Alexia Putellas, 32 anys: “El meu pare era una persona exigent, em renyava molt i això ho tinc gravat”
La catalana inicia una nova etapa al London City sense oblidar el sacrifici familiar que la va portar a l'elit
El restaurant català on Ferran Torres és client habitual: “El millor arròs davant del mar”
Alexia Putellas, una de les millors futbolistes del món, ha posat aquest estiu punt i final a la seva carrera professional al club que li va donar tot, el club dels seus amors i el que li va brindar tot el que va necessitar durant els moments més difícils de la seva vida.
Ara pertany al London City i començarà una nova etapa que li permetrà aconseguir altres èxits. Tanmateix, amb els peus a terra, la catalana té molt presents els seus orígens i familiars que sempre l'han recolzada.
Per arribar on ha arribat fins avui ha estat gràcies al sacrifici dels seus pares. En una entrevista a ‘Article 14’, la futbolista va recordar que els seus pares sempre han estat per complir els seus somnis.
“Valoraves molt que els teus pares s'aixequessin a les sis del matí cada dia per anar a treballar i que el cap de setmana també matinessin per portar-te a jugar”, va explicar sobre aquests esforços pels quals està tan agraïda.
![Carretera - imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/555560.jpg?p=w:320\/h:240&h=clEqFUtC"])
Tanmateix, no tot ha estat tan fàcil, perquè tot i arribar a complir el seu somni de petita, jugar al primer equip del FC Barcelona, el seu pare no va poder gaudir dels seus primers èxits al club blaugrana per la seva prematura partida als 50 anys a causa d'una malaltia.
Un moment que va marcar un abans i un després. Aquest buit, segons ha explicat en diverses ocasions, la va obligar a madurar de cop i a canalitzar el dolor a través del futbol.
![Calles de un barrio de la zona alta de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/499164.jpg?p=w:320\/h:240&h=uw1PI5sj"])
Tot i això, sempre el recorda com un pilar fonamental a la seva vida. Jaume Putellas era una persona exigent que sempre li demanava més a la seva filla perquè sabia que tenia talent per arribar ben lluny.
"El meu pare em renyava molt. Jo crec que si ara estigués veient com d'autocrítica m'he tornat no seria així. Però de petita era així. Mai no oblidaré després d'un partit amb la selecció catalana, que havíem guanyat i jo estava contenta i em va dir 'molt malament, no defenses'. Això ho tinc gravat", ha assegurat en ocasions.
