David Ollero, el veí de Nou Barris que es va convertir en el conductor més jove (21 anys) de TRAM: "Si busques estabilitat, aquesta feina te la dona"
El treballador assegura que aquesta oportunitat li va canviar la vida i anima que la seva experiència contribueixi a "trencar prejudicis": ara, gràcies al seu lloc fix, podrà estudiar una carrera a distància
Altres notícies: Julia, de fisioterapeuta a escombriaire a Barcelona: "Em paguen bé, tinc bones condicions i visc tranquil·la"
Notícies relacionades
Hi ha un moment que David Ollero recorda amb absoluta nitidesa. Va tancar la porta de la cabina, va respirar profundament i va pensar: "Ara ja estic sol". A l'altra banda hi havia un tramvia ple de passatgers. Ell tenia només 20 anys i acabava de convertir-se en el conductor més jove de la història de TRAM Barcelona.
Aquell primer servei segueix gravat a la seva memòria. "Era el meu debut. Havia fet tota la formació i ara em tocava demostrar que podia fer-ho jo sol", recorda des d'un dels tramvies en conversa amb Metrópoli.
David Olllero, el maquinista més jove de Tram de Barcelona Barcelona
Des de llavors ha passat gairebé un any i mig. Els nervis han donat pas a la rutina, encara que no a la responsabilitat. "Quan veus el tramvia ple, amb 218 persones, penses: sóc el capità de tota aquesta gent".
De buscar una feina per pagar els estudis a conduir un tramvia
Tot va començar gairebé per casualitat. Acabava de finalitzar Batxillerat i buscava una feina que li permetés costejar-se els estudis. Va trobar una oferta en una aplicació de feina i va decidir provar sort.
"No esperava que hi hagués un procés tan exigent", explica. Primer va arribar l'examen psicotècnic. Després, les entrevistes. Finalment, una formació específica sobre el funcionament del tramvia. Tot això ho va superar a la primera.
"Venia d'estudiar i tenia recents les matemàtiques i la part més tècnica. La formació era sobre temes que mai havia tractat, però em va semblar molt interessant".
Avui aquella feina temporal s'ha convertit en una estabilitat que, assegura, li ha canviat la vida.
"El que buscava era estabilitat"
David viu a Prosperitat, al districte de Nou Barris, i aquest era precisament el seu objectiu quan va enviar el currículum: trobar una feina estable.
"A casa meva sempre hi ha hagut molts canvis de feina i moments d'incertesa. Des de petit m'han inculcat que, si trobava una feina estable, seria l'ideal".
Tram en imatge d'arxiu Barcelona
I ho va aconseguir abans del que s'imaginava. "És la meva segona o tercera feina i ja he trobat aquesta estabilitat que buscava". Gràcies a això, aquest setembre començarà el grau de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una carrera que feia temps que li rondava pel cap.
"Sempre m'ha agradat comunicar. No volia conformar-me només amb conduir el tramvia. M'agrada estar aprenent contínuament".
La il·lusió d'una àvia
A casa la notícia va sorprendre. Els seus amics van pensar al principi que estava fent broma. La seva família tampoc acabava de creure que, amb només 20 anys, es posaria al comandament d'un tramvia. Però hi va haver una persona que va viure aquella notícia d'una manera molt especial.
"La meva àvia va ser qui més il·lusió va sentir. Ella agafava el tramvia quan era jove per anar a treballar al Passeig de Gràcia i sempre m'explicava històries de com anava tan ple que la gent viatjava fins i tot agafada per fora". Ara aquestes històries familiars tenen un protagonista inesperat.
Interior d'un tram en imatge d'arxiu Barcelona
Entrar en una plantilla on la mitjana d'edat ronda els 47 o 48 anys va suposar per a David un repte personal. Més que per la mirada dels altres, per la seva pròpia. Reconeix que sentia la necessitat de demostrar que, tot i tenir només 20 anys, estava preparat per assumir una responsabilitat d'aquest calibre i que podia fer la feina igual que qualsevol altre company.
Amb el temps, aquells dubtes van desaparèixer. Mai va sentir rebuig dins l'empresa; al contrari. Explica entre rialles que molts companys li diuen que podria ser el seu fill i que encara avui li diuen "el nen", sempre des de l'afecte. "M'han tractat molt bé des del primer dia", resumeix.
Cada volta per Barcelona és diferent
La seva rutina canvia en funció del torn. Quan té classes, aprofita el matí per estudiar o anar al gimnàs abans d'anar amb temps al relleu, prendre un cafè i posar-se al comandament del tramvia.
El que més gaudeix de la feina és que cap recorregut s'assembla a l'anterior. Explica que una volta pot transcórrer amb total tranquil·litat i, a la següent, trobar-se amb patinets, incidències o qualsevol imprevist que obligui a mantenir-se alerta. Aquesta varietat és, precisament, una de les raons per les quals assegura que mai se li fa repetitiu.
Des de la cabina també ha estat testimoni de la transformació de Barcelona. Recorda, per exemple, haver vist com col·locaven la creu de la torre principal de la Sagrada Família, una imatge que encara conserva a la memòria. "No estàs tancat en una oficina. Vas veient la ciutat contínuament", afirma.
Els passatgers, la sorpresa que no esperava
Després de més d'un any al volant, hi ha una cosa que encara el sorprèn: la relació amb els passatgers. En acabar cada recorregut i travessar el tramvia per canviar de cabina abans d'iniciar el trajecte en sentit contrari, és habitual que algun viatger el saludi, li faci una pregunta o simplement li doni les gràcies.
David Ollero a l'interior d'un tram Barcelona
David assegura que intenta explicar sempre el que passa quan sorgeix alguna incidència i creu que aquesta proximitat es nota en la resposta de qui utilitza el servei. "La gent és molt agraïda", resumeix.
El somni de competir al campionat europeu de tramvies
De moment no pensa a canviar de feina. Al contrari. "Aquí em sento com a casa".
Dins dels seus objectius n'hi ha un de molt concret: participar algun dia en el European Tram Driver Championship, una competició en què conductors de diferents ciutats europees posen a prova la seva precisió al volant mitjançant proves de frenada, maniobres i conducció tècnica.
"Aquest any ja estan escollits els representants, però m'agradaria moltíssim poder-hi participar algun dia".
"Si jo he pogut entrar amb 20 anys, altres també poden"
David està convençut que encara existeix la percepció que conduir un tramvia és una professió reservada per a persones amb molts anys d'experiència. Tanmateix, assegura que aquesta realitat està canviant i que cada cop són més els joves que s'incorporen a la plantilla.
Per això, sempre que té ocasió, anima els seus amics a presentar-se quan s'obre una nova convocatòria. "Jo sempre els hi dic: quan en surti una, proveu-ho".
També discrepa de l'estereotip que assenyala la seva generació com a poc compromesa amb la feina. Al seu parer, sempre hi ha hagut persones amb més i menys ambició, tot i que considera que avui molts joves busquen emprendre o treballar pel seu compte.
Tot i així, defensa que per a aquells que prioritzen l'estabilitat laboral, TRAM ofereix una oportunitat difícil de trobar. "Si busques estabilitat, aquesta feina te la dona", celebra.
Llunys de voler convertir-se en un referent, David es conforma que la seva experiència serveixi per trencar prejudicis. "M'agradaria que algú pensés: si ell ha pogut entrar tan jove, jo també puc".
