Sandra Ruiz, camionera que va deixar l'enginyeria: “Vaig passar de guanyar 5 euros al mes a més de 2.200 euros bruts”
En el transport nacional, la remuneració pot arribar als 3.200 euros nets mensuals, en funció del temps que es passi fora del domicili
Antonio Orozco: "La meva infància va ser en una família molt humil on el més important sempre ha estat treballar"
Sandra Ruiz, enginyera mecànica, va ocupar a Veneçuela un lloc de gran responsabilitat com a cap d'una estació de ferrocarrils.
No obstant això, la greu crisi econòmica que travessava el país el 2017 va canviar completament la seva situació. El seu sou equivalia a tot just 5 dòlars al mes, una quantitat que no li permetia sostenir la seva llar ni afrontar despeses com la reparació del seu cotxe.
La frustració d'haver dedicat anys a la seva formació sense poder viure de la seva professió va ser el motiu que la va portar a emigrar a la recerca d'una estabilitat que no trobava al seu país.
Després de residir durant dos anys a la República Dominicana sense aconseguir aquesta seguretat econòmica, fa sis anys va decidir traslladar-se a Espanya. Els seus primers mesos a Madrid van estar marcats per les dificultats econòmiques, ja que vivia sola i disposava d'uns 500 euros mensuals, destinats únicament al lloguer d'una habitació i les seves despeses bàsiques.
Al principi va trobar feina com a teleoperadora, encara que va ser la seva aleshores parella qui la va animar a abandonar el perfil dels llocs de treball amb salaris propers al mínim i plantejar-se el transport per carretera com una alternativa per incrementar els seus ingressos.
![Jordi Évole / EFE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557351.jpg?p=w:320\/h:240&h=KKSynTP5"])
D'enginyera a camionera
Convertir-se en camionera va implicar un important esforç econòmic i personal. Va invertir al voltant de 8.000 euros en l'obtenció dels permisos necessaris i va haver d'afrontar diversos suspensos, a més de les llargues llistes d'espera a València, que finalment la van portar a examinar-se a Badajoz.
Encara que al principi sentia inseguretat i li va costar aprendre maniobres complexes, com la marxa enrere, va trobar inspiració en altres dones del sector, cosa que la va fer confiar que també podia desenvolupar-se en una professió tradicionalment exercida per homes.
![Leo Messi](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557525.jpg?p=w:320\/h:240&h=Ipy3A-Af"])
Actualment, segons explica al pòdcast Rutas de Éxito de Mario Cozma, treballa des del Port de València transportant contenidors amb un camió Mercedes 1845. Després d'haver provat el transport internacional, va triar fer rutes regionals i diürnes per millorar la seva qualitat de vida i cuidar la seva salut.
El transport de contenidors li evita haver de manipular càrregues pesades i li permet tornar a casa cada dia, cosa que aprofita per anar al gimnàs i prevenir les molèsties lumbars habituals en aquesta activitat.
![Montaje de Marina y un campo de pitayas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557532.jpg?p=w:320\/h:240&h=Hksrtwyb"])
Pel que fa al salari, la Sandra subratlla les oportunitats econòmiques que ofereix el sector davant d'altres feines poc qualificades. Segons indica, un conductor dedicat a rutes regionals a València pot percebre entre 1.800 i 2.200 euros nets al mes amb una jornada de 8 a 5.
En el transport nacional, la remuneració pot arribar als 3.200 euros nets mensuals, en funció del temps que es passi fora del domicili, una diferència considerable respecte als aproximadament 1.000 euros que obtenia abans de dedicar-se al transport per carretera.
