Ara que arriben els dies llargs d'estiu, es necessita un lloc on desconnectar i fugir de la rutina atrafegada. Hi ha celebritats o rostres coneguts com Jordi Évole que tenen clar on es troba el seu refugi per gaudir de la tranquil·litat.
Tot i que el presentador televisiu va néixer a Cornellà, la seva infància la va passar fora d'ella. No obstant això, sempre ha estat lligat a Barcelona, a la qual ha escapat cada vegada que ha tingut un forat.
Tanmateix, hi ha un municipi català que s'ha convertit en el refugi perfecte per al periodista, ja que li ofereix una població petita on gaudir de la tranquil·litat, combinada amb un impressionant patrimoni històric i cultural.
El refugi ideal de Jordi Évole
Concretament, es tracta de Santa Coloma de Cervelló; aquesta vila de poc més de 8.000 habitants, situada a la riba dreta del riu Llobregat i vigilada pel Castell Nou de Cervelló, al cim de Montpedrós, guarda una de les joies més preuades del modernisme català: la Colònia Güell, declarada Bé d'Interès Cultural, i la Cripta de Gaudí, patrimoni de la Humanitat per la Unesco (2005).
Aquest conjunt històric d'alt valor arquitectònic i artístic ens evoca els temps d'una antiga colònia tèxtil, amb el recinte industrial i els habitatges dels treballadors que encara es conserven, i en un entorn natural privilegiat que convida el visitant a descobrir i gaudir del paisatge.
Història i origen
L'origen de Santa Coloma de Cervelló es remunta a l'últim quart del segle IX, vinculat a la repoblació de la riba dreta del riu Llobregat, encara que la troballa de restes de ceràmica ibèrica a la zona suggereix l'existència de pobladors molt anteriors.
Originalment coneguda com Santa Coloma de Montpedrós, la zona es va consolidar al segle X amb la construcció del Castell Nou de Cervelló al cim de Montpedrós, en temps de Guifré el Pilós.
L'assentament s'organitzà mitjançant el sistema d'aprisió, que permetia als pagesos posseir les terres frontereres que treballaven, donant lloc a un nucli de cases al voltant d'una església dedicada a Santa Coloma, verge i màrtir, i a la posterior substitució del topònim Montpedrós pel nom del llinatge Cervelló.
Després de segles d'una economia eminentment agrícola i una població reduïda, el municipi va experimentar un canvi històric el 1891 amb la fundació de la fàbrica tèxtil i la colònia de treballadors (la Colònia Güell) als terrenys de Can Soler de la Torre.
Aquest fet va suposar una inflexió demogràfica i social, establint un model dual on coexistien la indústria i l'agricultura. Posteriorment, durant les dècades de 1960 i 1970, el municipi va viure un fort creixement urbà amb la proliferació de noves urbanitzacions i la diversificació de la seva indústria, que va deixar d'estar centrada únicament en la Colònia Güell per expandir-se cap a petits polígons industrials.