Viviendas en Barcelona
Viure a Barcelona

Un expert en habitatge avisa: “Comprar un pis a Barcelona és impossible, només si ets ric o l'heretes”

La comunitat autònoma catalana ha patit al mes de juny un augment de l'1,2% respecte al mes anterior. Tanmateix, es tradueix en un augment del 14% respecte a l'any anterior

La gelateria d'Espanya on Carlos Sadness és un client habitual: “M'encanta la de festuc”

Llegir en Català
Publicada

El preu de l'habitatge segueix a l'alça i es troba en màxims històrics de l'última dècada. A Catalunya, el preu mitjà de l'habitatge se situa en 2.259, mentre que a Barcelona ja supera els 5.000 euros per metre quadrat.

Aquestes dades es tradueixen en què la comunitat autònoma ha patit al mes de juny un augment de l'1,2% respecte al mes anterior. Tanmateix, es tradueix en un augment del 14% respecte a l'any anterior.

Difícil accés a l'habitatge

Davant aquesta situació, l'expert en habitatge, Jordi Gruart, a través de les seves xarxes socials subratlla que "comprar pis a Barcelona, missió impossible, només si ets ric o si l'heretes". Aquesta declaració contundent posa de manifest la creixent bretxa entre els preus de l'habitatge i la capacitat adquisitiva dels residents locals.

Gruart emfatitza que els preus estan "pels núvols". Per a un resident mitjà, algú que compta amb la seva nòmina i potser amb "algun estalviat", simplement no existeix l'opció d'accedir al mercat. Aquest segment de la població es troba sense "ni opció de llogar ni de comprar".

Molta demanda i poca oferta

La principal causa d'aquesta situació insostenible és la "molt poca oferta" d'habitatges disponibles. Els pocs pisos que arriben al mercat són ràpidament absorbits per dos grups principals: "inversors estrangers o qui hereta". Gruart detalla que "competir contra això és impossible".

Una dada crucial que dona suport a la tesi de la inaccessibilitat és l'alta proporció de transaccions que no requereixen finançament bancari. L'expert assenyala que "gairebé el 30% de les compravendes es fan sense hipoteca".

Aquest percentatge indica que una part significativa del mercat és gestionada per capital que no depèn de les condicions creditícies estàndard, deixant fora els compradors tradicionals.

Tot i que alguns argumenten el contrari, Gruart sosté que els preus "segueixen pujant", malgrat que "diuen que no hi ha bombolla". La conseqüència directa d'aquesta dinàmica és l'expulsió dels ciutadans de la capital catalana. La gent de Barcelona "s'ha d'anar fora, fora del centre o fora de la seva ciutat".