En colaboración con
L'infart silenciós existeix i aquestes són les pistes que ajuden a detectar-lo
No tots els atacs de cor comencen amb un dolor insuportable al pit. Alguns arriben amb símptomes que es poden confondre amb esgotament, ansietat o una simple mala digestió
Notícies relacionades
El símptoma més conegut d'un infart és un dolor intens al centre del pit, opressiu, que pot estendre's cap al braç esquerre, la mandíbula o l'esquena. Aquesta és la imatge clàssica. Tanmateix, la realitat clínica és força més complexa. Hi ha persones que pateixen un infart sense experimentar aquest dolor tan evident o que presenten molèsties tan vagues que costa relacionar-les amb un problema cardíac.
És aquí on apareix l'anomenat ‘infart silenciós’, un episodi cardiovascular que pot passar desapercebut durant hores o fins i tot dies. De vegades es detecta després, en una revisió o una prova mèdica rutinària. Altres vegades, el pacient acudeix a urgències pensant que té ansietat, una contractura muscular o un problema digestiu. I això retarda l'atenció mèdica.
Diagnòstic confús
Les malalties isquèmiques del cor, entre les quals destaquen l'infart i l'angina de pit, continuen sent una de les principals causes de mort a Espanya. Els especialistes alerten que molts casos no s'identifiquen a temps precisament perquè no segueixen el patró típic que la majoria de la població associa amb un atac de cor.
“El que complica l'infart silenciós és que pot confondre's fàcilment amb cansament, estrès o molèsties digestives”, explica Angélica Ramírez, cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor. “En persones amb antecedents cardiovasculars sol haver-hi més alerta, però en pacients aparentment sans és habitual restar importància als símptomes i esperar massa abans de consultar”, afegeix.
Senyals que poden semblar inofensives
Un dels majors riscos dels infarts silenciosos és precisament que els símptomes no sempre semblen greus. Hi ha persones que noten una sensació de pressió lleu al pit, d'altres simplement senten que els falta l'aire en pujar unes escales o fent esforços mínims que abans toleraven sense problema. Un dels màxims problemes d'aquest tipus d'atacs és que la simptomatologia acostuma a no semblar seriosa.
També pot aparèixer una molèstia difusa a la mandíbula, el coll, l'esquena o les espatlles. De vegades ni tan sols es descriu com a dolor, sinó com una sensació estranya, de pes o pressió. Algunes persones parlen d'un cansament ‘estrany’, una debilitat sobtada o un esgotament desproporcionat que apareix de cop.
Els símptomes digestius són una altra de les trampes més freqüents. Nàusees, sensació d'indigestió, cremor a la boca de l'estómac o fins i tot vòmits poden amagar un problema cardíac, especialment si apareixen de manera sobtada i sense una causa clara. A això s'hi poden sumar suor freda, pal·lidesa, marejos o una sensació sobtada de malestar general difícil d'explicar.
“Un criteri útil és fixar-se en el canvi”, assenyala la doctora Ramírez. “Quan apareix una molèstia nova, intensa o diferent de l'habitual, sobretot si s'acompanya de manca d'aire, suor freda o debilitat, convé no minimitzar-ho ni assumir automàticament que és ansietat o digestió”.
Símptomes diferents segons la persona
Els especialistes recorden que no tothom sent un infart de la mateixa manera. De fet, hi ha grups de població en què les manifestacions atípiques són molt més freqüents i això pot dificultar encara més el diagnòstic.
En les dones, per exemple, el quadre clàssic de dolor intens al pit apareix amb menys freqüència. És més habitual que l'infart es manifesti amb cansament extrem, sensació d'ofec, nàusees, mareig o malestar general. Són símptomes menys específics i moltes vegades s'interpreten com a estrès, esgotament o ansietat.
En les persones grans passa quelcom semblant. De vegades l'únic símptoma és una debilitat sobtada, certa confusió o una sensació d'esgotament fora del normal. I en pacients amb diabetis, el risc que l'infart passi desapercebut és especialment alt.
“La diabetis pot produir alteracions nervioses que modifiquen la percepció del dolor”, explica Ignacio José Ferreira, especialista en cardiologia de l'Hospital Universitari Dexeus, del Grup Quirónsalud:“Per això hi ha pacients que pateixen un infart sense el dolor toràcic típic i el que predomina és la fatiga, el mareig o una sensació inespecífica de malestar”.
L'especialista insisteix a més en la importància dels factors de risc. L'edat, el colesterol elevat, la hipertensió, el tabaquisme o la diabetis haurien de fer que qualsevol símptoma sobtat es valori amb més atenció. “Quan algú amb factors de risc presenta molèsties sobtades i sense explicació clara, cal tenir una sensibilitat especial perquè el cor pot estar al darrere”, afegeix.
El perill d'esperar “a veure si passa”
Un dels errors més comuns és intentar aguantar a casa pensant que el malestar desapareixerà sol. Moltes persones retarden la trucada a emergències perquè no volen alarmar-se o creuen que estan exagerant. El problema és que com més temps passa, més gran pot ser el dany sobre el múscul cardíac.
“En cardiologia, el temps importa moltíssim”, recorda la doctora Ramírez. “No busquem alarmar, sinó evitar que algú romangui hores a casa amb símptomes compatibles amb un infart per pensar que no és res greu”, adverteix.
El doctor Ferreira hi coincideix. Segons explica, una valoració ràpida pot canviar completament el pronòstic. “Amb un electrocardiograma i una analítica específica és possible confirmar o descartar amb rapidesa si existeix un problema cardíac. I com més aviat s'actuï, més grans són les possibilitats d'evitar complicacions greus”.
Què fer si apareix un dolor sospitós
Davant de símptomes compatibles amb un possible infart, els especialistes recomanen actuar ràpid i no intentar restar importància al que està passant. El primer és trucar al 112 i explicar clarament quins símptomes han aparegut, quan han començat i si existeixen antecedents cardíacs o factors de risc.
També és important no conduir ni anar sol a l'hospital si un se sent malament. Els equips d'emergències poden iniciar atenció mèdica des del primer moment i actuar ràpidament si la situació empitjora durant el trasllat.
Mentre arriba l'ajuda, convé aturar qualsevol activitat física, seure en una posició còmoda i mantenir la calma dins del possible. Tenir a mà la medicació habitual o informació sobre malalties prèvies també pot facilitar l'actuació dels sanitaris. Perquè en molts casos, actuar ràpid no només redueix les seqüeles. Pot salvar la vida.
