Antonio Orozco, una de les figures més estimades de la música espanyola, ha decidit trencar el silenci sobre una de les etapes més fosques i complexes de la seva vida.
Durant una íntima entrevista amb la presentadora Toñi Moreno al programa “El hilo verde” de Canal Sur, l'artista es va sincerar sobre el procés que el va portar a arribar als 127 quilos, aclarint que el seu augment de pes no va ser el resultat d'una ingesta excessiva de menjar, sinó el reflex d'un profund malestar interior.
"No estava bé i vaig arribar a pesar 127 quilos", va confessar el cantant mentre passejava pels carrers de Sevilla.
Segons va relatar, l'origen d'aquest canvi físic no residia en l'alimentació, sinó en un desordre establert en els horaris i les hores de son, sumat a més de 15 anys de feina ininterrompuda sense gairebé vacances.
Orozco va explicar que l'ansietat, l'insomni i el dolor acumulat per diverses pèrdues personals que mai va arribar a gestionar adequadament van acabar manifestant-se físicament. “Totes les pèrdues que mai vaig parlar amb ningú es van convertir en 127 quilos”, va afirmar amb honestedat.
La clau: demanar ajuda
El punt d'inflexió va arribar quan el seu estat de salut va assolir tal gravetat que va decidir acudir a un especialista. L'advertència del metge va ser clara: amb la seva edat i el pes assolit, els riscos per a la seva salut eren imminents i gens favorables.
Aquest moment va marcar un abans i un després, obligant-lo a aturar-se i cancel·lar una gira de 111 concerts el 2024 per prioritzar el seu benestar. Orozco va reconèixer que, de no haver-se aturat i pres consciència de la seva situació d'estrès límit, avui no seria aquí.
A partir de llavors, l'intèrpret de "Devuélveme la vida" va iniciar un procés de recuperació integral. Aquest camí no es va limitar a canviar hàbits alimentaris, sinó que va abordar l'arrel emocional mitjançant teràpia psicològica i suport mèdic, complementat amb exercici físic.
Tots aquest procés de transformació i vulnerabilitat va quedar registrat en el seu documental, “El método Orozco”, i en el seu llibre “Inevitablemente yo”, on destaca la importància de trencar el silenci i demanar ajuda.
Avui, després d'haver perdut més de vint quilos i recuperat el control de la seva vida, Antonio Orozco reivindica la salut mental com una prioritat absoluta.
El seu testimoni vol inspirar altres persones, recordant que demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó un acte de valentia. Per a l'artista, el veritable èxit no resideix en la xifra de la bàscula, sinó en haver après a escoltar els seus propis límits.