El TAC, o Tomografia Axial Computada, permet obtenir imatges molt precises de l'interior del cos mitjançant raigs X i un sistema informàtic. Gràcies a aquesta tecnologia, els especialistes poden observar òrgans, ossos, teixits i vasos sanguinis amb molt detall.
En alguns casos la prova es realitza sense contrast, tot i que en d'altres sí que és necessari utilitzar-ne perquè permet visualitzar millor certes zones, especialment els teixits tous o els vasos sanguinis. Aquest contrast es pot administrar per via intravenosa i, en determinades exploracions, també per via oral.
Una preparació que influeix en el resultat
“Una bona preparació és part de la prova”, explica el doctor Salvador Mañe, cap de la Unitat de Medicina Nuclear de l'Hospital Universitari Sagrat Cor. “Seguir les indicacions sobre dejuni, hidratació o medicació ajuda a obtenir imatges clares i a realitzar l'estudi amb seguretat”, afegeix.
Abans d'entrar a la sala normalment, el pacient s'ha de treure objectes metàl·lics i posar-se una bata. Després, la prova es realitza estirat en una llitera que es desplaça lentament mentre l'escàner gira al voltant del cos i capta imatges des de diferents angles.
El TAC sol durar entre 20 i 30 minuts, tot i que la sensació per a molts pacients és que passa força ràpid. L'important és romandre el més quiet possible per evitar imatges borroses. També és habitual que el personal sanitari demani aguantar la respiració uns segons en determinats moments de l'exploració.
Què se sent durant el TAC
Si s'utilitza contrast intravenós, algunes persones noten una escalfor sobtada o un gust metàl·lic a la boca, quelcom que sol desaparèixer de seguida. En els estudis amb contrast oral o rectal pot aparèixer sensació de plenitud o ganes d'evacuar durant uns minuts.
Les pautes de preparació poden canviar segons la part del cos que s'hagi d'estudiar. No requereix el mateix un TAC abdominal que un de cerebral o toràcic. Tot i així, hi ha recomanacions que pràcticament sempre es repeteixen.
La més important és respectar el dejuni quan així s'indiqui, sobretot en els estudis amb contrast. En molts casos sí que es pot beure aigua, tot i que convé confirmar sempre quant temps abans cal deixar de menjar.
La importància d'informar l'equip mèdic
També és fonamental informar sobre la medicació habitual, especialment si es prenen tractaments per a la diabetis, com la metformina, o altres fàrmacs rellevants. El recomanable és no modificar cap pauta pel teu compte i seguir sempre les instruccions mèdiques.
A més, l'equip sanitari ha de saber si el pacient ha tingut reaccions al·lèrgiques prèvies al contrast o si existeix possibilitat d'embaràs, ja que la radiació requereix una valoració específica en aquests casos.
Arribar amb temps i portar proves anteriors relacionades també pot resultar molt útil, perquè comparar imatges permet detectar canvis i valorar millor l'evolució del pacient.
Els errors més freqüents abans de la prova
“El més important és consultar qualsevol dubte abans de venir”, insisteix l'especialista. “Moltes vegades el problema no és la prova, sinó acudir amb una preparació diferent de la indicada”, insisteix.
Tot i que el TAC és una prova segura i força ràpida, hi ha errors molt habituals que poden complicar l'estudi o fins i tot obligar a repetir alguna part de l'exploració.
Un dels errors més freqüents és assumir que el dejuni serà igual que en proves anteriors, quan en realitat pot variar força segons el tipus de TAC i segons si s'utilitza contrast o no.
Errors que poden afectar les imatges
Un altre problema habitual apareix quan el pacient es mou durant l'exploració o no segueix correctament les instruccions de respiració, quelcom que passa especialment en els estudis de tòrax i abdomen. Encara que sembli un detall menor, és una de les principals causes d'imatges poc nítides.
Tampoc convé ocultar situacions d'ansietat o claustrofòbia, ja que el nerviosisme augmenta la probabilitat de moure's durant la prova. Quan es comunica amb antelació, el personal sanitari pot explicar millor el procés i ajudar el pacient a afrontar-lo amb més tranquil·litat.
També pot endarrerir l'estudi no portar documentació important, com autoritzacions, peticions mèdiques o proves prèvies quan es tracta d'un control.
Consultar dubtes evita problemes
I hi ha quelcom que de vegades passa desapercebut: comentar canvis recents en l'estat de salut. Una reacció prèvia al contrast, una intervenció recent o un empitjorament clínic poden obligar a ajustar la prova a última hora.
“Si el pacient arriba amb un dejuni incorrecte, es mou massa o no pot seguir les indicacions de respiració, l'estudi perd precisió”, recorda el doctor Mañe. “Per això insistim tant en resoldre dubtes abans de la prova”, conclou.