Conviure amb una malaltia pulmonar crònica, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), la fibrosi pulmonar o l'asma, suposa molt més que afrontar dificultats respiratòries.
Aquestes patologies influeixen en la manera com les persones es relacionen amb el seu cos, gestionen la seva energia i sostenen el seu ritme quotidià, afectant també l'estat d'ànim, la confiança personal i la percepció global del benestar.
Entre aquestes malalties, l'EPOC és la més freqüent. A Espanya afecta prop de tres milions de persones, segons dades de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMGF). Comprendre el seu impacte real exigeix anar més enllà dels símptomes físics i atendre com condiciona la vida diària de qui la pateix.
Acompanyament psicològic
“Quan una malaltia pulmonar altera la manera com ens movem, descansem o afrontem el dia a dia, també transforma com ens sentim. Per això l'acompanyament psicològic resulta clau en aquests pacients”, explica el doctor Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya.
La prevenció i la detecció precoç continuen sent les eines més eficaces per reduir l'impacte de les malalties respiratòries cròniques. Tanmateix, en el cas de l'EPOC, prop del 75 % dels pacients a Espanya no estan diagnosticats, segons la SEPAR, cosa que posa de manifest la necessitat de reforçar la conscienciació i el reconeixement precoç d'aquestes patologies.
El doctor Antonio Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya
Revisions periòdiques i proves
Escoltar el cos i no normalitzar certs símptomes resulta fonamental. Els primers senyals poden passar desapercebuts o atribuir-se a l'envelliment o al cansament habitual, però existeixen signes d'alerta que han de motivar una valoració mèdica, com la dificultat per respirar en caminar o pujar escales, la tos crònica amb o sense mucositat, les sibilàncies, la fatiga persistent o les infeccions respiratòries recurrents.
Les revisions periòdiques i les proves de funció pulmonar permeten actuar abans que la malaltia limiti de manera significativa la vida diària. En molts casos, el primer pas cap a un millor control consisteix simplement a prestar atenció als senyals del cos i consultar l'especialista sense demora.
Impacte emocional
L'impacte emocional de les malalties respiratòries cròniques és un factor clau que sovint passa desapercebut. La dificultat per respirar, la fatiga i la pèrdua progressiva d'autonomia alteren rutines tan bàsiques com caminar, parlar o dormir, i augmenten el risc d'ansietat i depressió en les persones amb EPOC.
Les dades ho confirmen: tres de cada deu pacients amb EPOC a Espanya presenten símptomes d'ansietat segons l'escala HADS, mentre que entre el 20 % i el 40 % experimenten símptomes depressius. Aquesta prevalença és més gran en les fases avançades de la malaltia i en aquells pacients amb una limitació funcional més marcada.
Deteriorament progressiu de la qualitat de vida
Entre les manifestacions emocionals més freqüents hi ha la por anticipatòria a la manca d'aire, la frustració per la pèrdua d'autonomia, l'aïllament social per evitar esforços, la culpabilitat o resignació davant la dependència de la malaltia i una fatiga emocional que deteriora progressivament la qualitat de vida.
Aquest malestar influeix directament en l'adherència al tractament, l'activitat física i el descans.
“Aquest cercle, en què la dificultat respiratòria genera malestar emocional i el malestar incrementa la percepció de manca d'aire, requereix un abordatge conjunt des de l'inici”, assenyala el doctor Arumí. Abordar el significat que la malaltia té en la vida del pacient millora la seva estabilitat emocional, la seva motivació i la seva capacitat per seguir el tractament de manera adequada.
Viure amb una malaltia pulmonar crònica exigeix una adaptació constant, tant per als pacients com per al seu entorn. Per això, comptar amb una cura integral que combini el seguiment respiratori amb el suport psicològic resulta essencial. Programes d'educació respiratòria, grups de suport i psicoteràpia ajuden a gestionar l'ansietat, reforçar el control de l'estrès i recuperar la sensació de control sobre la pròpia vida.
“Quan cuidem la salut emocional i la respiratòria de manera conjunta, els pacients recuperen estabilitat, seguretat i la capacitat de sostenir el seu benestar en el dia a dia”, conclou el cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya.