Pau Cubarsí y Estanyol en una imagen de archivo
Viure a Barcelona

El refugi on va créixer Pau Cubarsí: un poble de 185 veïns envoltat de boscos i amb el cràter volcànic més gran de la Península

El jove central s'ha consagrat com una de les irrupcions més extraordinàries del futbol mundial, però les seves arrels segueixen intactes en un petit poble sense escola on el seu talent va començar a aterrir els rivals

Et pot interessar: El refugi de Mercedes Milá en una ciutat de 48.000 habitants a prop de Barcelona: casa d'estil rústic i decoració trencadora

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

El món del futbol assisteix atònit a la irrupció d'una de les figures defensives més imponents de l'última dècada. Amb una maduresa impropia de la seva joventut, Pau Cubarsí ha tombat la porta del professionalisme per consolidar-se com un mur infranquejable a l'elit.

La seva sorprenent capacitat per anticipar-se als davanters, sumada a una sortida de pilota privilegiada que recorda als anys daurats de llegendes com Gerard Piqué o Carles Puyol, l'ha catapultat fins al cim a una velocitat de vertigen.

Avui, mentre els ulls del planeta estan posats en ell durant el seu flamant debut en un Mundial absolut, resulta gairebé impossible imaginar que la forja d'aquesta superestrella internacional va començar en un dels racons més silenciosos i recòndits de la geografia catalana.

El petit refugi a l'ombra d'un volcà

Luny del soroll mediàtic dels grans estadis i dels focus del torneig internacional, el veritable origen del nou líder de la rereguarda es troba a Estanyol.

Estanyol en una imatge d'arxiu

Estanyol en una imatge d'arxiu Arxiu

Aquest petit municipi s'erigeix com un remans de pau inalterable. Aquesta petita localitat gironina, que amb prou feines compta amb 185 habitants, destaca pel seu entorn natural privilegiat, envoltada de boscos espessos i ubicada estratègicament al costat del cràter volcànic més gran de tota la Península Ibèrica.

És un lloc on el temps sembla transcórrer a una altra velocitat i on els oficis de tota la vida, com la històrica fusteria que encara regenta el pare de Pau Cubarsí, continuen marcant el ritme del dia a dia.

L'extrema senzillesa d'aquest enclavament és tal que no disposa d'escola pròpia ni de camps de futbol de gespa on els nens puguin donar les seves primeres passades a la pilota en condicions professionals. De fet, la tranquil·litat és tan profunda a la comunitat que la missa se celebra únicament un cop al mes.

Tanmateix, la irrupció mundial del seu veí més il·lustre ha revolucionat completament la plàcida rutina del poble. El jove talent ha posat aquest recòndit racó de la geografia catalana al mapa internacional.

El terror de les defenses rivals

Encara que actualment és aclamat per assecar els millors atacants a la Champions League sota la batuta tàctica de Hansi Flick, els inicis de Cubarsí al Vilablareix van ser molt diferents. En els seus primers anys, el petit Pau no evitava els gols, sinó que els marcava a parells.

Atacava com un autèntic vendaval, creuant els camps de terra d'una punta a l'altra amb una superioritat que resultava aplanadora per als nois de la seva edat.

Pau Cubarsí en una imatge d'arxiu

Pau Cubarsí en una imatge d'arxiu FC Barcelona

El seu primer entrenador, David García, recorda com el pànic s'apoderava de les banquetes contràries abans fins i tot que l'àrbitre xiulés l'inici de l'encontre. Als camps de la zona de Girona, la frase més repetida i temuda era sempre la mateixa: "Hòstia, avui juguem contra Pau Cubarsí". La seva presència generava un instint de supervivència esportiva davant un talent desmesurat. A diferència dels altres nens, que miraven a terra per no perdre la pilota, ell sempre jugava amb el cap aixecat, buscant l'espai i la passada definitiva.

Un líder nat amb precisió de fuster

Però més enllà de la seva innegable superioritat física i tècnica, el que va enamorar els ojeadors i li va obrir les portes del Girona FC primer, i de La Masia el 2018 després, va ser la seva sorprenent qualitat humana. Qui el coneix relata com, després de marcar un gol, era capaç d'aturar la seva celebració per córrer a consolar la seva pròpia portera si la veia trista per haver encaixat un gol prèviament. Un líder de cor d'or forjat als sis anys.

Pau Cubarsí en una imatge d'arxiu

Pau Cubarsí en una imatge d'arxiu FC Barcelona

Aquesta empatia i aquesta precisió mil·limètrica que avui exhibeix a la gespa del Spotify Camp Nou tenen una explicació que va més enllà de l'esport.

Cubarsí porta el càlcul i l'exactitud a la sang, herència directa d'una estirp familiar de fusters. El seu pare, un home humil que segueix arreglant persianes i mobles al taller del poble, viu amb l'orgull de veure com el seu fill aplica al camp la mateixa exactitud que requereix encaixar una peça de fusta a la perfecció.