Aquest és el barri més car de Barcelona: el m² costa 90 vegades més que al municipi més barat de Catalunya
Un estudi reflecteix l'extrema polarització del mercat de l'habitatge: mentre un pis de 100 metres quadrats supera els 760.000 euros al centre de la capital catalana, en zones rurals amb prou feines frega els 8.100 euros
Et pot interessar: Barcelona impulsa una prova pilot per agilitzar la tramitació de llicències urbanístiques amb IA
Notícies relacionades
L'escalada dels preus de l'habitatge en els darrers anys ha dibuixat un mapa de contrastos extrems a Catalunya. El preu dels immobles ha assolit un màxim històric a la capital catalana, fet que s'ha reflectit en què s'hagi posicionat com la principal preocupació de la ciutadania, segons reflecteix el Baròmetre municipal.
Tot i que l'evolució del sector immobiliari sol analitzar-se a nivell global, les darreres dades extretes del Portal Estadístic del Consell General del Notariat i analitzades per la plataforma Equito revelen una bretxa territorial sense precedents.
La dada més reveladora situa l'Eixample com el barri més exclusiu de Barcelona pel que fa a transaccions recents, amb un preu mitjà que arriba als 7.651 euros per metre quadrat. A l'extrem oposat de la balança es troba La Floresta, el municipi més econòmic de Catalunya, on el metre quadrat cotitza a uns insòlits 81 euros. En termes pràctics, això significa que el sòl al cobejat barri barceloní és 90 vegades més car que en aquesta petita localitat rural.
La Casa Orsola de Barcelona en una imatge d'arxiu
La radiografia dels preus en xifres
Per entendre la magnitud d'aquesta diferència, n'hi ha prou amb traslladar el cost del metre quadrat a un habitatge estàndard de 100 m²:
Zona / Municipi | Preu Mitjà (m²) | Cost aprox. habitatge (100 m²) |
L'Eixample (Barcelona) | 7.651 € | 765.100 € |
Sitges | 4.931 € | 493.100 € |
Barcelona (Mitjana ciutat) | 4.652 € | 465.200 € |
La Floresta | 81 € | 8.100 € |
Més enllà del rècord de l'Eixample o del tradicional pes de zones exclusives com Pedralbes, les dades mostren l'enorme fortalesa de la costa i l'àrea metropolitana. Municipis com Sitges (4.931 €/m²) aconsegueixen fins i tot superar la mitjana general de la ciutat de Barcelona (4.652 €/m²), confirmant-se com a refugis d'alta demanda.
Habitatges al Poble-sec
Dues realitats dins d'un mateix territori
“Cada vegada observem un mercat més segmentat, on l'evolució dels preus depèn en gran mesura de factors locals com la disponibilitat d'habitatge, la pressió de la demanda o la capacitat d'atreure població i inversió”, explica Robin Decaux, CEO i cofundador d'Equito.
![Bloques en Barcelona en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/421479.jpg?p=c:926:521:nowe:0:22\/w:320\/h:180&h=Vr_JQCT1"])
L'informe constata que ja no es pot parlar d'un únic mercat immobiliari català. D'una banda, les grans urbs i les zones costaneres concentren una alta activitat econòmica i s'enfronten a una alarmant escassetat de sòl, atraient tant compradors nacionals com internacionals. De l'altra, petits municipis de l'interior continuen patint els efectes de la despoblació, mantenint la demanda sota mínims i els preus estancats.
Imatge panoràmica d'habitatges a Barcelona
Decaux adverteix que aquesta divergència no té visos de solucionar-se a curt termini: “Mentre no s'incrementi de manera sostinguda l'oferta d'habitatge a les zones amb més pressió de la demanda, seguirem observant tensions de preus i diferències cada cop més acusades”.
La digitalització com a via d'accés
Davant aquest panorama de preus prohibits als principals nuclis de població, el sector busca alternatives. La barrera d'entrada per adquirir un immoble tradicional a Barcelona o als seus voltants ha expulsat molts petits estalviadors.
Com a resposta, estan guanyant terreny noves fórmules d'inversió recolzades en la digitalització. Aquestes plataformes i models "proptech" permeten democratitzar l'accés al maó, oferint als usuaris la possibilitat d'invertir en actius immobiliaris de manera fraccionada, flexible i amb imports molt més reduïts, adaptant-se així a les necessitats d'una nova generació que es topa amb un mercat cada cop més inaccessible.
