La línia del metro de Barcelona que va néixer fa 100 anys amb un altre nom: el primer tram tenia només quatre quilòmetres
El 10 de juny de 1926 es va inaugurar el primer tram de la línia, una obra d'enginyeria faraònica que va transformar la fisonomia de la ciutat en una jornada marcada per la tràgica mort de Gaudí
Et pot interessar: Confirmat per la Generalitat: aquestes dues targetes del metro de Barcelona mantindran la rebaixa del 50% fins al 2028
Notícies relacionades
- Confirmat per la Generalitat: aquestes dues targetes del metro de Barcelona mantindran la rebaixa del 50% fins al 2028
- La popular estació del metro de Barcelona on no pararan els trens per obres: afectacions de gairebé dos mesos
- La concorreguda línia que tindrà la renovació més important de l'any al metro de Barcelona: inversió d'11,5 milions i tancament de tres estacions
Cada dia, centenars de milers de barcelonins es desplacen pels andanes del metro amb la pressa quotidiana, sense reparar en la història que ressona a les seves parets.
Tanmateix, aquest mes de juny, mirar per la finestra del vagó obliga a fer un viatge en el temps. Es compleixen exactament 100 anys del naixement del Metro Transversal, l'ambiciós projecte que es va atrevir a perforar les entranyes de la capital catalana per cosir els seus barris sota terra i arrossegar Barcelona cap a la modernitat absoluta. Actualment es tracta de la Línia 1.
L'efemèride evoca inevitablement una de les jornades més agredolces de la història contemporània de la ciutat. Aquell 10 de juny de 1926, mentre la ciutadania celebrava entusiasmada l'obertura d'aquest nou i revolucionari sistema de transport massiu, les banderes a peu de carrer onejaven a mig pal: aquell mateix dia moria el geni del modernisme, Antoni Gaudí, tres dies després d'haver estat atropellat per un tramvia a la superfície.
Inauguració del primer metro de Barcelona / ARXIU TMB
El destí va voler que el creador de la Sagrada Família marxés just quan la ciutat començava a obrir-se pas a si mateixa pel subsòl.
El naixement d'un gegant metropolità
A mitjans de la dècada dels anys vint, Barcelona bullia. La ciutat vivia una autèntica revolució industrial, demogràfica i urbanística. El pla de Cerdà devorava quilòmetres de camps i unia els antics pobles --com Sants, Gràcia o Sant Martí-- en una gran trama urbana. En aquest context d'ebullició, el Gran Metro (inaugurat el 1924, actual L3) ja havia demostrat que viatjar sota terra era el futur, però el seu disseny estava molt enfocat al centre de la ciutat.
![Un tranvía de Barcelona de la T4 en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/494633.jpg?p=w:320\/h:180&h=4XyKxdLu"])
El Metro Transversal va néixer amb una visió molt més ambiciosa i estratègica: connectar la perifèria obrera i industrial amb el cor de la ciutat i servir de pont entre les grans línies de tren que arribaven a la capital. El seu primer tram, de tot just quatre quilòmetres de longitud, unia l'estació de la Bordeta amb l'emblemàtica plaça de Catalunya.
Un comboi del metro de Barcelona entrant en una estació de la L1
Aquell viatge inaugural de 1926 s'aturava a nou estacions que avui continuen essent essencials per al dia a dia de milers d'usuaris:
- Bordeta (avui desapareguda com a tal)
- Mercat Nou
- Sants (actual Plaça de Sants)
- Hostafrancs
- Espanya
- Rocafort
- Urgell
- Universitat
- Catalunya
Enginyeria amb caràcter propi: el secret de l'ample ibèric
El Metro Transversal no va ser una còpia dels suburbans de París o Londres; es va dissenyar pensant en les necessitats logístiques d'Espanya. Els seus promotors van prendre una decisió tècnica que marcaria el seu ADN per sempre: construir les vies amb ample ibèric antic (1.674 mm), el mateix que utilitzaven els ferrocarrils convencionals de l'època.
Informació sobre la incidència a la L1 del metro
L'objectiu tècnic era revolucionari per al seu temps: es pretenia que els trens de les grans companyies ferroviàries del país poguessin circular directament pels túnels del metro per arribar al centre de Barcelona, unificant el transport de passatgers i mercaderies en una xarxa de gran capacitat.
Per a aquesta monumental obra d'enginyeria, es van encarregar els mítics trens de la sèrie 100. Aquests vagons, amb les seves estructures de fusta i metall, es van convertir de seguida en una icona de la modernitat barcelonina. Gràcies a la meticulosa tasca de conservació de la Fundació TMB, algunes d'aquestes joies històriques es preserven avui dia com a patrimoni cultural del transport català.
La rampa de llançament cap a l'Exposició de 1929
La inauguració del Transversal no va ser casualitat. La ciutat es preparava a contrarellotge per acollir l'Exposició Internacional de 1929, que tindria el seu epicentre a la muntanya de Montjuïc. El nou metro es va convertir en l'eina perfecta per canalitzar les masses de visitants.
Un metro de la L1, a l'alçada de l'estació d'Urgell / TMB
L'estació de Plaça d'Espanya va passar de ser un descampat en obres a convertir-se en el gran distribuïdor de la ciutat, demostrant que el Metro Transversal havia estat dissenyat amb una clarividència i visió de futur extraordinàries. El subsòl aconseguia, per fi, cosir els barris residencials amb les zones industrials i els espais monumentals.
Dels quatre quilòmetres inicials a creuar el riu Besòs
Un segle després que aquell primer comboi sorollós sortís dels tallers de la Bordeta, el Metro Transversal s'ha transformat en la descomunal L1.
Aquella petita línia de quatre quilòmetres s'estén avui al llarg de més de 20 quilòmetres, connectant de forma directa els municipis de l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.
Amb estacions que actuen com a nodes intermodals massius (com la mateixa Sagrera o l'Estació de Sants), la línia vermella es manté any rere any com una de les xarxes amb més demanda de passatgers de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Els túnels que van excavar els obrers dels anys vint amb rudimentaris escuts de perforació sostenen avui el batec diari d'una Barcelona que no s'entén sense la seva xarxa subterrània.
