L'herència de Cadaqués com un senzill poble de pescadors es respira a cada racó, cosa que garanteix una oferta gastronòmica de primer nivell centrada en el mar.
Els seus mariners, protagonistes de llegendes sobre cants de sirenes a l'estret de Bonifaci, van portar amb ells una tradició culinària vinculada estretament al Mediterrani.
Aquest passat mariner va evolucionar cap a una destinació turística privilegiada a principis del segle XX, on avui es pot gaudir d'un marisc de luxe en un entorn de prosperitat històrica que es reflecteix en els seus edificis neoclàssics i modernistes, com la Casa Serinyana o el Casino l’Amistat.
On menjar el millor llamàntol
En aquest poble, el restaurant Compartir es va inaugurar el 2012 de la mà de Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, que també porten els restaurants Disfrutar i Compartir a Barcelona.
Concretament, es troba al centre històric de Cadaqués i està ubicat en un emblemàtic edifici reformat de principis del segle XVIII. Un dels principals atractius és el gran pati exterior que rep el visitant i que és un clar exemple de la identitat d'aquest racó únic de la Costa Brava i el Cap de Creus.
Com el seu nom indica, l'oferta gastronòmica es presenta en plats per compartir al centre de la taula. D'aquesta manera es transforma el concepte de “pica-pica” i es porta un pas més enllà, alhora que es crea un ambient sorprenent i desinhibit entre els clients.
La carta ofereix plats d'estil marcadament modern i també propostes més tradicionals, com poden ser els arrossos.
Dins la seva proposta gastronòmica destaquen, per descomptat, els tradicionals arrossos típics de la Costa Brava, amb ingredients de mar i muntanya, a més d'una variada oferta de modernes tapes mediterrànies per compartir i gaudir entre comensals.
Un poble amb història
Aquest municipi de la Costa Brava, que durant segles va romandre en un aïllament geogràfic gairebé total, ha sabut conservar un aire bohemi i una arquitectura singular que el converteixen en un espai màgic.
El paisatge, definit per la pissarra grisa, les oliveres, les terrasses de paret seca i les seves icòniques cases blanques, configura una imatge que sembla aturada en el temps.
Recórrer aquest conjunt històric a peu és una experiència sensorial única, especialment gràcies al seu sòl característic conegut com "rastell". Aquests carrers estan pavimentats amb pissarra erosionada pel mar i col·locada verticalment en forma d'opus spicatum o espina de peix, una tècnica dissenyada originalment per evitar relliscades i facilitar el drenatge de l'aigua de pluja.