La pujada a Montjuïc comença molt abans d'arribar a l'Estadi Olímpic. Comença a Plaça d'Espanya, on desenes de grups avancen sota el sol de la tarda seguint la mateixa direcció, com si tota la ciutat caminés cap a un únic punt.
Hi ha famílies carregades amb motxilles i entrepans, joves amb samarretes de moviments cristians, religioses, capellans, nens enfilats a les espatlles dels seus pares i banderes que sobresurten entre la multitud. Les del Vaticà són les més nombroses.
Centenars de persones als voltants de l'Estadi Olímpic
L'escena té quelcom de pelegrinatge i quelcom de gran trobada popular. A cada pas apareixen noves converses, cançons improvisades i fotografies per immortalitzar una jornada que molts fa mesos que esperen. La muntanya sembla avançar al mateix ritme que les milers de persones que la recorren. Ningú té pressa. Després de tant de temps esperant aquest moment, unes hores més d'espera gairebé no importen.
Mesos esperant una oportunitat única
Molts dels assistents van arribar a Montjuïc diverses hores abans de la obertura de portes. Alguns reconeixen que són allà des del migdia per assegurar-se una bona ubicació dins l'estadi. Asseguts a les voreres o refugiats en qualsevol racó d'ombra, comparteixen aigua, menjar i converses mentre observen com l'afluència no para de créixer.
"És un somni complert", explica un jove que ha viatjat amb diversos amics per assistir a la vigília. Explica que feia mesos que estava pendent de les entrades i que encara li costa creure que veurà el Papa en persona. "Per a nosaltres no és només un esdeveniment. És quelcom que forma part de la nostra fe i de la nostra vida".
Persones caminant de camí a l'Estadi Olímpic
Aquesta emoció es repeteix una i altra vegada durant la pujada. També entre aquells que destaquen la figura de Leó XIV com una de les raons que els ha portat fins allà. Una dona que espera amb la seva família ho resumeix amb una frase senzilla: "És un Papa molt proper". Al seu voltant, altres assistents assenteixen. Parlen d'algú que consideren ferm en les seves conviccions, disposat a abordar temes incòmodes i capaç de connectar amb la realitat actual sense renunciar al missatge de l'Església.
Una fe que també parla el llenguatge dels joves
Un dels aspectes que més crida l'atenció és la presència de joves. No són grups aïllats ni anecdòtics. Són milers. Arriben des de parròquies, escoles, moviments i associacions de tot Catalunya i converteixen l'esplanada de Montjuïc en una gran trobada intergeneracional.
Un grup de noies de Sant Cugat comenta que percep un renovat interès per la fe entre persones de la seva edat. Creuen que les xarxes socials hi han contribuït i que cada vegada hi ha més espais on compartir inquietuds espirituals d'una manera propera. "Hi ha més joves dels que sembla", explica una d'elles. "Al final trobes persones amb els teus mateixos valors i acabes formant comunitat".
Entre la multitud també hi ha una jove especialment emocionada per una raó concreta. Leó XIV pertany a l'orde de Sant Agustí i ella també s'identifica amb aquesta espiritualitat. "Que sigui agustí em fa sentir-lo més proper", explica. "Tenia moltíssimes ganes que arribés aquest dia".
Famílies senceres i arrels compartides
Entre les milers de persones que avancen cap a l'estadi hi ha una família que resulta impossible no veure. Són deu, tots vestits amb la mateixa samarreta, acompanyats per una gran bandera i un cartell d'agraïment dirigit al Pontífex. Caminen junts, sense separar-se gairebé uns metres.
Una nena amb una bandera del Vaticà
La filla gran, de 18 anys, reconeix que encara està sorpresa d'haver aconseguit entrades per a tots. "Som deu a casa i pensàvem que seria molt difícil". Mira els seus germans, els seus pares i somriu. "Poder viure una cosa així junts és el més bonic".
Molt a prop seu, una família peruana resident a Barcelona sosté una bandera vermella i blanca mentre espera per accedir al recinte. Per a ells, la visita té un significat especial per l'estreta relació que Leó XIV manté amb el Perú. "Ens sentim molt identificats amb ell", expliquen. "No podíem faltar a un dia com aquest".
Una Església que mira al present
Entre les banderes i els grups de pelegrins també criden l'atenció diversos joves vestits amb hàbits foscos. Han arribat des d'un monestir de Lleida i asseguren que van emprendre el viatge de matinada per ser presents a la vigília.
Parlen del Papa amb admiració, però no només per motius espirituals. Destaquen la seva capacitat per abordar qüestions contemporànies que fa uns anys semblaven allunyades del discurs eclesial. "Parla d'intel·ligència artificial, de tecnologia, dels canvis que viu la societat", explica un d'ells. "Està intentant apropar l'Església a debats que afecten la nostra generació".
La gran espera abans de l'arribada del Papa
Mentre la muntanya segueix omplint-se de pelegrins, l'Estadi Olímpic obre les seves portes i es prepara per rebre unes 40.000 persones. Molt abans de l'arribada del Pontífex, començarà una programació pensada per acompanyar l'espera. Hi haurà actuacions musicals, testimonis, entrevistes, vídeos i diferents intervencions centrades en la fe, l'espiritualitat i les inquietuds dels joves.
Moments previs a l'obertura de portes a l'Estadi Olímpic
L'organització ha volgut que tota la trobada respiri identitat barcelonina. L'escenari estarà inspirat en l'univers de Gaudí, amb referències visuals a la Sagrada Família i a la creu que coronarà la futura Torre de Jesucrist. A més, s'han instal·lat prop de cinquanta punts de confessió repartits per l'estadi per a qui vulgui preparar-se espiritualment abans de la trobada.
L'arribada de Leó XIV està prevista per a les vuit del vespre. Llavors recorrerà la pista en papamòbil per saludar els assistents abans d'escoltar les preguntes de tres joves sobre alguns dels desafiaments que més preocupen les noves generacions. Després arribarà la pregària conjunta i la lectura de l'Evangeli.
Però a mitja tarda, mentre les cues continuen avançant lentament muntanya amunt, tot això encara sembla llunyà. El que domina l'ambient és una altra cosa: la sensació compartida d'estar a les portes d'un moment que molts feia mesos que esperaven i que, per a milers de persones, ja ha començat molt abans de creuar les portes de l'estadi.