Fachada de la casa Oller de Barcelona
Viure a Barcelona

Ni la Pedrera ni la Casa Batlló: el tresor modernista ocult a Barcelona que es va avançar a Antoni Gaudí

Una finca històrica de 1903 culmina una complexa rehabilitació de set anys per transformar-se en un exclusiu bloc d'habitatges de luxe que respecta al màxim la seva herència patrimonial

Et pot interessar: La Casa Batlló de Barcelona perd els seus últims llogaters: l'habitatge es converteix en un espai per a trobades privades

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Barcelona respira modernisme a cada racó, i encara que el nom d'Antoni Gaudí acapara gran part del protagonisme turístic i cultural, la ciutat alberga joies arquitectòniques que rivalitzen amb les seves obres mestres.

Una d'elles és la Casa Oller, una imponent edificació que, per la seva estètica i ornamentació, sovint es confon amb la feina del cèlebre arquitecte, tot i haver-se construït anys abans dels seus projectes més icònics.

Un dels balcons de la Casa Oller de Barcelona

Un dels balcons de la Casa Oller de Barcelona Arxiu

Un llegat històric amb firma pròpia

Projectada originalment el 1871 com a Casa Guasch, l'edificació va experimentar una transformació radical a principis del segle XX a càrrec de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa.

Aquesta intervenció arquitectònica de 1903 va sumar dues plantes a l'edifici, va reconfigurar l'accés lateral per permetre l'entrada de carruatges i va dotar els espais comuns d'intrincats esgrafiats i motius florals.

Aquests detalls ornamentals, concebuts per visibilitzar l'estatus de la burgesia catalana de l'època, es van anticipar gairebé una dècada a les solucions visuals que més tard popularitzaria Gaudí a les seves cèlebres façanes i interiors, demostrant l'enorme riquesa creativa que imperava a la Catalunya de principis de segle.

L'interior de la casa Oller de Barcelona

L'interior de la casa Oller de Barcelona Lucas Fox

De seu corporativa a habitatges de gran luxe

Després de funcionar durant diversos anys com un cèntric edifici d'oficines, la Casa Oller ha experimentat un procés de rehabilitació estructural i interiorisme que s'ha prolongat durant set anys.

Liderat per un equip d'arquitectes especialitzats, el projecte ha retornat a l'immoble la seva vocació original, transformant-lo en un exclusiu complex residencial.

El major desafiament d'aquesta intervenció ha consistit en adaptar una estructura centenària a les estrictes exigències d'habitabilitat actuals sense alterar el seu valor històric.

L'interior de la Casa Oller de Barcelona

L'interior de la Casa Oller de Barcelona Lucas Fox

Per això, s'han executat solucions tècniques d'alt nivell:

  • Confort acústic i tèrmic: Doblament de murs mitgers i vidres per complir amb les normatives contemporànies d'eficiència energètica.
  • Espais diàfans: Supressió estratègica de murs de càrrega per obrir les cuines cap als salons, creant estances contínues adaptades a l'estil de vida actual.
  • Integració tecnològica: Ocultació dels moderns sistemes de climatització i il·luminació tècnica per no trencar l'atmosfera de l'època.
  • Restauració mimètica: Reproducció exacta de les motllures de guix originals en aquelles zones dels sostres on va ser necessària la seva substitució pel desgast.
Interior d'un dels habitatges de la Casa Oller de Barcelona

Interior d'un dels habitatges de la Casa Oller de Barcelona Lucas Fox

Artesania original i disseny contemporani

El plantejament interior dels nous habitatges ha buscat un equilibri mil·limètric entre el pes històric de l'edifici i el confort modern.

L'elecció d'una paleta cromàtica llisa i un mobiliari de disseny neutre i atemporal permet cedir tot el protagonisme als elements patrimonials rescatats per artesans especialitzats.

L'interior d'un dels pisos de la Casa Oller

L'interior d'un dels pisos de la Casa Oller Lucas Fox

D'entre els tresors arquitectònics que s'han aconseguit conservar intactes destaquen:

  • Els colorits paviments de mosaic Nolla que vesteixen els terres de les estances principals.
  • Les imponents vitralls emplomats, situats estratègicament al pati central i a la galeria de la façana posterior per jugar amb la llum natural.
  • L'ascensor d'època, una peça de col·leccionista folrada en fusta de caoba.
  • L'escala noble de pedra que connecta el majestuós vestíbul de carruatges amb la planta principal.