Ni la Pedrera ni la Casa Batlló: el tresor modernista ocult a Barcelona que es va avançar a Antoni Gaudí

Barcelona respira modernisme a cada racó, i encara que el nom d'Antoni Gaudí acapara gran part del protagonisme turístic i cultural, la ciutat alberga joies arquitectòniques que rivalitzen amb les seves obres mestres.

Una d'elles és la Casa Oller, una imponent edificació que, per la seva estètica i ornamentació, sovint es confon amb la feina del cèlebre arquitecte, tot i haver-se construït anys abans dels seus projectes més icònics.

Un llegat històric amb firma pròpia

Projectada originalment el 1871 com a Casa Guasch, l'edificació va experimentar una transformació radical a principis del segle XX a càrrec de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa.

Aquesta intervenció arquitectònica de 1903 va sumar dues plantes a l'edifici, va reconfigurar l'accés lateral per permetre l'entrada de carruatges i va dotar els espais comuns d'intrincats esgrafiats i motius florals.

Aquests detalls ornamentals, concebuts per visibilitzar l'estatus de la burgesia catalana de l'època, es van anticipar gairebé una dècada a les solucions visuals que més tard popularitzaria Gaudí a les seves cèlebres façanes i interiors, demostrant l'enorme riquesa creativa que imperava a la Catalunya de principis de segle.

De seu corporativa a habitatges de gran luxe

Després de funcionar durant diversos anys com un cèntric edifici d'oficines, la Casa Oller ha experimentat un procés de rehabilitació estructural i interiorisme que s'ha prolongat durant set anys.

Liderat per un equip d'arquitectes especialitzats, el projecte ha retornat a l'immoble la seva vocació original, transformant-lo en un exclusiu complex residencial.

El major desafiament d'aquesta intervenció ha consistit en adaptar una estructura centenària a les estrictes exigències d'habitabilitat actuals sense alterar el seu valor històric.

Per això, s'han executat solucions tècniques d'alt nivell:

• Confort acústic i tèrmic: Doblament de murs mitgers i vidres per complir amb les normatives contemporànies d'eficiència energètica.
• Espais diàfans: Supressió estratègica de murs de càrrega per obrir les cuines cap als salons, creant estances contínues adaptades a l'estil de vida actual.
• Integració tecnològica: Ocultació dels moderns sistemes de climatització i il·luminació tècnica per no trencar l'atmosfera de l'època.
• Restauració mimètica: Reproducció exacta de les motllures de guix originals en aquelles zones dels sostres on va ser necessària la seva substitució pel desgast.

Artesania original i disseny contemporani

El plantejament interior dels nous habitatges ha buscat un equilibri mil·limètric entre el pes històric de l'edifici i el confort modern.

L'elecció d'una paleta cromàtica llisa i un mobiliari de disseny neutre i atemporal permet cedir tot el protagonisme als elements patrimonials rescatats per artesans especialitzats.

D'entre els tresors arquitectònics que s'han aconseguit conservar intactes destaquen:

• Els colorits paviments de mosaic Nolla que vesteixen els terres de les estances principals.
• Les imponents vitralls emplomats, situats estratègicament al pati central i a la galeria de la façana posterior per jugar amb la llum natural.
• L'ascensor d'època, una peça de col·leccionista folrada en fusta de caoba.
• L'escala noble de pedra que connecta el majestuós vestíbul de carruatges amb la planta principal.