El pop a la gallega (o polbo á feira) és el rei indiscutible de la gastronomia del mar. Aquest menjar destaca per la seva deslumbrant senzillesa: pop bullit (preferiblement en olla de coure) tallat a rodanxes i coronat amb oli d'oliva verge extra, sal gruixuda i pebre vermell (dolç o picant).
Tot i que Galícia continuï sent la gran referència del pop a Espanya, a Catalunya també és possible gaudir d'un plat excel·lent. A Girona, per exemple, Octopus s'ha guanyat una gran reputació gràcies a la seva cuina marinera basada en producte fresc i de proximitat, on el pop destaca per la seva textura tendra i un sabor autèntic que recorda el millor receptari tradicional.
El millor pop
El restaurant aposta per una proposta senzilla però molt cuidada, en què la qualitat de la matèria primera és la veritable protagonista.
Octopus és un espai gastronòmic a Girona que uneix la cuina marinera elaborada amb el millor producte de qualitat, fresc i de proximitat.
Una oferta gastronòmica marcada per la personalitat i la identitat del seu equip de cuina. Hi trobaràs un receptari clàssic, plats de sempre molt saborosos, sense complicacions ni tecnicismes, on la matèria primera és la principal protagonista.
Especialistes en paelles i fideuàs que són espectaculars, amb un punt de cocció impecable i aquell sofregit casolà que marca la diferència amb altres arrossos que hagis tastat abans.
El pop també s'emporta molts aplaudiments. Diuen que aquí fan el millor pop de Girona, i veient les ressenyes, no és difícil de creure. A la brasa o "a feira", queda tendre i amb un sabor brutal. A més, l'ambient és d'aquells que conviden a quedar-s'hi: bon tracte, ritme relaxat i un servei atent que fa que vulguis tornar.
"Vols tastar un pop a la brasa que es desfà a la boca? Vols provar diferents arrossos? Escollir la tapa de marisc amb la quantitat que vulguis? Doncs és aquí! Les racions d'arrossos són individuals, cosa que et permet tastar diferents arrossos i fideuàs. Els meus fills, enamorats del restaurant. Si tornem a Girona, hi tornarem segur", és un dels molts comentaris que han deixat els clients del restaurant a TripAdvisor.
Beneficis del pop
El pop és possiblement el més popular dels cefalòpodes, de gran valor culinari, i té una carn de molt bona qualitat. És font de proteïnes i té un baix contingut en greixos, que determina el seu escàs contingut calòric; també baix, és el seu aportament de colesterol.
Pel que fa al contingut en minerals, el pop és font de seleni, iode, fòsfor, calci i zinc. Una ració de pop aporta el 76% de les ingestes recomanades de seleni per a homes i el 97% per a dones de 20 a 39 anys que practiquen activitat física de forma moderada.
Les aportacions vitamíniques més significatives són les de vitamina B6, B12 i niacina (que contribueixen al metabolisme energètic normal) i, pel que fa a les vitamines liposolubles, el pop és font de vitamina E.
Què veure a Girona
El Castell de Montjuïc observa la ciutat amb unes vistes formidables. Avui dia és un lloc pacífic, però el record de la història d'aquesta fortalesa perdura a la memòria de Barcelona com a símbol de la repressió i també de la lluita de la ciutat en diverses fases de la història.
Va ser el 1640 quan, davant el perill d'un atac naval a la ciutat per part de la flota espanyola de Felip IV, el govern municipal del Consell de Cent va decidir fortificar el cim de Montjuïc. La població es va mobilitzar davant la necessitat de defensar la capital, i va procedir a construir, en trenta dies, una fortificació de petites dimensions, de planta quadrangular, que comptava amb quatre mig baluards a les cantonades.
Un altre dels atractius de la ciutat són els banys àrabs. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII i són, de fet, els banys públics d'estil romànic millor conservats que existeixen. Si t'hi fixes, apreciaràs que la seva estètica imitava els banys musulmans.
Aquesta és, precisament, la raó del seu nom. Tanmateix, l'edifici ha rebut nombroses reformes al llarg dels anys. Durant les invasions i setges que ha patit la ciutat al llarg del temps, va patir grans danys. A causa d'això, va haver de ser restaurat al segle XIII; i des de llavors van continuar funcionant com a banys fins al seu tancament al segle XV.