Barcelona ha retut homenatge a l'arquitecte Oriol Bohigas amb la col·locació d'una placa commemorativa a la seva casa natal, situada al carrer Casanova 71. L'acte coincideix amb la presentació del programa de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, una iniciativa que es desenvoluparà el 2027 per posar en valor la figura de l'urbanista i la seva influència en la transformació de la ciutat.
El reconeixement arriba en el centenari del seu naixement i reuneix representants institucionals, de l'àmbit acadèmic i de l'arquitectura, així com membres de la seva família.
Un homenatge a la seva casa natal al cor de Barcelona
La inauguració de la placa ha tingut lloc aquest dissabte en un acte institucional en què han participat representants de l'Ajuntament de Barcelona i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), juntament amb responsables de la Generalitat i de l'àmbit cultural.
Oriol Bohigas en imatge d'arxiu
Durant l'homenatge s'ha destacat el paper de Bohigas com una figura clau en la transformació urbanística de Barcelona, especialment en la recuperació del centre històric i en la dignificació de l'espai públic de la ciutat.
També s'ha subratllat la seva visió de l'arquitectura com una obra col·lectiva, en què la ciutat s'ha d'entendre com un projecte compartit entre professionals, institucions i ciutadania.
Un referent en la transformació urbana de Barcelona
Oriol Bohigas va ser una de les figures fonamentals en el desenvolupament del model urbà de la Barcelona contemporània. Des de la seva tasca com a arquitecte, urbanista i gestor públic, va participar activament en la definició de nombrosos projectes que van marcar el creixement de la ciutat en les darreres dècades.
Entre les seves obres més destacades figuren projectes educatius com l'Escola Garbí, l'Escola Thau o l'Escola Costa i Llobrera, així com intervencions urbanes com la Vila Olímpica o el Port Olímpic, desenvolupades a través del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay.
La seva trajectòria també va estar vinculada a la docència a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i al seu paper com a impulsor d'iniciatives com l'Arxiu Històric del COAC.
Neix l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas per al 2027
En paral·lel a l'homenatge, s'ha presentat el programa de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, una iniciativa que es desenvoluparà al llarg de 2027 amb l'objectiu d'analitzar i difondre el llegat de l'arquitecte.
El projecte està impulsat per la Fundació COAC i compta amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Habitatge. La iniciativa estarà comissariada per l'arquitecte Juli Capella, juntament amb un equip format per professionals de l'àmbit arquitectònic, cultural i periodístic.
Exposicions, congressos i debats per repensar la ciutat
El programa de l'Any Bohigas inclourà diverses activitats centrades en la reflexió sobre el model urbà i els reptes de les ciutats contemporànies.
Entre les propostes destaquen una exposició al COAC dedicada a l'obra de l'estudi MBM, una mostra alMuseu del Disseny (DHub) titulada Malgrat Bohigas, i un congrés al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sobre el creixement urbà de la ciutat.
Museu del Disseny
També s'organitzaran cicles de debat a l'Ateneu Barcelonès i un fòrum específic sobre la formació d'arquitectes impulsat per l'ETSAB, amb l'objectiu d'obrir una reflexió sobre el futur de la professió i el seu paper en la societat.
Un llegat clau en la Barcelona contemporània
L'homenatge a Bohigas arriba acompanyat del reconeixement a una trajectòria que va deixar una empremta profunda a la ciutat. La seva visió de l'arquitectura com a eina de transformació social i urbana es considera fonamental per entendre l'evolució de Barcelona cap a la ciutat contemporània.
Distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional d'Arquitectura o la Medalla d'Or de Barcelona avalen una carrera que va combinar pràctica professional, docència i gestió pública.
Amb aquest homenatge i la futura programació de l'Any Bohigas, Barcelona reforça la voluntat de mantenir viu un llegat que continua sent clau per interpretar el present i el futur de la ciutat.