Barcelona bat el seu rècord de persones amb més de 100 anys: els naixements cauen a mínims històrics i la immigració impulsa la població
La ciutat aconsegueix mantenir el seu padró en 1,72 milions d'habitants gràcies a l'arribada de ciutadans estrangers, que aconsegueixen compensar un saldo vegetatiu en números vermells i una població cada cop més envellida
Barcelona té més persones centenàries que mai.
La capital catalana experimenta una profunda transformació en la seva ciutadania i, segons les darreres dades del padró municipal de 2026, la ciutat aconsegueix compensar un saldo vegetatiu molt negatiu --marcat per la xifra de naixements més baixa en més d'un segle-- gràcies a la arribada constant de talent i residents estrangers.
L'hivern demogràfic és una realitat incontestable a la ciutat. El padró revela un contrast històric: la millora en la qualitat i l'esperança de vida ha situat a 1.196 persones per sobre dels 100 anys d'edat. Es tracta d'un rècord absolut, una franja demogràfica dominada de manera aclaparadora per les dones, que representen el 82% d'aquest selecte grup de superllongeus.
A l'altra cara de la moneda hi ha l'enfonsament de la natalitat. Durant l'any 2025, amb prou feines es van comptabilitzar 11.012 naixements, la qual cosa suposa el valor més baix registrat des de l'any 1900, amb l'única excepció de 1939, un any anòmal marcat pel final de la Guerra Civil.
En creuar aquest escàs volum de nounats amb les 14.557 defuncions del mateix període, el saldo natural de la ciutat s'enfonsa en xifres negatives amb una pèrdua de 3.549 persones, empenyent l'edat mitjana del barceloní fins als 44,6 anys.
Una persona gran a Barcelona en una imatge d'arxiu
La immigració actua com a motor demogràfic
Davant d'aquest escenari de baixa natalitat i població envellida, el dinamisme migratori s'erigeix com el gran salvavides de la ciutat. És l'únic factor que permet mantenir la població estabilitzada en 1.729.963 habitants, la qual cosa suposa un lleu descens del 0,1 % respecte a l'any anterior, però consolida el segon valor més alt de les últimes quatre dècades.
Mentre la població autòctona continua el seu degoteig a la baixa i ja representa només el 44,6 % del padró --confirmant una tendència iniciada fa dues dècades--, el pes internacional no deixa de créixer i diversificar-se. El saldo migratori de la ciutat va deixar un balanç positiu d'11.383 noves persones. Gràcies a aquesta injecció demogràfica, els empadronats amb nacionalitat estrangera augmenten un 0,7 % i ja sumen 460.409 persones, acaparant el 26,6 % del total del cens.
Als carrers de la capital catalana conviuen actualment fins a 181 nacionalitats diferents. Del total dels nascuts a l'estranger, el 53,2 % provenen del continent americà, situant-se l'Argentina, Colòmbia i el Pakistan com els principals països emissors de nous residents. Aquest impacte demogràfic no es reparteix de manera equitativa pel territori: tot i que set dels deu districtes perden població, Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu aconsegueixen petits creixements. El cas de Ciutat Vella resulta el més cridaner, ja que la població estrangera suposa allí el 54,8 % del veïnat.
Vista panoràmica amb la Torre Glòries de Barcelona al fons
Llares més solitàries i amb major nivell formatiu
La manca de relleu generacional altera inevitablement la fotografia de l'interior dels domicilis. Les cases amb infants són cada cop menys freqüents i avui representen únicament el 21,4 % de les llars barcelonines. En el seu lloc, el model que guanya terreny de manera imparable és el de les llars unipersonals, que ja suposen pràcticament un terç de tots els habitatges de la ciutat.
Finalment, el padró de 2026 constata que Barcelona és una urbs cada cop més qualificada. El 37,4 % dels majors de 16 anys posseeix estudis superiors, una estadística formativa liderada per les dones amb un 39,6 % davant el 35 % dels homes. Aquest capital humà rep, a més, un fort impuls de l'exterior. El 42,7 % de la població estrangera compta amb titulació superior, un percentatge que s'eleva fins a un 44 % si es tenen en compte exclusivament els nous residents acabats d'arribar.
