L'any 2026 marcarà un abans i un després per a la hostaleria espanyola. El sector afronta per primera vegada la coincidència de tres grans canvis normatius que obligaran a apujar salaris en bars, restaurants, hotels i cadenes de restauració organitzada.
L'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), la renovació de nombrosos convenis col·lectius i l'arribada de noves regles europees sobre transparència salarial dibuixen un nou escenari laboral per a més d'1,6 milions de treballadors a Espanya, especialment en activitats vinculades a la restauració i el comerç.
El nou sòl salarial per a l'hostaleria
El Govern va fixar el nou SMI mitjançant el Reial decret 126/2026, publicat al BOE el passat febrer. Des de l'1 de gener d'enguany, el salari mínim queda establert en 1.221 euros bruts mensuals repartits en catorze pagues.
La xifra equival a 17.094 euros bruts anuals i representa una pujada del 3,1 % respecte a l'exercici anterior. A més, l'increment té efectes retroactius des de començaments d'any.
Exterior del bar En Diagonal Bar de Barcelona
La mesura incorpora també un alleujament fiscal per a aquells que percebin exclusivament el salari mínim. Gràcies al Reial decret llei 5/2026, aquestes rendes queden exemptes de tributació en l'IRPF mitjançant una deducció específica.
En termes pràctics, això implica que els treballadors que cobrin l'SMI no patiran retencions fiscals a la seva nòmina, cosa que millora lleugerament el salari net disponible a final de mes.
Les grans cadenes hauran de reajustar nòmines
L'increment de l'SMI no afecta únicament els empleats que cobren el mínim legal. També obliga a revisar categories salarials completes dins de les grans cadenes de restauració.
El canvi arriba de la mà de la modificació parcial del I Conveni Col·lectiu Sectorial Estatal de Marques de Restauració Moderna, pactat entre l'Associació Empresarial de Marques de Restauració (AEMR) i els sindicats CC.OO., UGT i FETICO.
El conveni afecta empreses com McDonald's, Burger King, VIPS, Starbucks, Goiko, KFC, Telepizza o Domino's Pizza, entre moltes altres marques de restauració organitzada.
En conjunt, més de 50.000 treballadors es veuran directament afectats per les noves taules salarials.
L'“efecte cascada” en les categories laborals
L'actualització salarial provoca el que experts laboralistes denominen “efecte cascada”. El Nivell IV, corresponent a bona part del personal de cuina, taulell o atenció bàsica, queda vinculat directament al nou SMI.
Això obliga que el salari anual d'aquesta categoria arribi als 17.094 euros. Com a conseqüència, els nivells superiors també han d'augmentar per conservar les diferències retributives internes.
Bar Serra, al carrer Francesc Layret de Badalona
El Nivell III, considerat personal qualificat, haurà de situar-se al voltant dels 17.350 euros anuals per mantenir la distància respecte a l'esglaó inferior.
El conveni també endureix la regulació de determinats complements salarials. La nocturnitat passa a retribuir-se amb un plus del 5 % entre les 22:00 i les 24:00 hores, mentre que la feina entre mitjanit i les sis del matí comptarà amb un recàrrec del 25 %.
Clàusules de revisió i pressió de l'IPC
Una altra de les novetats rellevants és la inclusió d'una clàusula de garantia salarial lligada a la inflació.
L'acord estableix que, si l'IPC acumulat de 2025 supera el 3 %, les empreses hauran de revisar novament les taules salarials des de gener de 2026.
Aquesta mesura busca evitar que els increments pactats perdin poder adquisitiu davant un possible repunt dels preus, una situació especialment sensible en un sector amb salaris tradicionalment baixos.
Els nous marcs salarials arriben a més en un context de forta dificultat per trobar personal en determinats territoris turístics i zones d'alta pressió hotelera.
Andalusia, Catalunya i Balears lideren les pujades
L'hostaleria espanyola continua funcionant mitjançant convenis provincials i autonòmics, però la tendència general el 2026 és clara: pràcticament tots els acords contemplen increments salarials.
A Andalusia, províncies com Sevilla i Màlaga han aprovat augments del 5 % sobre les taules salarials de 2025, situant-se entre els increments més elevats del país.
A Balears, el sector aplicarà des de l'abril una pujada del 4 % vinculada al XVII Conveni Col·lectiu autonòmic.
Catalunya també incorpora millores rellevants. Barcelona, Tarragona i Girona aplicaran un increment salarial del 4 %, acompanyat a més d'una reducció de la jornada anual fins a les 1.783 hores.
Per la seva banda, la Comunitat de Madrid va acordar un augment del 3 % dins del nou conveni d'allotjament signat per al període 2025-2028.
Diferències provincials i protecció davant la inflació
No totes les províncies aplicaran increments idèntics. Alacant, per exemple, ha aprovat una revisió salarial més moderada, situada en el 2 %.
En canvi, Gipuzkoa ha optat per una fórmula molt més protectora per als treballadors: les nòmines creixeran conforme a l'IPC més tres punts percentuals addicionals.
Aquest sistema permet blindar el poder adquisitiu davant la inflació i garanteix revisions automàtiques si els preus tornen a disparar-se.
Les diferències territorials reflecteixen la diversitat del sector hostaler espanyol, on conviuen realitats econòmiques molt diferents segons el pes del turisme, el cost de vida o la pressió empresarial de cada zona.
Europa obliga a canviar les ofertes de feina
El tercer gran canvi arribarà des de Brussel·les. La Directiva europea 2023/970 sobre transparència retributiva s'haurà d'incorporar plenament a l'ordenament espanyol abans del 7 de juny de 2026.
La nova normativa obligarà les empreses d'hostaleria a incloure franges salarials concretes en totes les seves ofertes de feina.
Amb això desapareixeran fórmules ambigües habituals en el sector com “salari segons vàlua” o “retribució a convenir” sense xifres específiques.
A més, les empreses ja no podran preguntar als candidats quant cobraven en els seus anteriors treballs, una pràctica molt estesa que contribuïa a perpetuar desigualtats salarials.
Un canvi històric per a cambrers i cuiners
La directiva europea suposa un canvi profund en la cultura laboral de l'hostaleria, un sector caracteritzat per una elevada rotació i processos de contractació freqüentment informals.
Fins ara, moltes negociacions salarials acabaven produint-se en entrevistes improvisades o converses ràpides sense referències clares sobre el sou real.
Amb la nova normativa, els treballadors coneixeran per endavant quant ofereix cada empresa abans fins i tot d'anar a una entrevista.
Per a milers de cambrers, cuiners i empleats de restauració, el 2026 es converteix així en l'any de més gran transformació salarial i laboral viscut pel sector en dècades.