El barri amb més bars històrics de Barcelona: dissenyat al segle XIX amb vermuteries, tavernes i locals centenaris

Quan es parla de l'Eixample, la primera imatge que assalta la ment és la de les seves majestuoses façanes modernistes i la seva inconfusible quadrícula urbana.

Tanmateix, més enllà de la Sagrada Família o la Casa Batlló, aquest districte dissenyat a finals del segle XIX guarda un altre tresor igual de valuós: és l'epicentre de la tradició hostelera barcelonina.

Els seus carrers rectilinis i les seves característiques illes de forma octogonal alberguen la major concentració de bars històrics, vermuteries i tavernes que han sobreviscut al pas del temps.

El naixement de l'Eixample va suposar l'obertura definitiva de la Barcelona emmurallada cap a la modernitat.

Aquell eixample no només va permetre guanyar espai, sinó que va crear l'ecosistema perfecte perquè florís una xarxa de locals socials, cellers i cafès que avui, més d'un segle després, continuen servint vermut de bóta i tapes clàssiques entre bótes de fusta i barres de marbre.

Sis barris, un llegat gastronòmic i cultural

L'Eixample està dividit en sis barris, cadascun amb una personalitat pròpia que es reflecteix també en el seu teixit de locals centenaris. Destaquen especialment alguns racons on la tradició de l'aperitiu i la tertúlia es manté viva:

• Sant Antoni: És, per excel·lència, el barri de les vermuteries. Delimitat pel Paral·lel i la Gran Via, compta amb una immensa vida associativa que gira entorn del seu històric Mercat de Sant Antoni. Els seus carrers adjacents són un autèntic paradís de cellers de tota la vida que conviden al clàssic vermut dominical.
• La Dreta de l'Eixample: Vertebrada pel Passeig de Gràcia i bressol del Quadrat d'Or, aquesta zona combina el luxe amb antics cafès i restaurants que en el seu dia van ser punt de trobada de la burgesia modernista i d'intel·lectuals.
• L'Antiga Esquerra de l'Eixample: Una àrea més residencial i tranquil·la presidida per l'imponent edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona. Entre els seus carrers s'hi amaguen tavernes clàssiques que fa dècades que donen servei a estudiants, metges de l'Hospital Clínic i veïns.

Ruta pels temples de l'aperitiu a l'Eixample

Si alguna cosa caracteritza aquest districte és la seva capacitat per resguardar establiments on el temps sembla haver-se aturat entre bótes de roure i sifons antics. Molts d'aquests locals han estat fins i tot reconeguts i protegits per l'Ajuntament pel seu incalculable valor patrimonial i cultural.

Alguns dels imprescindibles per entendre l'essència de l'Eixample a través del paladar són:

• Bodega Vendrell i Celler Miquel: Tots dos locals, enclavats al cor del districte, formen part del catàleg de cellers protegits de la ciutat. Entrar-hi és retrocedir més d'un segle gràcies a la seva decoració intacta de fusta, marbre i bótes de vi. Continuïn sent els grans bastions de les anxoves ben preparades, les conserves selectes i el clàssic vi a doll servit als veïns de tota la vida.
• Bodega Genin: Ubicada al carrer del Comte Borrell, aquesta taverna encarna a la perfecció l'esperit dels antics cellers de barri. Famosa per les seves tapes tradicionals com l'ensaladilla russa, els callos o la seva truita de Betanzos, conserva una decoració rústica i un ambient proper que l'han convertida en una parada obligatòria per a qui busca l'autenticitat mediterrània en ple centre de la ciutat.
• Bar Mut: Situat al carrer Pau Claris, molt a prop de l'emblemàtica Pedrera, aquest establiment és l'exemple perfecte de com recuperar l'estètica i l'ànima de les vermuteries del segle XIX i elevar-les a l'excel·lència gastronòmica. Tot i tenir un esperit clàssic, la seva aposta pel tapeig amb producte d'altíssima qualitat atrau personalitats d'arreu del món —entre ells, clients habituals de la talla de Robert De Niro— sense perdre aquella identitat barcelonina que es va forjar als carrers ideats per Cerdà.

De l'arquitectura a la barra

El disseny visionari de l'enginyer Ildefons Cerdà, amb els seus carrers amples i elegants, va dotar aquests negocis d'un entorn únic.

Les àmplies voreres i els característics xamfrans (les cantonades tallades de les seves illes octogonals) van permetre a aquests bars històrics integrar-se en la vida diària del vianant, oferint espais de trobada que continuen sent vitals en l'actualitat.