Las infecciones de orina son más habituales en mujeres que en hombres

En colaboración con

Viure a Barcelona

Infeccions d'orina en la dona: com prevenir-les i quan acudir a l'especialista

Les infeccions urinàries són més freqüents en dones a causa de l'anatomia i fisiologia femenina i, encara que generalment són lleus, poden tornar-se greus si no es tracten a temps

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Les infeccions del tracte urinari formen part de la vida de moltes dones, més de les que es pot imaginar. Es calcula que fins a 6 de cada 10 en tindran almenys un episodi, i que una de cada quatre tornarà a passar pel mateix al cap de poc temps. Són freqüents, però en la majoria dels casos lleus. Tanmateix, quan comencen a repetir-se, convé aturar-se i prestar-hi atenció, perquè alguna cosa no acaba d'anar bé.

“A consulta veiem moltes pacients que han normalitzat aquestes infeccions, quan en realitat, si es repeteixen, és un senyal d'alerta”, explica el doctor Toño Peña, especialista en Urologia al Centre Mèdic Teknon.

La incòmoda cistitis

En essència, una infecció d'orina apareix quan certs bacteris aconsegueixen entrar al tracte urinari i es multipliquen a la bufeta. La forma més comuna és la cistitis, i gairebé sempre hi ha una responsable clara: el bacteri Escherichia coli. “Encara que el mecanisme és senzill, no sempre ho és el seu abordatge, especialment quan els episodis es repeteixen”, assenyala l'especialista.

A partir d'aquí, el cos sol donar senyals força reconeixibles: coïssor en orinar, pressió a la part baixa de l'abdomen, ganes constants d'anar al bany o aquella sensació incòmoda de no haver buidat del tot. Ara bé, no tot el que es sent així és necessàriament una infecció. “No tot símptoma urinari implica infecció. Confondre-ho pot portar a tractaments innecessaris”, adverteix el doctor Peña.

Quan el problema es repeteix

Si els episodis s'acumulen un parell de vegades en sis mesos o tres en un any ja no es tracta d'una cosa puntual. Són infeccions recurrents, i en aquest punt no n'hi ha prou amb tractar cada episodi per separat.

“Quan parlem de recurrència, l'enfocament ha de canviar: cal buscar la causa, no només tractar l'episodi”, afirma.

Perquè darrere d'aquesta repetició sol haver-hi factors que ho faciliten: des de les relacions sexuals fins als canvis hormonals, passant per petits hàbits del dia a dia o fins i tot una certa predisposició individual. “No existeix una única causa, sinó una combinació de factors que afavoreixen que la infecció reaparegui”, afegeix.

Confirmar abans d'actuar

Per això és tan important no donar res per fet. El diagnòstic comença per escoltar els símptomes, però sempre cal confirmar-lo. El cultiu d'orina continua sent la prova clau. “El cultiu és fonamental perquè ens diu exactament quin bacteri està causant la infecció i com tractar-la”, subratlla l'especialista.

Saltar-se aquest pas és més comú del que sembla. “L'ús d'antibiòtics sense confirmació no només pot fallar, sinó que contribueix a generar resistències, i això complica molt els tractaments futurs”, adverteix el doctor Peña.

El que sí ajuda en el dia a dia

La bona notícia és que hi ha gestos senzills que poden marcar una diferència important. Mantenir una bona hidratació, no aguantar les ganes d'orinar o buidar la bufeta amb freqüència són mesures útils. “Petits hàbits diaris poden reduir significativament el risc d'infecció”, explica.

Una cosa tan simple com orinar després de les relacions sexuals pot ajudar en algunes dones. També és important evitar productes d'higiene íntima agressius o substàncies irritants. “L'equilibri de la flora vaginal és clau, especialment en etapes com la menopausa”, afegeix.

Consultar l'uròleg

Quan els símptomes apareixen amb freqüència, no milloren o tornen una vegada i una altra, el més assenyat és acudir a l'especialista. “Consultar a temps permet identificar l'origen del problema i evitar que es cronifiqui”, conclou el doctor Toño Peña.

Un bon enfocament permet identificar què està afavorint les infeccions i dissenyar una estratègia adaptada a cada cas. Perquè encara que siguin comunes, no cal normalitzar-les. Amb petits canvis i una atenció adequada, és possible reduir-ne l'aparició i recuperar la tranquil·litat en el dia a dia.