Barcelona dona llum verda a un canvi que transformarà la ciutat: reduirà l'al·lèrgia als carrers
La capital catalana reduirà un 56% dels 43.722 plàtans que hi ha a la ciutat, el fruit dels quals allibera una mena de pol·len que s'ha constatat com un autèntic infern per als al·lèrgics
Barcelona es prepara per a una de les transformacions més esperades pels seus ciutadans. Després de dècades de queixes veïnals i episodis crítics d'al·lèrgies, l'Ajuntament ha posat el focus en un dels elements més icònics del seu paisatge urbà: els plàtans.
Aquests arbres, que han definit l'estètica de les avingudes i carrers de l'Eixample durant més d'un segle, estan a punt de cedir el seu protagonisme en un pla que busca millorar la salut pública i la biodiversitat de la capital catalana.
La recent primavera ha estat el detonant definitiu. El pic de floració va coincidir enguany amb jornades de gran afluència massiva, com la Diada de Sant Jordi, convertint el centre de la ciutat en un escenari difícil per a milers de persones.
El fruit del plàtan / MA
Fartura històrica
Ulls irritats, rinitis, tos persistent i dificultats respiratòries van ser la tònica general del passat 23 d'abril. El pol·len i els fruits d'aquests arbres, especialment molestos quan es desprenen en forma de fines agulles, han generat una fartura històrica que ara sembla trobar resposta institucional.
Avui dia, Barcelona compta amb 43.722 exemplars de plàtans repartits pels seus districtes.
Aquesta xifra no és a l'atzar, ja que representa un llegat de l'urbanisme del segle passat, quan es va apostar per aquesta espècie pel seu ràpid creixement i la gran ombra que projecta durant els mesos de calor.
'Superilla' Carrer Consell de Cent / LUIS MIGUEL AÑÓN
Tanmateix, el que en el seu dia va ser una solució per al confort tèrmic, avui es percep com un problema de convivència i salut per a una part important de la població.
Ara, l'Ajuntament, a través del Pla Director de l'Arbrat, preveu reduir un 56% els 43.722 plàtans que hi ha a la ciutat en la pròxima dècada.
Massa arbòria
Malgrat les promeses realitzades per diversos consistoris al llarg dels darrers anys, la reducció d'aquesta espècie ha estat notablement lenta. Les dades indiquen que en els darrers quinze anys el nombre de plàtans amb prou feines ha descendit un 8,5%.
Si l'any 2010 aquests arbres representaven prop del 30% del total de la massa arbòria de la ciutat, actualment la seva presència continua superant el 27%.
Una hegemonia que l'actual pla de gestió del verd urbà pretén equilibrar de manera més decidida.
Els plàtans ocupen bona part de l'arbrat de Barcelona i són els principals responsables de les al·lèrgies provocades pel pol·len / MA
Ecosistema urbà
El canvi històric que afronta Barcelona no consisteix només a talar, sinó a diversificar.
L'objectiu municipal és que cap espècie d'arbre superi el 15% del total de la ciutat. Amb aquest límit, es busca crear un ecosistema urbà més resilient davant plagues i malalties, a més d'alleujar la càrrega d'al·lèrgens que satura l'aire barceloní cada primavera.
La substitució serà progressiva, aprofitant les obres de remodelació de carrers i les reposicions d'exemplars malalts per introduir espècies més amables amb els veïns.
Fi d'una era
Aquest gir en la política ambiental de la ciutat promet alleujar la vida de milers de barcelonins que cada any veuen limitada la seva activitat a l'aire lliure.
La fi de l'era del plàtan marca un abans i un després en la planificació d'una Barcelona que busca ser més habitable, menys irritant per als pulmons i visualment més variada.
El paisatge de les icòniques rajoles i l'arquitectura modernista començarà, a poc a poc, a estar emmarcat per una vegetació més amable i adaptada a les necessitats del segle XXI.
