Quan cal anar al pediatre pel pes del teu fill

L'obesitat a la infància torna a situar-se al centre del debat social. Actuar amb antelació, identificar el problema aviat i acompanyar adequadament el menor pot millorar el seu benestar immediat i reduir riscos en el futur.

A Espanya, la dimensió del problema està molt definida. Segons l'Estudi ALADINO 2023, l'excés de pes afecta el 36,1% dels infants d'entre 6 i 9 anys, dels quals un 20,2% presenta sobrepès i un 15,9% obesitat. A més, hi ha diferències per sexe, ja que l'obesitat és més freqüent en nens que en nenes, i també existeix un component social evident, atès que la incidència és més gran en contextos vulnerables.

"L'obesitat infantil és una malaltia crònica complexa, en la qual influeixen factors biològics, ambientals i socials. El nostre objectiu és actuar per abordar-la de manera integral i acompanyar la família amb un pla realista, respectuós i sostenible", subratlla la doctora Ana María Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria a l'Hospital Universitari General de Catalunya.

A la consulta, l'anàlisi va més enllà del pes, ja que s'observa el creixement, el dia a dia del nen i possibles senyals d'impacte físic, metabòlic o emocional. L'obesitat pot manifestar-se en diferents plans, per la qual cosa requereix una valoració completa.

Ana María Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria a l'Hospital Universitari General de Catalunya CEDIDA

La importància del seguiment

Les revisions periòdiques permeten detectar canvis progressius, com un augment continuat de l'IMC en les corbes de desenvolupament, cosa que facilita identificar si hi ha altres indicadors associats que aconsellen intervenir.

La majoria dels casos responen a obesitat exògena, és a dir, aquella que està relacionada amb hàbits i entorn, mentre que les causes endocrines o genètiques són menys freqüents, cosa que orienta l'enfocament cap a la millora de rutines, estils de vida i suport conductual.

"Moltes famílies arriben preocupades i amb dubtes. El que fem és analitzar la situació amb criteris pediàtrics, descartar complicacions quan escau i establir objectius de salut assolibles per al nen/a i el seu entorn", explica l'especialista.

Convé consultar quan s'aprecia un canvi sostingut en la relació entre pes i alçada respecte a l'evolució habitual del nen, especialment si aquest canvi s'acompanya d'altres signes.

Senyals d'alerta

També és recomanable acudir-hi si apareixen senyals com roncs o pauses respiratòries durant el son, que poden indicar apnea, així com cansament persistent, limitacions físiques o molèsties articulars, ja que aquestes poden estar relacionades amb complicacions que requereixen atenció.

A més, s'han de tenir en compte factors com antecedents familiars de malalties metabòliques o la presència de malestar emocional, que pot manifestar-se a través de rebuig social, estigmatització o baixa autoestima.

Acudir a l'especialista

"Si hi ha dubtes, el millor és consultar. A vegades n'hi ha prou amb pautes i seguiment i, d'altres, convé valorar amb més detall el risc metabòlic o l'impacte del son, l'activitat o el context familiar. L'important és fer-ho sense culpabilitzar i amb un pla que es pugui sostenir", assenyala la doctora Pérez Pardo.

En molts casos, introduir petits canvis sostinguts en la vida diària, que incloguin millorar l'alimentació, fomentar l'activitat física, cuidar el descans i reduir el sedentarisme, té un impacte significatiu quan es mantenen en el temps.

Actuar a temps

Quan la situació és més complexa o existeixen comorbiditats, l'abordatge multidisciplinari permet un seguiment més complet i coherent, el qual està centrat en el benestar global del nen.

"Actuar aviat, cuidar el benestar emocional dels nens/es i acompanyar la família amb solucions a llarg termini, evitant la pressió per obtenir resultats immediats, és la millor manera de prevenir complicacions i afavorir un desenvolupament saludable", conclou la cap del Servei de Pediatria de l'HUGC.