El dijous 2 d'abril, Barcelona tornarà a sentir el batec de Phenomena, un cinema que no és només un espai per veure pel·lícules comercials, sinó un lloc on la ciutat reviu l'experiència del cinema com a esdeveniment col·lectiu.
Des de fora, el gran cartell anuncia la reobertura, però en creuar les seves portes, el que domina és la sensació de tornar a casa: la moqueta vermella que simula la catifa de l'Hotel Overlook famós per la pel·lícula de terror de 1980, El Resplandor, la llum càlida i l'aire carregat d'olor de pintura i de nou, els cartells de pel·lícules acabats de col·locar encara brillants sota la llum, com qui entra en un temple abans del ritual.
Barra de venda a l'interior del nou cinema Phenomena a Barcelona
Assegut a la mateixa taula del vestíbul, Nacho Cerdà parla amb la calma de qui coneix cada centímetre del seu projecte. Per a ell, la màgia del cinema no està només a la pantalla, sinó en el que passa al voltant.
“La catarsi col·lectiva que provoca és brutal. Pots escoltar la música o veure la pel·lícula a casa, però no és el mateix. Aquí passa en el moment, i hi ha quelcom contagiós en veure la gent emocionar-se al teu voltant”, explica en conversa amb Metrópoli.
Passió primerenca: infància i formació
Cerdà recorda que el seu vincle amb el cinema ve de la infància. Nascut a Barcelona, va créixer entre projeccions casolanes i tardes als cinemes de barri, on la llum de la pantalla gran es barrejaven amb l'olor de crispetes i l'expectació col·lectiva. La seva formació no va ser només acadèmica; va estudiar direcció de cinema, però sobretot es va formar veient pel·lícules, entenent com explicar-les, com emocionar un públic.
Cartells de pel·lícules al cinema Phenomena de Barcelona
“Des de ben jove sabia que volia estar darrere de la pantalla, dirigir històries. Però amb Phenomena, dirigir és una altra cosa: no només es tracta d'una pel·lícula, sinó d'un projecte complet, amb sales, programació, públic... És com muntar un film, però a escala real i amb espectadors reals com a protagonistes”, explica, assenyalant la barra del vestíbul mentre els primers visitants s'acomoden.
Entre passió i estratègia
Cerdà recorda com el cinema ha canviat les darreres dècades. Abans, les grans sales de 1.800 butaques mantenien pel·lícules durant mesos, i l'experiència estava marcada per la comunitat: tothom veia el mateix, al mateix temps. Amb l'arribada dels multicines, les estrenes es van fragmentar, i l'experiència es va atomitzar. “Avui hi ha 14, 15 estrenes per setmana. No es pot veure tot, i tampoc li interessa al públic veure-ho tot”, explica.
Bar situat al vestíbul principal del nou cinema Phenomena de Barcelona
Phenomena va néixer com a resposta a aquesta pèrdua: un lloc on la pantalla gran recupera el seu poder, però on cada funció està pensada per emocionar, no només per projectar. “La gent no vol replicar el que té a casa. Vol experiències que siguin més grans, més intenses, que només es puguin viure aquí”, diu Cerdà, mentre la llum càlida del vestíbul ressalta els panells digitals amb els cartells de lrs properes estrenes.
Els inicis: de sala en sala
Abans de consolidar Phenomena, Cerdà va recórrer sales de tota la ciutat, buscant espais on projectar, gairebé com un director que assaja abans de la funció. “Vam començar en sales petites, programant clàssics, provant, entenent com reaccionava el públic. Va ser un aprenentatge constant, gairebé d'assaig i error”, recorda.
Aquesta experiència li va permetre entendre el cinema des de tots els angles: no només la projecció, sinó la programació, l'atenció al públic i la creació d'un ambient on la pel·lícula prengués vida. “Dirigir un projecte com Phenomena és similar a dirigir una pel·lícula: cada decisió, cada detall, cada il·luminació compta perquè l'experiència funcioni”, assegura.
Equilibri entre espectacle i independència
La programació del cinema combina blockbusters i cinema independent. “En el cinema més comercial, hi ha cinc o sis pel·lícules a l'any que concentren tot el públic. La resta s'atomitza, i per això és important donar a cada pel·lícula l'espai que mereix”, comenta.
Vestíbul principal del nou Phenomena de Barcelona
Per a Cerdà, aquest equilibri és l'essència de Phenomena: respectar el cinema com a art i espectacle alhora. “Si fos només per mi, moltes de les pel·lícules que fem no les projectaria. Però per mantenir l'estructura i poder pagar aquests capricis culturals, necessito que les pel·lícules més grans generin els ingressos necessaris”, admet.
Redescobrint la pantalla gran
La reobertura és també un retrobar-se personal per a Cerdà. Recorda la primera projecció que van estrenar: Mad Max: Fury Road el 2015. “Va ser un moment de revelació. La sala estava plena, i cada funció es sentia com un ritual col·lectiu”. Des de llavors, ha treballat perquè cada estrena se senti especial, combinant tecnologia avançada amb emoció compartida.
Nous cartells de pel·lícules del cinema Phenomena de Barcelona
“La pantalla gran no és només un suport: és un lloc on la pel·lícula es converteix en experiència. La gent segueix volent reunir-se, compartir històries i enamorar-se del cinema. Sortir de casa per veure una pel·lícula segueix sent una necessitat humana”, afirma.
Tecnologia al servei de l'emoció
Encara que no tots els espectadors percebin cada detall, la tecnologia és part de l'espectacle. Nous projectors, so envoltant i càmeres amb intel·ligència artificial permeten captar esdeveniments i debats en directe. Tot està pensat perquè l'experiència sigui més intensa, més viva, sense que el públic hagi de ser conscient de cada aparell o cable.
“Tot contribueix a que cada funció se senti única. La imatge, el so, la projecció... cada element hi és per submergir l'espectador en la pel·lícula. No és només mirar, és viure-la”, explica Cerdà.
Cinema com a experiència col·lectiva
El cinema, insisteix Cerdà, segueix sent una experiència social. “Aquí tornem al públic quelcom que s'havia perdut: la sensació de comunitat i emoció compartida. La gent vol sortir de la seva rutina, trobar-se amb altres i gaudir d'alguna cosa més gran que casa seva”. La reobertura del dijous 2 d'abril no és només un retorn: és la reafirmació que el cinema segueix sent vital a la ciutat.
Nova sala de projecció del cinema Phenomena de Barcelona
Cada racó del vestíbul, la llum càlida i la catifa vermella sota els peus contribueixen a aquesta sensació de ritual col·lectiu, on la història del cinema conviu amb l'emoció del present. “Potser la forma canviï, però el concepte romandrà. El públic seguirà volent reunir-se, compartir històries i sentir el cinema com una experiència única”, conclou.
Mirant cap al futur
Per a Cerdà, el futur del cinema és una continuació d'aquesta idea: menys sales, estrenes més concentrades, però una experiència que segueixi emocionant. “No importa quant canviïn les formes: la necessitat de compartir històries, de sortir de casa i viure quelcom més gran que un mateix està en la nostra naturalesa”, afirma.
Phenomena es presenta com un exemple de resistència i evolució, on la nostàlgia, la innovació i la passió es troben a cada funció. La reobertura no és només un retorn, sinó un recordatori que el cinema segueix sent un fenomen social, emocional i vital en la vida de la ciutat.