L'espectacular gratacel que s'havia de construir al barri de moda de Barcelona: 148 metres i 34 pisos amb oficines, hotel i museu
La Torre Sagrera —popularment coneguda com La Núvia—, dissenyada pel prestigiós arquitecte Frank Gehry, aspirava a transformar completament l'entrada nord de la ciutat
Et pot interessar: Ja és oficial: la Sagrera tindrà un nou parc de 4 quilòmetres més gran que la Ciutadella
Notícies relacionades
Barcelona podria haver tingut un dels gratacels més singulars de la seva història recent a la Sagrera, el barri de moda on s'estan desenvolupant els projectes més ambiciosos de la ciutat.
Dissenyat pel prestigiós arquitecte Frank Gehry, autor del Museu Guggenheim de Bilbao, el projecte de la Torre Sagrera —popularment coneguda com La Núvia— aspirava a transformar completament l'entrada nord de la ciutat. Mai va passar del paper.
Una icona projectada per a la nova Sagrera
La torre formava part de l'ambiciós pla urbanístic vinculat a la futura estació intermodal de la Sagrera, cridada a convertir-se en un dels grans nodes de transport del sud d'Europa.
![Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/11\/13\/actualitat\/1003742707107_15398576_320x180.jpg"])
El gratacel s'ubicaria al denominat triangle ferroviari, en una zona clau per cosir la fractura històrica entre barris com Sant Andreu i Sant Martí.
Amb 148 metres d'alçada i 34 plantes, hauria estat un dels edificis més alts de Barcelona. Ara, la construcció més alta és la Sagrada Família, que va arribar als 172,5 metres després de finalitzar la torre de Jesucrist el febrer de 2026. A més, és la església més alta del món.
Maqueta de la Torre Sagrera, coneguda com La Núvia, que mai va arribar a construir-se
Disseny trencador
Fidel a l'estil de l'arquitecte canadenc, l'edifici apostava per una arquitectura desconstructivista, amb volums fragmentats, línies corbes i una aparença dinàmica i poc convencional.
La torre estaria composta per diversos cossos de diferents alçades que s'elevaven de forma irregular, coronats per estructures envidrades.
El conjunt incloïa a més un element distintiu: una mena de “vel” format per plaques fotovoltaiques que s'estenia des de la base de l'edifici. Aquesta silueta va ser la que li va valer el sobrenom de La Núvia.
Oficines, hotel, museu i parc
El projecte no es limitava a un gratacel. Gehry va plantejar un complex d'usos mixtos que incloïa:
- Oficines a la torre principal
- Un hotel
- Un museu de la mobilitat o del transport
- Un gran parc públic al seu entorn
El museu, situat als peus de l'edifici, estava concebut com un espai expositiu de gran escala dedicat a l'evolució del transport.
Render de la futura estació de la Sagrera
Inversió milionària
El cost estimat rondava els 250 milions d'euros. L'elevat pressupost i les dificultats per trobar finançament van acabar sent determinants, especialment després de l'esclat de la crisi econòmica de 2008.
A això s'hi sumaven interrogants sobre el mercat: un gratacel d'aquestes característiques requeria una forta demanda d'oficines i usos mixtos que no estava garantida en aquell moment.
Vista general de l'avanç del projecte de l'estació de la Sagrera
La Sagrera, en plena transformació
La Sagrera està en el punt de mira. Més enllà de l'estació, que aspira a ser un gran pol de mobilitat metropolitana, existeix un macroprojecte per crear un nou barri al seu entorn.
La nova zona, que acollirà 25.000 nous veïns, unirà els districtes de Sant Martí i Sant Andreu, històricament dividits. Per això, es preveu la creació de més d'un milió de metres quadrats de sostre per a nous usos urbans, configurant un barri que, en capacitat, es pot equiparar amb Horta o Sant Antoni.
Render de la futura estació de la Sagrera
Un gran parc
A més, l'ajuntament farà un pas important cap a l'ampliació dels seus espais verds amb la creació d'un parc gegant a la Sagrera, que es convertirà en un dels més grans de la ciutat.
Amb una extensió de 36 hectàrees i 4 quilòmetres de longitud, superarà àmpliament el Parc de la Ciutadella, doblant-ne la mida.
