“No és un manifest polític, però sí un llibre de memòria”. Així defineix Raúl Montilla, escriptor i periodista barceloní, Los acordes de la ciudad (Ediciones B, 2026), la seva nova novel·la que retorna el lector a la Barcelona dels anys 50.
En un context de postguerra i, tot i que limitada per la dictadura, d’efervescència cultural i artística, l’autor relata la vida de Teodoro Montoya, un murri de les barraques de Montjuïc la vida del qual canvia després de conèixer Chacho, un músic represaliat que roman amagat al Somorrostro.
Durant més de tres dècades, la novel·la radiografia una Barcelona en transformació, que va començar a obrir-se al món després de la foscor de la guerra, arribant a altres ciutats de la geografia espanyola com Madrid o Benidorm i, fins i tot, creuant l’Atlàntic per arribar a Buenos Aires.
La Barcelona “sota la catifa”
Montilla encarat el protagonisme geogràfic de la capital catalana sota una òptica atípica, la de la perifèria dins la ciutat, la Barcelona “sota la catifa”.
L’autor, que ha presentat el seu llibre aquest 26 de març a La Conxita de Sants, ha mostrat la seva admiració per Montjuïc com un extraradi que forma part de la capital catalana.
Portada d'‘Els acords de la ciutat'
“Estem acostumats a explicar històries des del centre, des de l’Eixample, però Montjuïc és el lloc més meravellós de Barcelona”, ha assenyalat Montilla.
Memòria a ritme de rumba
La trobada entre Teodoro i Chacho presenta un exercici de memòria històrica a ritme de rumba, la —acompanyada— vida d’un barraquista que passa anys entre guitarres, viatges i platós.
El protagonista es creua, durant el relat, amb noms de la talla del Pescaílla i Peret, tot i que també fa un gest al flamenc amb el 'cameo' de Carmen Amaya.
En les seves línies, Los acordes de la ciudad explica les penes cantant, i no amaga la por d’una dictadura a l’art, als músics i poetes, i a la seva capacitat per exercir de líders per difondre un missatge: el món pot canviar.
Tot i estar ambientada als anys 90, la novel·la de Montilla també evoca la més estricta actualitat. Només cal donar una ullada a l’escenari internacional per observar que, els capítols més foscos de la història contemporània, poden tornar a trucar a la porta.