Imagen del Hospital Vall d'Hebron / VALL D'HEBRON
Viure a Barcelona

Condemnen l'ICS a indemnitzar amb 85.000 euros un pacient per diagnosticar tard un ictus a la Vall d'Hebron

El tribunal considera que l'hospital no va atendre el pacient en el temps correcte i, per tant, no ha tingut "totes les possibilitats" per evitar l'afàsia mixta que pateix avui en dia

Relacionat: La lluita de la Noelia acaba: la jove de Barcelona rebrà l'eutanàsia dijous després d'una llarga batalla judicial

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Nou revés a la sanitat catalana. El Jutjat Contenciós Administratiu número sis de Barcelona ha condemnat l'Institut Català de la Salut (ICS) a pagar 85.000 euros a un pacient per diagnosticar-li tard un ictus.

La sentència considera que la demora en aplicar els tractaments adequats per a aquesta malaltia va derivar en una pèrdua de "l'oportunitat d'evitar o reduir seqüeles" en el pacient, que a dia d'avui pateix afàsia mixta.

En aquesta línia, s'ha considerat que el centre d'atenció primària (CUAP) de Casernes de Sant Andreu sí que va activar correctament el Codi Ictus després de detectar símptomes compatibles en el pacient, que va acudir a urgències el 21 de febrer de 2022.

Mala praxi

En canvi, la sentència considera que el Servei d'Urgències de l'Hospital Vall d'Hebron no va seguir amb el protocol activat pel CUAP, per "causa desconeguda".

Així mateix, s'afegeix que no es va derivar el pacient al neuròleg de guàrdia fins que no van passar pràcticament 24 hores des del seu ingrés i que, quan se li va diagnosticar l'ictus, ja havia passat el període de realitzar la reperfusió vascular que hauria evitat l'afàsia mixta que pateix avui el pacient.

Façana de l'Hospital de la Vall d’Hebron

Façana de l'Hospital de la Vall d’Hebron Vall d'Hebron

Privat de la curació completa

Encara que no es pot demostrar que el diagnòstic fet a temps hauria servit per a una plena recuperació, el tribunal contempla que es va privar el pacient de tenir tota la possibilitat de tenir una curació completa.

El membre de l'equip jurídic del Col·lectiu Ronda, Òscar Serrano, recorda que des del punt de vista jurídic no es pot exigir que els metges assoleixin sempre els objectius pretesos amb les seves intervencions i tractaments, però sí que actuïn amb "diligència, coneixement i respecte als protocols i estàndards professionals".