La presència de cocaïna al clavegueram de Barcelona ha patit un dràstic repunt durant l'últim any, encenent de nou les alarmes en matèria de salut pública.
Segons l'últim informe publicat per l'Agència Europea de les Drogues (EUDA), els marcadors d'aquesta substància a les aigües residuals de la capital catalana s'han incrementat en un 185% en comparació amb les dades de 2024.
Aquest alarmant percentatge suposa pràcticament triplicar els registres de l'any anterior i, el que és més significatiu, retorna el volum de residus a la ciutat a xifres similars a les registrades el 2017, trencant així de manera abrupta una ratxa de diversos anys de descens continuat.
El mapa català
L'estudi no només posa el focus en la ciutat barcelonina, sinó que aporta dades molt reveladores sobre la situació específica del consum d'estupefaents a la resta de Catalunya, destacant dues realitats fortament contrastades.
D'una banda, les analítiques demostren que Lleida supera Barcelona en termes absoluts de concentració d'aquesta droga a les seves aigües de rebuig.
Aigües residuals en una imatge d'arxiu
D'altra banda, l'informe destaca una baixa molt significativa en la monitorització: Tarragona ha deixat de participar en aquest projecte europeu.
Aquesta absència és especialment notòria, ja que fins ara la ciutat tarragonina liderava de manera destacada el rànquing a nivell estatal i ostentava el segon lloc de tot Europa, només per darrere de la ciutat belga d'Anvers.
Radiografia europea
Les dades que vertebren aquest informe han estat recopilades minuciosament per la xarxa d'investigació científica SCORE.
L'anàlisi es fonamenta en mostres diàries recollides directament a les plantes de tractament d'aigües depuradores entre els mesos de març i maig de 2025, abastant un total de 115 ciutats repartides en 25 països del continent europeu.
Imatge de la droga confiscada / POLICIA NACIONAL
Lorraine Nolan, directora executiva de l'EUDA, ha posat en valor l'enorme utilitat d'aquest mètode epidemiològic. Segons ha subratllat l'experta, l'anàlisi continuada de les aigües residuals reflecteix sense filtres que el consum de drogues és un fenomen "estès, divers i en constant canvi", proporcionant a les autoritats una eina vital, en temps real, per adaptar i enfocar les seves polítiques sanitàries i preventives.
Tendències divergents: la ketamina puja i l'MDMA es desploma
A nivell continental, el mapa de consum dibuixa tendències clarament oposades depenent de la substància. Mentre que drogues com la cocaïna i la ketamina mantenen una forta tendència ascendent --aquesta última amb un preocupant increment proper al 41% l'últim any a nivell europeu--, altres substàncies mostren un clar retrocés.
És el cas de la droga sintètica MDMA, que ha experimentat un descens generalitzat del 16% a les clavegueres d'Europa.
Es tracta d'una caiguda excepcionalment pronunciada, que supera fins i tot els marcats descensos registrats durant el confinament per la pandèmia el 2020.
No obstant això, malgrat aquesta baixada històrica a nivell general, Espanya continua figurant entre les nacions amb majors concentracions d'MDMA de tot Europa.