La joia modernista menys coneguda de Gaudí és en aquest barri de Barcelona: declarada Patrimoni de la Humanitat
Aquest monument està situat fora de territori català, concretament a la localitat càntabra de Comillas
Relacionat: La Sagrada Família toca el cel de Barcelona: el temple assoleix la seva alçada màxima de 172,5 metres
Notícies relacionades
- La Sagrada Família toca el cel de Barcelona: el temple assoleix la seva alçada màxima de 172,5 metres
- El papa Lleó XIV visitarà Barcelona per inaugurar la Torre de Jesús de la Sagrada Família: dates i detalls
- Els plans de la Sagrada Família per a la visita del papa Lleó XIV a Barcelona: una missa i una ofrena floral a Gaudí
Antoni Gaudí és, sens dubte, l'arquitecte que va definir el skyline de Barcelona, i una figura emblemàtica més enllà de les fronteres de la capital catalana. Una de les seves obres menys conegudes es troba, precisament, en una altra autonomia: a la localitat càntabra de Comillas.
Popularment conegut com El Capricho, aquest edifici no només és un imant per al turisme nacional, sinó que ara es prepara per fer el salt definitiu: convertir-se en Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Govern de Cantàbria, juntament amb els gestors del monument, ha iniciat una ofensiva institucional perquè aquesta vila d'estiueig sigui inclosa a la llista mundial de referència. Es tracta d'una ampliació de la declaració actual que ja ostenten altres obres de l'arquitecte, com la Sagrada Família o la Casa Batlló. L'objectiu és que per a l'Any Gaudí 2026, coincidint amb el centenari de la seva mort, El Capricho llueixi ja la prestigiosa distinció.
Un refugi de gira-sols i música
Construït entre 1883 i 1885, la Villa Quijano (nom original de l'immoble) va ser un encàrrec de Máximo Díaz de Quijano, un indià enriquit a les Amèriques i cunyat del Marquès de Comillas. El que Gaudí va projectar va ser molt més que una casa de descans.
L'edifici destaca per la seva imponent torre cilíndrica revestida de ceràmica, però sobretot pels seus icònics gira-sols. Milers de rajoles que representen aquesta flor embolcallen la façana, orientant-se --igual que la pròpia planta de la casa-- segons la trajectòria del sol. És una de les primeres mostres del naturalisme que més tard definiria l'etapa de maduresa de l'arquitecte a Barcelona.
El simbolisme ocult de Gaudí
Entrar a El Capricho és submergir-se en un joc de metàfores. El propietari era un gran aficionat a la música, i Gaudí no va deixar passar aquest detall. Els visitants més observadors poden trobar referències musicals a cada racó: des de les baranes de ferro forjat que imiten una clau de sol, fins a les finestres del saló principal, que emeten sons similars a campanes en obrir-se i tancar-se mitjançant un sistema de contrapès.
"El capritx", d'Antoni Gaudí
Fins i tot la distribució interior estava pensada per al benestar: un gran hivernacle central distribuïa la calor i la llum a les estances principals, una solució arquitectònica que avui en dia es consideraria bioclimàtica.
Un revulsiu per al turisme cultural
La candidatura a la UNESCO no és només una qüestió de prestigi. Per a Comillas i per al conjunt de Cantàbria, aquest reconeixement suposaria un impuls econòmic i turístic sense precedents. Actualment, l'edifici funciona com a casa-museu i ja és un dels monuments més visitats de la regió, havent estat escollit el 2023 com el "Millor Monument del Món" als prestigiosos Remarkable Venue Awards.
La Generalitat de Catalunya i les institucions càntabres treballen ara plegades per unificar el llegat de l'arquitecte. Amb l'horitzó posat al 2026, l'"univers Gaudí" busca completar la seva constel·lació amb aquesta peça fonamental que, tot i estar a centenars de quilòmetres del passeig de Gràcia, comparteix el mateix ADN de genialitat i avantguarda que continua fascinant el món sencer.
