L'apèndix és un petit òrgan tubular d'entre 8 i 9 centímetres de longitud que es connecta amb l'intestí gruixut, a la regió coneguda com a cec. Encara que no compleix una funció digestiva evident, alguns estudis suggereixen que podria estar relacionat amb la immunitat intestinal.
L'apendicitis és la inflamació o infecció d'aquest òrgan, i constitueix una urgència mèdica que requereix diagnòstic i tractament immediats. El diagnòstic inicial es realitza mitjançant l'exploració clínica i la valoració dels símptomes, que després es confirma amb anàlisis de laboratori i proves d'imatge com l'ecografia o l'escàner abdominal. “La precisió del diagnòstic ha millorat notablement amb la disponibilitat del TAC d'urgència”, assenyala la doctora Mara Karaim, responsable del servei d'Urgències del Centre Mèdic Teknon.
Causes i grups de risc
Encara que en molts casos no s'identifica un origen específic, es creu que l'apendicitis es produeix per “l'obstrucció de la llum de l'apèndix”, assenyala la Dra. Karaim, la qual cosa genera un sobrecreixement bacterià. No existeixen factors de risc modificables ni mesures preventives eficaces, i pot presentar-se a qualsevol edat, encara que és més freqüent entre els 10 i 30 anys.
A diferència d'altres malalties, no hi ha temporades de l'any en què s'incrementi la seva incidència. L'especialista aclareix: “El que marca la diferència és la rapidesa amb què es detecta i s'actua, no l'època de l'any ni l'alimentació”.
Símptomes i diagnòstic precoç
El signe més característic de l'apendicitis és un dolor abdominal intens que comença al voltant del melic i es desplaça cap a la part baixa dreta de l'abdomen, augmentant amb la pressió o el moviment. Pot anar acompanyat de nàusees, vòmits, febrícula, distensió abdominal i pèrdua de la gana.
“És fonamental acudir a urgències sense menjar davant la mínima sospita”, adverteix la doctora Karaim, “perquè una apendicitis no diagnosticada dins de les primeres 24 a 48 hores pot evolucionar cap a una peritonitis, posant en risc la vida del pacient”. Diferenciar-la d'altres problemes digestius o ginecològics requereix l'avaluació professional, ja que el dolor abdominal pot tenir múltiples causes.
Complicacions si no es tracta a temps
Si l'apendicitis no es detecta precoçment, pot progressar ràpidament d'una inflamació simple a una acumulació de pus, gangrena de la paret i finalment perforació. Aquesta perforació pot causar peritonitis difusa o la formació d'un abscés contingut, complicant enormement el tractament i allargant la recuperació.
“Per això parlem d'urgència mèdica: la rapidesa en el diagnòstic i la cirurgia és crucial”, subratlla l'especialista. La identificació precoç salva vides i redueix les complicacions postoperatòries.
Tractament i avenços quirúrgics
El tractament estàndard és la cirurgia urgent, generalment mitjançant laparoscòpia sota anestèsia general. En casos molt excepcionals, l'apendicitis pot tractar-se només amb antibiòtics, però la intervenció quirúrgica continua sent l'opció més segura i efectiva.
Els avenços recents han revolucionat el control d'aquesta malaltia: la cirurgia laparoscòpica permet una recuperació més ràpida, amb dieta i mobilitat a les poques hores i estades hospitalàries de només un o dos dies si no hi ha complicacions.
“Avui podem intervenir amb més precisió i seguretat, gràcies al diagnòstic per TAC i a les tècniques mínimament invasives, transformant una urgència mèdica en un procediment amb recuperació ràpida i eficaç”, conclou l'especialista.
Incidència
Aproximadament un 5% de la població desenvoluparà apendicitis al llarg de la seva vida, cosa que la converteix en una de les urgències quirúrgiques més freqüents. Amb detecció precoç i tractament adequat, la majoria dels pacients es recupera completament i reprèn la seva vida quotidiana sense seqüeles.