La Justícia ha avalat l'acomiadament de qui va ser cap de Compliance de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en considerar acreditat que va sotmetre un treballador del seu equip a una situació d'assetjament laboral. La sentència, a més, absol el conseller delegat de la companyia, Xavier Flores, i una altra directiva de recursos humans, a qui l'extreballadora acusava d'haver exercit pressions i ingerències en la seva tasca.
La resolució, dictada pel magistrat de la Plaça 19 de la Secció Social del Tribunal d'Instància de Barcelona i comunicada a les parts el passat 17 de juliol, conclou que l'acomiadament va ser procedent davant la gravetat dels fets. El jutge subratlla que el treballador afectat necessita tractament psicològic i considera "pràcticament impossible" una futura reincorporació de l'exresponsable.
Un patró continuat d'assetjament
La resolució judicial dona per acreditat que l'aleshores responsable de Compliance va mantenir una conducta reiterada de menyspreu cap a l'empleat. Segons la sentència, el criticava de forma constant tant en privat com davant d'altres companys, va reduir progressivament les seves responsabilitats i va acabar assignant-li tasques administratives alienes a les funcions pròpies del seu lloc.
El logotip de TMB en una imatge d'arxiu
El magistrat també es basa en nombrosos correus electrònics enviats per la demandant, en què retreia errors al treballador amb altres empleats en còpia i fins i tot responia d'aquesta manera a missatges relacionats amb assumptes personals de l'afectat.
A més, considera provat que li donava instruccions contradictòries, li imposava objectius impossibles d'assolir, li ordenava guardar silenci en correus electrònics, dificultava la seva relació amb la resta de l'equip i rebutjava les seves sol·licituds de vacances, entre altres actuacions.
El nou protocol d'assetjament
La sentència també analitza el moment en què es va presentar la denúncia interna contra l'excap de Compliance. El jutge rebutja que l'empresa dissenyés el protocol d'assetjament amb l'objectiu de facilitar el seu acomiadament i sosté que, fins a l'entrada en vigor d'aquest procediment a l'agost de 2024, era precisament ella qui havia de valorar si existien indicis d'assetjament dins de l'organització.
Per això, considera lògic que el treballador no denunciés abans la situació, ja que la pròpia responsable investigada era qui havia de decidir sobre l'admissió d'aquest tipus de queixes. Així mateix, conclou que TMB no va tenir coneixement dels fets fins al setembre de 2024.
Sense represàlies per part de TMB
Un altre dels punts centrals del procediment era la denúncia de l'extreballadora contra el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, a qui acusava d'haver pres represàlies contra ella per la gestió d'un altre expedient intern relacionat amb un presumpte cas d'assetjament laboral.
No obstant això, el magistrat descarta aquesta versió. La resolució analitza una conversa que la demandant va gravar sense coneixement de Flores, en què li comunicava que havia sol·licitat protecció a l'Oficina Antifrau de Catalunya. Segons el jutge, aquesta petició va respondre a una por "injustificada" que pogués perdre funcions en el futur, però no aprecia proves que existís una represàlia real per part de la direcció de l'empresa.
Audiència Provincial de Barcelona en imatge d'arxiu
La sentència afegeix a més que l'exresponsable va intentar "tergiversar" el contingut d'aquesta conversa, en què, segons el magistrat, el conseller delegat li va mostrar el seu suport per actuar amb independència i fins i tot traslladar l'expedient a la Fiscalia si ho considerava oportú. Aquest procediment va acabar essent arxivat.
TMB celebra la resolució i la defensa anuncia recurs
Després de conèixer-se la resolució, TMB ha mostrat la seva satisfacció en entendre que la sentència confirma l'existència de l'assetjament laboral i descarta qualsevol tipus de conspiració o represàlia contra l'extreballadora. L'empresa sosté que l'acomiadament era l'única mesura possible donada la gravetat dels fets.
No obstant això, la sentència encara no és ferma. Fonts del Col·lectiu Ronda, que representa l'excap de Compliance, han confirmat que ja han presentat un recurs contra la resolució judicial.