“La droga està a tot arreu”, adverteix Beatriz Roger. Ho diu des de la seva experiència com a criminòloga i directora terapèutica de Despierta, un centre privat de Sarrià especialitzat en el tractament de les addiccions.
El seu fill, Luiso Soldevila, director i terapeuta del mateix espai, afegeix: “La droga decideix cada pas que es fa”. Tots dos coneixen les conseqüències que pot tenir una dependència, però també com costa reconèixer-la quan el consum està integrat en el dia a dia.
L'alcohol en una celebració, la cocaïna en una nit de festa, el cànnabis o els medicaments consumits de manera problemàtica. Les substàncies i els contextos són diferents, però, segons expliquen, el problema pot aparèixer en entorns molt diversos. "No respon necessàriament a una imatge marginal ni a un únic perfil social", comenta Luiso.
Centre Despierta a Barcelona
“La globalització ha arribat també a les drogues, estan a tot arreu”, recalca Beatriz.
Addiccions que travessen barris
Despierta treballa amb persones amb addiccions a substàncies, com l'alcohol, la cocaïna, el cànnabis o les benzodiazepines, i també amb conductes com la ludopatia, les compres compulsives o l'ús problemàtic de noves tecnologies.
Des de la seva experiència, Roger i Soldevila posen el focus en una realitat que, sostenen, travessa barris i ambients diferents: “El consum pot estar a prop sense que sempre se'n percebin les conseqüències”, assenteix Luiso.
Una realitat que costa reconèixer
Abans d'arribar a un centre especialitzat, algunes persones passen per diferents professionals o intenten resoldre el problema “pel seu compte”, explica Luiso.
El reconeixement de la dependència no sempre arriba al principi, i admetre que es necessita ajuda pot ser una de les “decisions més difícils”.
“El millor que et pot passar és dir: el problema és la droga, hi ha solució, es retira i ja està”, afirma el terapeuta.
"Jo vaig passar per això fa anys"
Luiso coneix aquesta experiència en primera persona. “Jo vaig passar per això fa anys”, recorda. Després de recuperar-se, va decidir dedicar part de la seva vida professional a acompanyar altres persones.
“A mi el que m'agrada és la gent, les persones i aleshores vaig decidir que volia ajudar gent a recuperar-se”, diu.
Centre Despierta a Barcelona
La seva mare ja treballava en l'àmbit de les addiccions i tots dos van acabar unint les seves trajectòries. “Jo crec que de seguida tots dos ens vam adonar que faríem millor sumant”, explica Roger.
La família també viu l'addicció
Quan el consum es converteix en un problema, les conseqüències no recauen únicament sobre qui el pateix. Les famílies poden passar molt de temps intentant ajudar, buscant explicacions o preguntant-se què han fet malament. “La gent arriba aquí amb una culpa horrible, sobretot els que són pares i mares”, relata Beatriz.
La directora terapèutica intenta separar la culpa de la responsabilitat. “Saber que tens una malaltia et treu culpa”, afirma. I afegeix: “Tenir una malaltia no et fa culpable, encara que sí et fa responsable de solucionar-la”.
Centre Despierta a Barcelona
Al centre, l'acompanyament familiar forma part de la feina terapèutica sempre que és possible, amb la intenció que l'entorn pugui donar suport sense ocultar les conseqüències del consum ni assumir tota la responsabilitat.
Per a Luiso, acompanyar també significa establir límits i animar la persona a buscar ajuda. “La persona ha de sentir que sempre tindrà el teu suport mentre decideixi fer tractament i que tu l'ajudaràs en el camí", explica.
Recuperar una vida més enllà del consum
Despierta combina l'atenció ambulatòria amb un centre de dia a Sarrià, pensat per a qui necessita un seguiment més intensiu.
El tractament, expliquen, s'adapta a cada persona. “Cada persona té el seu vestit a mida”, diu Luiso, que insisteix que no existeixen solucions immediates: “Això no és un esprint, no tenim una vareta màgica”.
La recuperació implica aprendre a afrontar la vida quotidiana sense dependre de la substància o la conducta addictiva. També suposa reconstruir relacions i recuperar estabilitat.
Roger recorda que les famílies no sempre compten amb grans recursos econòmics, però que el suport pot adoptar formes diferents: “Hi ha famílies que potser no tenen grans possibilitats econòmiques, però estan plenes d'amor i que són capaces d'establir límits que altra gent no ha estat capaç”.
Davant la normalització del consum que descriuen, tots dos insisteixen en la importància d'identificar quan una cosa ha deixat de ser controlable i demanar ajuda. Perquè, com resumeix Luiso, “una persona que té un problema d'addicció està de cos present, però ment absent”. I reconèixer-ho, abans que el consum ocupi cada cop més espai, pot ser el començament de la recuperació.