Un bombero en la zona afectada por el derrumbe en el Putxet
Sarrià - Sant Gervasi

Els veïns afectats per l'esfondrament del Putxet exigeixen una "indemnització íntegra" a la Generalitat: "Les ajudes no són suficients"

El despatx Pérez-Pozo, que representa prop de 200 afectats, prepara una reclamació per danys materials, morals i econòmics, mentre negocia amb l'administració una via extrajudicial per agilitzar el cobrament

Context: Desallotgen vuit edificis del barri del Putxet de Barcelona per un esvoranc

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

El 7 de juliol, un esvoranc d'uns vuit metres de diàmetre es va obrir en un pati interior d'illa de la plaça del Putxet, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

La Guàrdia Urbana va desallotjar d'urgència vuit finques, 93 habitatges, entre els carrers Rubinstein i Teodora Lamadrid. No hi va haver ferits, però sí 85 persones ateses pels serveis socials i una tuneladora de les obres de la L9 del metro que es va aturar a escassos metres del forat.

Primers indicis

Els primers indicis apunten a la manca de formigó "suficient" per tapar una cavitat produïda per l'avanç de la tuneladora, segons va explicar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en una entrevista a TV3.

La consellera va remarcar que, després d'injectar formigó, aquestes cavitats solen quedar estabilitzades, però que en aquest cas aflora a la superfície. "Estem convençuts que la cavitat no s'hauria d'haver produït", va admetre, tot i que va defensar la seguretat del projecte: "Amb aquesta tipologia de construcció portem 43 quilòmetres, en queda un".

Bombers al lloc dels fets el dia de l'esfondrament d'El Putxet

Bombers al lloc dels fets el dia de l'esfondrament d'El Putxet SIMÓN SÁNCHEZ BARCELONA

Una reclamació col·lectiva

Tres setmanes després, amb part dels veïns encara sense data de retorn, les famílies afectades no s'han quedat de braços plegats. Junts coordinen una reclamació col·lectiva contra la Generalitat de Catalunya i han posat el cas en mans del despatx Pérez-Pozo, especialitzat en protecció del patrimoni, que representa avui dia prop de 200 persones afectades.

Els bombers treballen a l'esvoranc del Putxet

Els bombers treballen a l'esvoranc del Putxet SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

"Els responsables dels danys per a nosaltres, i a més és una responsabilitat assumida per ells, és la Generalitat", explica l'advocada Carmen Pérez-Pozo Toledano, al capdavant de la reclamació en conversa amb Metrópoli.

Segons detalla, l'administració catalana respon per "culpa in vigilando": "Tu, quan promous una obra civil o una obra pública, has de respondre que totes les persones a qui estàs contractant compleixin amb el que has encarregat".

Això no impedeix, matisa, que després es reparteixi la responsabilitat entre els tècnics, la constructora o l'empresa de la tuneladora.

Ajudes sí, però no substitueixen la indemnització

Un dels punts que més preocupa als veïns és si les ajudes ja activades pel Govern, els avançaments de 1.200 euros per persona i les ajudes de fins a 2.000 euros mensuals per unitat familiar, resten quantitat a una futura indemnització. La resposta de la lletrada és clara: no.

"Les ajudes econòmiques que estan donant són un primer pas, una primera mostra de bona voluntat, però no són ajudes en si, són avançaments, són dietes que cal justificar. Si no, es demana la devolució", explica Carmen.

La delegada de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz, i el director general d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, Ramon Ramírez

La delegada de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz, i el director general d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, Ramon Ramírez Europa Press

I afegeix la distinció de fons: "Si són ajudes, són ajudes, i si hi ha una indemnització, és una indemnització. No tenen res a veure l'una amb l'altra". El que cobreixen aquests avançaments --insuficients, en paraules seves--, són despeses que la pròpia obra provoca, no un rescabalament pel dany sofert.

Tres tipus de dany: material, moral i econòmic

La reclamació que prepara el despatx abasta tres fronts. El primer és el dany material: la restitució de l'habitatge tal com estava abans de l'esvoranc, amb tot el que això implica. "M'han sortit esquerdes, però a més han entrat tants professionals a veure el meu pis que m'han embrutat les parets, m'han picat el parquet", relata Pérez-Pozo, que posa un exemple del que viuen alguns veïns.

El segon front és el dany moral: l'angoixa, l'ansietat i el desgast emocional de mesos fora de casa. Aquí l'advocada planteja una estratègia comuna per no deixar ningú fora: "No demanarem a tothom que vagi al psicòleg per tenir un certificat. Demanarem un dany moral per a tothom, perquè l'ansietat, el no dormir, el fet d'estar nerviós, ho han passat tots".

Obrers treballant al barri del Putxet després de l'esvoranc

Obrers treballant al barri del Putxet després de l'esvoranc Europa Press

El tercer front és el lucre cessant, és a dir, el que comerços i treballadors deixen d'ingressar pel desallotjament, una cosa que també afecta negocis sense esquerdes però sense clients pel tall de carrer.

Llogaters, propietaris i comerços

Tal com assegura la lletrada, no tots els afectats estan en la mateixa situació, i això condiciona la reclamació. "Hi ha tres o quatre tipologies: el propietari que hi viu, el propietari que lloga, el propietari del local, el llogater que té l'activitat econòmica", enumera l'advocada.

Els llogaters, explica, tenen dret a suspendre el pagament del lloguer si l'habitatge no és habitable; els propietaris, en canvi, mantenen el dret a cobrar-lo, encara que en aquest cas el pagament recau sobre la Generalitat.

Bombers el dia de l'incident

Bombers el dia de l'incident Europa Press

Per als locals comercials, la reclamació es basa en xifres: "Comparativa del que jo facturava al juliol de l'any passat i el que facturo ara, o dels últims cinc anys". L'advocada recomana a tots els afectats guardar factures, despeses i informes mèdics des del primer dia, perquè la quantificació final dels danys encara no es pot tancar: l'obra segueix aturada mentre es reforça el ja excavat i no se sap amb certesa si hi haurà nous despreniments.

La prioritat no és els diners, és tornar a casa

Segons ha confirmat la Generalitat a aquest mitjà, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona han informat els veïns que l'evolució favorable dels treballs ha permès avançar en el procés de retorn.

Els residents del número 6 del carrer Rubinstein ja han pogut tornar aquesta setmana i, la propera, ho faran els del número 54 de Sant Gervasi de Cassoles. Amb aquests dos moviments, el Govern calcula que s'ha superat el 60% del total de veïns desallotjats.

"El Govern hi serà fins al final"

La delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, ha assegurat que ja s'han gestionat els avançaments "de la gran majoria de famílies que ho han demanat" i ha anunciat que aquesta setmana s'ha activat el dispositiu perquè els llogaters puguin acollir-se a la suspensió del lloguer. "El Govern hi serà fins al final: fins que l'última família pugui tornar a casa", ha afirmat.

Per la seva banda, el director d'Infraestructures de Mobilitat, Ramon Ramírez, ha explicat que la fase d'estabilització està pràcticament conclosa i que s'han començat a fer sondejos i assaigs geofísics addicionals al carrer per confirmar que el terreny es troba en condicions normals.

El retorn de la resta del veïnat de Rubinstein i Teodora Lamadrid dependrà de com evolucionin aquestes comprovacions.

La confiança continua sent "fràgil"

Malgrat aquest avanç, la confiança entre els veïns continua sent fràgil. "No es refien, i tot i que els donen informació cada divendres de les mesures tècniques, tampoc s'aclareixen. S'ha perdut força la confiança en els tècnics de la Generalitat", reconeix Pérez-Pozo, que per això demana que un perit extern certifiqui la seguretat dels edificis abans d'autoritzar qualsevol retorn.

Inspeccions després de l'aparició d'un esvoranc al Putxet per les obres de la L9

Inspeccions després de l'aparició d'un esvoranc al Putxet per les obres de la L9 Ajuntament de Barcelona

Aquesta és, de fet, la major preocupació de les famílies, per sobre fins i tot de la possible pèrdua de valor dels seus habitatges. "Estem en aquesta negociació que no tornin si no hi ha garanties", resumeix Pérez-Pozo.

El despatx ja es reuneix amb el secretari general de Patrimoni de la Generalitat per traslladar les reclamacions i, en paral·lel, busca una via extrajudicial que eviti que els veïns quedin atrapats anys als tribunals.

La via administrativa segueix el seu curs, però l'objectiu declarat és agilitzar al màxim el cobrament: que qui torni a casa ho faci amb la certesa que no li costarà "ni un duro" més.