El barri de Barcelona que abans era un poble i ara és un dels més cars per viure: llogar una habitació costa uns 800 euros

Trobar una habitatge assequible a Barcelona s'ha convertit en una tasca titànica fins i tot quan només es busca una habitació.

El mercat residencial de la capital catalana continua escalant posicions i situa la ciutat al capdavant nacional en els preus dels pisos compartits.

Un estudi immobiliari recent confirma la forta pressió immobiliària que pateixen els districtes barcelonins, on zones emblemàtiques de la ciutat arriben a xifres astronòmiques per a aquells que intenten independitzar-se o instal·lar-se a la ciutat.

Barris costosos

La combinació de vida comunitària, places per a vianants, oferta cultural i encant arquitectònic ha convertit barris com El Poble-sec en una zona amb un cost mensual elevat, amb fins a 800 euros per un dormitori individual.

En aquesta línia, també s'hi situen Sants-Badal, El Raval, La Dreta de l'Eixample i la Vila de Gràcia.

Preus màxims al mercat

L'anàlisi de preus de la plataforma Spotahome situa la mitjana general del lloguer d'habitacions a la capital catalana en 711 euros mensuals, superant clarament Madrid, on la mitjana se situa en 650 euros.

Aquesta diferència consolida la ciutat com el mercat més tensionat d'Espanya i el cinquè més car de tota Europa per compartir pis, només superat per metròpolis com Londres, Dublín, París o Milà.

A això s'hi suma la problemàtica de les factures: mentre que a la majoria de grans capitals europees les despeses bàsiques solen incloure's a l'anunci, a la ciutat catalana només la meitat de les ofertes incorporen els subministraments a la tarifa final.

Foc de la pressió immobiliària

La transformació d'aquests antics pobles en epicentres de l'escalada de preus no és casual. Durant dècades, aquestes zones van mantenir un ritme de vida pausat amb comerços de proximitat i un dens teixit veïnal.

No obstant això, la seva progressiva turistificació, sumada a l'arribada de professionals internacionals, estudiants de postgrau i nòmades digitals, ha disparat la competència per cada espai disponible.

Cada cop són més els propietaris que opten per llogar per estades o habitacions en lloc de contractes de llarga durada per incrementar la rendibilitat dels seus immobles. L'escassa rotació del parc d'habitatge tradicional aboca centenars d'aspirants a competir agressivament per una simple cambra en pisos compartits.

Efecte contagi

L'increment desmesurat de les rendes als barris més populars genera un inevitable impacte en cadena sobre la resta de la trama urbana. Barris populars o històricament més econòmics experimenten repunts interanuals acusats a mesura que la demanda expulsada busca alternatives en zones properes.

Àrees limítrofes i barris de la perifèria metropolitana veuen com les seves tarifes mitjanes pugen de forma accelerada. La bretxa entre el cost del lloguer i el poder adquisitiu local continua eixamplant-se, consolidant un escenari on compartir pis deixa de ser una opció temporal de joventut per convertir-se en l'única via d'accés a l'habitatge a la ciutat.