Sant Martí és un districte fetitxe per a Ada Colau. El 2015, va arrabassar aquest districte als socialistes, que fins aleshores l’havien considerat el seu feu. El 2019, va tornar a reeditar la seva victòria i va ser escollida de nou alcaldessa. El 2023, el PSC el va recuperar i Colau va ser desallotjada de la cadira de primera edil.
En les darreres generals, els socialistes van treure més del doble de vots que els comuns en aquest districte i els comuns es van enfonsar en els comicis. Dos més dos són quatre: les vegades que Colau va guanyar al districte, va ser alcaldessa. Quan va deixar d’acaparar vot a Sant Martí, va passar a l’oposició i es va consumir la seva llum. És a dir, el graner de vots barceloní s’està anant cap a les alforges del PSC de nou.
Un conclave d’alçada
Amb aquest bagatge, no és estrany que el nom del districte s’associï amb la trajectòria dels comuns. Però aquest dissabte, Colau recupera el districte per al míting central de la campanya: el parc de Sant Martí serà l’escenari de la gran trobada de la dirigent de Frente Amplio per presentar la seva proposta electoral de cara al 29-N.
Estarà acompanyada per la vicepresidenta del Govern espanyol, Yolanda Díaz, el ministre Ernest Urtasun, Emilio Delgado, cap de llista de Frente Amplio a Madrid, i per Gerardo Pisarello, el candidat rèmora de les municipals, que serà l’introductor de l’acte. “Una gran trobada per agafar embranzida, sumar forces i demostrar que aquest 29-N sortim a guanyar”, diu la crida dels comuns a la seva militància.
Ada Colau i Yolanda Díaz el 2023
Yolanda Díaz, “un referent”
Això sí, els comuns presenten Yolanda Díaz com l’autora de l’aprovació “dimarts passat, de la pujada del SMI a 1.286 euros, la qual cosa suposa un augment del 75% en menys de 6 anys".
"Aquesta mesura, que millorarà la vida de 2,7 milions de treballadors i treballadores, és una eina clau per reduir la desigualtat, la pobresa laboral i, sobretot, la bretxa de gènere, ja que el 65% de les persones que cobren el SMI són dones”, expliquen des de la formació.
Tot i que Díaz es va retirar de la cursa per la presidència de l’OIT per manca de suports (malgrat la dura i a vegades bruta campanya internacional dels sindicats espanyols a favor seu), els comuns presenten la vicepresidenta com “un referent. S’ha convertit en un exemple mundial en matèria laboral”.
Els comuns, a més, denuncien que altres formacions els copien les propostes en matèria d’impostos als ultrarics, les ajudes a la criança o les lleis sobre habitatge.
El vot útil se li escapa
La veritat és que la campanya no està anant gens bé per a Colau, que pot quedar-se amb la meitat o un terç dels diputats que va treure el 2023. Ja no és qüestió de programa o d’individualismes, sinó de vot útil, el que reclama el PSOE.
Als socialistes no els està anant malament l’estratègia d’absorbir el vot de l’esquerra plantejant que Pedro Sánchez és l’únic candidat d’aquest espectre que pot governar. La resta de partits queden, d’aquesta manera, com a comparsa, perquè una part del vot que abans votava les formacions de l’esquerra radical es decantarà per Sánchez el 29-N, atenuant la fuga de vots del PSOE cap al PP.
Per això Colau ha tocat a sometent. El míting central de dissabte pretén afiançar el vot al històric graner de vot socialista, que converteix aquest districte en un lloc emblemàtic que la candidata de Frente Amplio vol reconquerir.
Vista panoràmica del districte de Sant Martí de Barcelona
El cos a cos
La líder dels comuns, segons fonts de la seva formació, és conscient de la debilitat de la seva candidatura a causa del vot útil que s’escapa cap als socialistes. Colau no només ha de lluitar contra els seus rivals, sinó contra els elements. Tot se li gira en contra a l’hora de plantejar l’estratègia.
“El problema és que, en reclamar el vot útil per frenar la dreta i l’extrema dreta, el ciutadà de peu pot plantejar-se el fet que aquest vot només és útil si va a la força majoritària de l’esquerra. I llavors entra en escena el PSOE. No ens passa només a nosaltres, sinó també a ERC i Podemos, que en reclamar el vot útil estan repetint les consignes dels socialistes”, explica una de les fonts.
Competir amb altres lideresses
La cap de llista de Frente Amplio s’obre pas a colzades. D’aquí que hagi entrat en la lluita cos a cos contra les lideresses rivals. Les populares Cayetana Álvarez de Toledo i Isabel Díaz Ayuso han estat les seves dianes preferides, les lideresses de la dreta que encarnen el PP i rostres amb tirada fora de Catalunya.
A Cayetana, s’hi va referir fa uns dies per recordar-li que “a vostè i als seus amics pijos, els fregirem a impostos”. A Isabel Díaz Ayuso, que s’havia desfogat a gust contra els models no tradicionals de família, li va saltar al coll aquest dimecres.
“En el nostre model de país hi cap perfectament la seva família, però en el seu model de país cada dia hi cap menys gent. Senyora Ayuso, aprengui de la societat a la qual no pot representar perquè no la coneix. Avui Espanya és un país feliçment divers on la família escollida és una realitat i això ho reconeixerem per llei en el proper Congrés a partir del 29-N”, va advertir Colau a la presidenta madrilenya.
Enfrontament intern
Però, curiositat o no, a Colau li falten suports interns en la seva batalla contra la dreta i l’extrema dreta: l’anterior cap de llista, Aina Vidal, molt activa a les xarxes socials, no ha repicat ni una aparició televisada d’Ada Colau, tot i que s’ha desfet en elogis a Yolanda Díaz i a altres candidats de províncies.
De la desena d’actes de Colau (àmpliament publicitats per la candidata), ni una línia. Per què? Segons fonts dels comuns, el seu enuig és monumental: abans de fer-se pública la llista de candidats per Barcelona, estava convençuda que la posarien de número 3, rere la mateixa Colau i el ministre Urtasun.
Aina Vidal en una imatge d’arxiu
Vidal va arribar a la reunió de la cúpula on s’havia de decidir la llista amb aquesta convicció. Però, sorprenentment, va ser desbancada per una de les protegides de la mateixa Colau, Júlia Miralles, que ja havia estat alt càrrec a l’Ajuntament i que és doctora en Ciències Polítiques, a més de membre de l’executiva de Catalunya en Comú.
Per més abundància, Miralles era la parella de David Cid, el diputat dels comuns que prové de l’antiga ICV i que va pactar les candidatures amb Colau, deixant a l’estacada un sector exICV proper a CCOO. Tot i que va prometre participar en la campanya, Vidal no ha compartit escenari estel·lar amb Colau, tot i que sí ha participat en un parell de mítings a Arenys de Mar i Rubí acompanyant candidats locals. La tensió interna segueix oberta i, pel que sembla, trigarà a tancar-se.
