La llista de candidats del Front Ampli per Barcelona ha obert una ferida profunda als comuns. Ada Colau va pactar els candidats amb els tradicionals soci d'ICV i va deixar la resta de sensibilitats fora de joc, amb l'exclusió d'Aina Vidal, l'anterior cap de llista el 2023 descavalcada.
La votació reflecteix la divisió interna en què es troben els comuns després del pas endavant de Colau per ser la candidata del Front Ampli a la presidència del Govern espanyol: 114 vots a favor, 60 en contra i 20 en blanc. Això vol dir que la llista va ser recolzada només pel 58,76% de la militància i rebutjada per gairebé el 31%, mentre que una mica més del 10% es va mantenir neutral.
Els números oficialistes parlen d'un rebuig del 34% i una acceptació del 66% i 20 en blanc. És a dir, no computen els vots en blanc en el percentatge oficial, encara que els números oficials, en aquest cas, serien el 65,51% davant el 34,48%.
Cinc hores amb Colau
Cinc hores va durar el consell nacional dels comuns que va aprovar la llista. “Hi va haver intervencions molt dures per part de tots els sectors. Va ser tens. Però el resultat és aquí i tothom l'acata”, relata a Metrópoli una persona present al conclave de dimecres a la nit.
Després del conclave, la divisió és evident. Un terç del partit està dolgut amb la decisió de Colau de prescindir de la pluralitat dels comuns. “Hi va haver un temps en què els comuns que provenien de Guanyem estaven enfrontats a mort amb el sector d'ICV.
Arxiu - L'exalcaldessa de Barcelona i candidata a la Presidència del Govern pel Front Ampli, Ada Colau, intervé durant una roda de premsa prèvia a la sortida de la "Global Sunat Flotilla" des del port de Barcelona.
Ara s'han aliat i han estat ells els que laminen un sector del partit”, diuen les fonts internes.
Aquest segment laminat en què s'hi encabia Aina Vidal estava als voltants d'ICV. Però el sector oficialista dels antics verds, el màxim exponent del qual és el diputat autonòmic David Cid, va saber maniobrar per descavalcar aquells que li feien ombra.
Colau va negociar amb ICV
Colau va transigir amb els seus socis d'ICV a la llista. “Només va negociar amb els d'ICV”, es queixen dins dels comuns. Així, de número 2 va admetre el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que havia arribat a sonar de número 1. L'altre candidat d'ICV és el número 6, Joan Mena, un altre dels històrics excomunistes. I com a número 4, hi ha Andrés García Berrio, diputat al Parlament de Catalunya.
García Berrio és un integrant mixt: és una de les persones de confiança de Colau però també de David Cid. Tant és així que l'exalcaldessa va maniobrar perquè el seu nom fos inclòs a la llista de les últimes autonòmiques. I hi ha qui diu que va ser el talismà de Colau a la candidatura, un centinela fidel atent a l'estratègia de Jessica Albiach.
El gabinet Iridia
Berrio és un especialista en lluites veïnals i conflictes amb immigrants, fruit de la seva trajectòria personal. “És molt lluitador i compromès. És un fitxatge contra el qual ningú té res a objectar”, diuen les fonts. A més, Berrio, gran amic de Jaume Asens, va ser un dels creadors del gabinet Iridia, un despatx d'advocats a cavall entre l'extrema esquerra i l'independentisme, del qual també va ser integrant Asens.
Ada Colau, al costat de Jaume Asens i Gerardo Pisarello en una imatge d'arxiu / EFE
Els plets de pes dels comuns són portats per aquest gabinet, especialitzat en aixecar grans campanyes mediàtiques, com la de l'okupa Rodrigo Lanza, a qui va victimitzar en una intensa campanya als carrers, fent-lo un heroi innocent víctima del sistema. Al final va resultar ser un assassí gairebé en sèrie, i que, després de deixar tetraplègic un urbà de Barcelona, va matar un motorista a Saragossa per portar uns tirants amb la bandera espanyola. La mare de Lanza va arribar fins i tot a presidir Iridia, el gabinet fundat per García Berrio.
Els de total confiança
Colau, però, es va guardar per a ella els restants noms: com a número 3, va imposar Júlia Miralles, una doctora en Ciències Polítiques. En realitat, Colau ja l'havia captat el 2020 quan era alcaldessa: Miralles va ser contractada com a assessora municipal el 2020 a l'Ajuntament de Barcelona, amb permís per publicar col·laboracions i articles d'opinió per poder completar els seus emoluments de 53.883 euros anuals (a raó de 2.188,45 euros nets i aportació al partit).
També inclou a la llista l'exregidora Lucía Martín, companya seva de lluites a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Martín era quarta tinenta d'alcalde de Barcelona i va arribar a contractar la seva parella, Alicia Ramos, com a assessora a la seva àrea per 52.000 euros anuals.
Va vulnerar el codi ètic
El mateix comitè d'ètica de l'Ajuntament va criticar el nomenament pel dany al prestigi de la institució davant els ciutadans. El cas, segons el comitè, suposava una “vulneració del codi ètic municipal”. Martín va ser l'encarregada per Colau per promoure la “primera cooperativa d'habitatge inclusiu”.
A més, és un dels ariets amb què els comuns van agitar el carrer els dos darrers anys contra l'alcalde Jaume Collboni pel tema de l'habitatge. Segons les fonts, Colau confia plenament en ella i “és una ajuda inestimable en el tema de la crisi habitacional, que està de moda i donarà molt que parlar els propers anys”.
La comparació amb Trump
Però un sector dels comuns està dolgut amb Colau per aquesta llista. Critiquen que Donald Trump no la va deixar entrar a Puerto Rico, però ella no va deixar entrar a la llista les sensibilitats alienes a la seva. Aina Vidal ni tan sols pot anar en un lloc decent.
Critiquen també que no és una llista equilibrada, sinó esbiaixada cap a Colau. És una llista d'apòstols de Colau i ICV, “una llista elitista, de gent de la seva total confiança. Els altres no existim”.
L'adéu d'Aina Vidal
Aina Vidal va ser lacònica en el seu comiat. “Comença una nova etapa i no continuaré al Congrés (…) Me'n vaig orgullosa (…) Això no és un adéu. Ens trobarem fent campanya, perquè queden molts drets per defensar i molts més per conquerir. El Front Ampli no és perfecte, però hi som les esquerres que no ens resignem i que tenim gana de victòria”.
En el seu escrit de comiat, revela l'estratègia dels comuns davant unes perspectives negatives: “El vot de la dreta i l'extrema dreta no creix, se'l reparteixen entre elles. El que pot canviar-ho tot és la mobilització”.
L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu
Aquesta apreciació coincideix punt per punt amb la reflexió d'un dirigent dels comuns que, quan va començar a esclatar el ‘cas Maricarmen’ assegurava que “això és el que necessitem. Cal bolcar-se en aquesta espurna perquè és l'única que pot donar un tomb a les eleccions”.
Les fonts consultades expliquen que s'ha fet una crida a no fer més sang en plena precampanya electoral. “Aina Vidal no donarà més que parlar. Si fos de Podemos, ja l'estaria intentant jugar, però Aina ha dit que va perdre el pols i ara toca treballar, encara que ja veurem si finalment es compleixen els pronòstics i tot acaba aquí”.