L'ambient polític que es respira a Poblenou és diferent del d'altres barris de Barcelona. Als seus carrers, el descontentament amb la situació nacional conviu amb una preocupació que apareix de manera recurrent a les converses: la por que un canvi de Govern obri la porta a la dreta i l'extrema dreta.
Entre els veïns que passegen per la Rambla del Poblenou, molts prefereixen mantenir el rumb actual abans que arriscar-se a un escenari polític que consideren “pitjor”.
Veïns de Poblenou en imatge d'arxiu
“Amb el que tenim ja sabem a què atenir-nos. El que vingui pot ser molt pitjor”, resumeix una veïna que descansa en un dels bancs de la rambla. La seva posició reflecteix una actitud que es repeteix entre alguns dels residents consultats: no necessàriament estan satisfets amb el Govern, però tampoc veuen en l'alternativa conservadora una solució.
La "preocupació per l'avanç de la dreta" marca bona part d'aquestes converses. Davant d'aquells que en altres punts de Barcelona reclamen un canvi polític, a Poblenou apareixen amb més força les "crides a resistir i evitar que les formacions conservadores i d'extrema dreta guanyin terreny".
La por a un Govern de dretes
"No és que estigui encantada amb tot el que fa Sánchez, però no vull que governin PP i Vox. Hi ha coses que ens ha costat molt aconseguir i no podem fer passos enrere", explica una resident mentre passeja per la Rambla del Poblenou.
Un comerç de Poblenou en imatge d'arxiu
Entre els entrevistats apareixen simpaties cap al PSOE i Esquerra Republicana, així com posicions properes a altres formacions progressistes com el Front Ampli. La defensa de la unitat de les esquerres també es cola en algunes converses, especialment entre aquells que consideren que la fragmentació electoral pot facilitar una victòria de la dreta.
“L'esquerra ha d'entendre's. Si cadascú va pel seu costat, al final ens podem trobar amb un Govern que no representa el que volem per aquest país”, apunta un veí.
Dues generacions, una mateixa por
Una de les converses que millor resumeix aquesta preocupació té lloc entre una àvia de 78 anys i la seva neta. Les dues pertanyen a generacions diferents i han viscut la política des d'experiències molt diferents, però les seves respostes acaben coincidint en una mateixa idea: no volen que els drets “conquerits” retrocedeixin.
L'àvia parla des de la memòria familiar i des d'una trajectòria vital marcada per les conseqüències de la Guerra Civil, tot i que no la va viure directament. “Jo que tinc 78 anys i que he viscut moltíssim, només prego a Déu que no surti aquesta gentussa”, afirma al parlar de la possibilitat que la dreta arribi al poder.
Imatge d'arxiu de Poblenou
Quan se li pregunta per què sent tanta por, recorda el que els seus pares li van transmetre sobre la guerra i les seves conseqüències. “Jo no he viscut la Guerra Civil, però l'he viscut indirectament des dels meus pares. Horrible, horrible”, explica. I afegeix: “No sóc 'roja', però sí d'esquerres, i així és com veig jo la vida”.
"Jo vaig veure els dos bàndols dins la meva família"
La seva neta recull el testimoni des d'una altra experiència. En el seu cas, el context familiar li ha permès conèixer de prop les diferents polítiques i territorials que han travessat diverses generacions.
Amb un pare català i una mare andalusa, explica que ha pogut observar com les divisions entre ambdós territoris i les ferides del franquisme han condicionat algunes relacions personals.
“Jo vaig veure els dos bàndols dins la meva família. Vaig veure els efectes que realment provocava el franquisme i aquesta diferència entre dretes i esquerra, aquesta animositat entre els dos costats”, relata. També recorda situacions en què ha sentit aquesta divisió pels seus propis orígens familiars.
“Al cap i a la fi, l'important és que els drets es conservin, que anem endavant i no enrere”, resumeix la jove.
Mantenir en secret el sentit del seu vot
Les dues coincideixen també en mantenir en secret el sentit del seu vot. Cap de les dues vol desvetllar a quin partit donarà suport, tot i que la conversa deixa entreveure la seva preocupació pel escenari polític que podria obrir-se.
Imatge d'arxiu de veïns de Poblenou
L'àvia ho explica amb una reflexió que connecta amb una de les sensacions més repetides entre els veïns consultats: “No és que realment les meves conviccions siguin aquestes, sinó que el que vindrà serà pitjor. No és que estiguem contents amb el que hi ha, però imagina't el que vindrà i com serà".
Una rambla entre dues realitats
La Rambla del Poblenou permet observar alguns dels contrastos que travessen el barri. Al llarg del passeig conviuen comerços tradicionals, bars de tota la vida i establiments que mantenen una clientela vinculada amb negocis orientats a un públic internacional.
En algunes terrasses, les cartes apareixen en anglès i els cartells anuncien els seus productes i serveis en diversos idiomes. També és habitual trobar-hi residents estrangers, molts d'ells treballadors internacionals o expats, que ocupen les taules amb els seus ordinadors portàtils mentre treballen a distància, prenen cafè o mengen davant la Rambla.
Passat obrer i industrial del barri
L'escena canvia a mesura que s'avança cap al mar. Grups d'estrangers corren pel passeig, altres seuen davant l'ordinador a les terrasses i les converses en anglès es barregen amb les dels veïns que fa dècades que viuen al barri.
Veïns de Poblenou en imatge d'arxiu
Aquesta transformació conviu amb una identitat local que encara conserva una forta vinculació amb el passat obrer i industrial del barri.
Entre la tradició obrera i el nou Poblenou internacional
El barri ha canviat, però una part dels seus veïns manté una relació molt marcada amb la seva història i amb els problemes quotidians de la classe treballadora. L'habitatge, el cost de la vida i la pèrdua d'espais tradicionals apareixen com a preocupacions que travessen les converses.
"Poblenou sempre ha estat un barri de treballadors. Aquí la gent ha viscut del seu sou, ha criat els seus fills i ha fet la seva vida. Ara sembla que tot està pensat per a un altre tipus de públic", comenta un veí assegut en un dels bancs de la rambla.
Una altra realitat en el paisatge quotidià
La presència de professionals estrangers i de nous residents internacionals introdueix una altra realitat en el paisatge quotidià. Les cartes en anglès, els negocis dirigits a clients internacionals i les terrasses ocupades per persones que treballen amb els seus ordinadors s'han convertit en imatges habituals d'algunes zones del barri.
No obstant això, les diferències entre els perfils que conviuen a Poblenou no es tradueixen automàticament en posicions polítiques enfrontades. Les converses reflecteixen, més aviat, diverses formes d'entendre els canvis del barri i de relacionar-los amb qüestions com l'habitatge, la feina i el model de ciutat.
PSOE, ERC i la defensa d'un front progressista
En el terreny electoral, les converses deixen veure una presència de votants socialistes i d'Esquerra Republicana, a més de veïns que s'identifiquen amb altres opcions d'esquerres. Per a alguns, l'objectiu principal no és tant trobar una formació que respongui plenament a les seves expectatives com evitar una majoria de dretes.
"Jo sempre he votat el PSOE. No vol dir que estigui d'acord amb tot, però crec que ara mateix l'important és que no governin les dretes", sosté una altra resident.
Veïns de Poblenou en imatge d'arxiu
Altres consideren que Esquerra i les formacions situades a l'esquerra dels socialistes han de tenir un paper important en la configuració d'una alternativa progressista. La possibilitat de construir un front ampli apareix com una fórmula per reunir sensibilitats diferents i evitar que la divisió electoral afavoreixi PP i Vox.
"Cal una esquerra forta, que es posi d'acord i que no es passi el temps discutint entre ella. Ens hi juguem massa", apunta un altre dels veïns consultats.
Millor el conegut que la incertesa
La sensació d'incertesa travessa bona part de les opinions recollides a Poblenou. Alguns veïns reconeixen el seu descontentament amb determinats aspectes de la política nacional, però consideren que les alternatives que plantegen PP i Vox generen encara més preocupació.
Aquesta actitud no suposa una adhesió incondicional al Govern. Entre els residents també apareixen crítiques a la gestió de Pedro Sánchez, dubtes sobre els partits progressistes i certa fatiga davant la confrontació política. Tanmateix, la "por a un gir conservador" pesa més que el desig d'una alternança.