Encara no havia sortit el sol quan el carrer Llenguadoc a Sant Andreu va començar a omplir-se. Eren poc més de les set del matí i davant del número 74 ja es concentraven centenars de persones.
Alguns havien arribat amb pancartes, d'altres amb cartells, d'altres simplement per ser-hi. Van començar els càntics i, poc després, va aparèixer un altaveu amb música. Al costat de la porta de l'edifici hi havia una taula amb llet, galetes i menjar per esmorzar.
Era una concentració preparada per a una espera llarga. El llançament estava previst per a les vuit del matí, però durant hores ningú sabia exactament quan arribaria la comissió judicial. De tant en tant corria el rumor entre els concentrats: "Ja ve la policia".
El llançament estava previst per a les vuit del matí, però durant hores ningú sabia exactament quan arribaria la comissió judicial.
Cartell a la porta del bloc de Llenguadoc 74 a Sant Andreu
De tant en tant corria el rumor entre els concentrats: “Ja ve la policia”. No venia. Els veïns del barri treien el cap, preguntaven què passava i es quedaven parlant en petits grups. “És que és injust”, comentava algú.
La concentració va arribar a reunir unes 300 persones, tot i que amb el pas de les hores molts van haver de marxar per entrar a treballar. A mig matí encara quedaven pancartes, càntics i grups de veïns davant del portal.
I llavors va aparèixer en Pedro.
”Els meus pares van entrar a viure aquí el 1974”
En Pedro no arribava per sumar-se a la concentració. Arribava per explicar una altra història sobre aquell edifici. La seva mare, la Lourdes, hi havia viscut durant anys i va ser una de les persones que va haver de marxar quan l'immoble va canviar d'etapa.
En Pedro parla de Llenguadoc 74 com qui parla d'un lloc que coneix des de molt abans que aparegués als titulars. "Els meus pares van entrar a viure aquí el 1974", explica en conversa amb Metrópoli.
Bloc de carrer Llenguadoc
L'edifici s'havia construït el 1954 per la Mútua de Forners com a habitatges de protecció oficial. Allà hi vivien treballadors de la mútua i forners que havien arribat a Barcelona des d'altres llocs. A la família d'en Pedro ja hi havia uns tiets vivint-hi quan els seus pares van aconseguir entrar-hi.
Durant dècades, diu, allò va ser simplement un bloc de veïns. La seva família hi va viure i allà van créixer records que avui resulten difícils d'encaixar amb la imatge de l'edifici que s'ha construït els darrers anys.
Problemes d'aluminosi
En Pedro recorda especialment el 2014. L'immoble va haver de ser rehabilitat per problemes d'aluminosi i els veïns van ser traslladats temporalment. Després van tornar a les seves cases, que havien estat reformades.
"Els han posat la cuina al seu gust, armaris, ho van pintar tot", explica la Lourdes, mare d'en Pedro. Els habitatges, assegura, van quedar llavors en bones condicions.
Però després van començar a quedar pisos buits.
L'edifici que pertanyia alSindicat de Forners de Barcelona, va passar a mans de Reale Seguros. L'asseguradora va anar deixant habitatges buits a mesura que no renovava contractes de lloguer. El 2017 van començar les okupacions d'alguns d'aquests habitatges.
En Pedro situa aquí l'inici d'un deteriorament de la convivència que acabaria provocant que antics veïns abandonessin l'edifici.
Parla de bústies trencades, bicicletes acumulades al portal, portes que romanien obertes i problemes que, segons ell, van fer que viure-hi deixés de ser com abans.
Canvi de mans
La relació de Reale amb l'edifici es va prolongar durant anys. L'asseguradora va arribar a contractar serveis de seguretat i, el 2019, va contractar les empreses Desokupa i City Lock per intentar recuperar el control de l'immoble.
L'últim canvi de mans va arribar a l'abril de 2025, quan Reale Seguros va vendre la finca a Thunder Optical Minur SL. En aquell moment, la societat tenia com a administrador únic en Germán César Ariza, empresari vinculat a altres empreses del sector de les residències i els centres de dia.
Una porta, dues històries
L'escena resulta estranya: mentre unes persones es concentren per impedir que altres famílies perdin el seu habitatge, en Pedro i la Lourdes apareixen per recordar que ells també van haver de marxar d'aquest mateix edifici.
Moments de la concentració al carrer Llenguadoc
En Pedro explica que Reale, propietari de l'immoble en aquella etapa, va facilitar als antics llogaters que es traslladessin a altres pisos mantenint unes condicions econòmiques similars. Alguns d'ells, explica, continuen pagant al voltant de 140 euros al mes.
I per això en Pedro insisteix que la història de Llenguadoc 74 no comença amb les famílies que avui estan amenaçades pel desnonament.
El seu relat no és el dels qui aquest dimecres havien acudit a defensar l'edifici. És, precisament, el dels qui consideren que també s'ha d'explicar què va passar amb els veïns que hi eren abans.
La concentració continua
A la vorera del davant, mentrestant, la concentració continua.
I entre els concentrats, just a la porta del bloc, assegut en una cadira de fusta, hi ha el amic d'una de les famílies que viu actualment a l'edifici. "Fa anys que intenten obtenir una resposta de serveis socials i ningú contesta", reclama l'home.
Dues històries que es troben davant de la mateixa porta
El matí es fa llarg. A les vuit no passa res. Tampoc poc després. La policia no arriba i la comissió judicial tampoc. La gent espera.
Hi ha noves falses alarmes. Algú mira cap al carrer. Altres s'acosten al portal. Els veïns continuen sortint de casa seva i preguntant què passa. Alguns manifestants marxen quan arriba l'hora d'entrar a treballar.
A les onze del matí encara queda un grup important davant de l'edifici. L'altaveu continua, les pancartes segueixen aixecades i els càntics es barregen amb les converses dels veïns.
"No és oportú ni necessari tirar endavant aquest desnonament"
Llavors arriba en Joan Ramon Riera, comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Els manifestants el reben amb càntics en contra del consistori. Riera, per la seva banda, defensa que el llançament s'ha de suspendre. Assegura que l'Ajuntament manté un diàleg amb les parts i recorda que existeix una mediació sobre l'edifici des de 2022.
"Avui no és ni oportú ni necessari tirar endavant aquest desnonament", afirma.
Joan Ramon Riera Alemany durant les declaracions de premsa
L'Ajuntament sosté que està intentant negociar amb la comitiva judicial per aturar-lo i que té identificades les unitats de convivència de l'edifici. Riera defensa que existeixen alternatives al llançament, com el lloguer social, l'allotjament d'emergència o la compra d'habitatges mitjançant tanteig i retracte.
També reconeix les crítiques dels moviments socials que es concentren a la seva esquena. "Estem al mateix vaixell", respon.
Però el matí segueix avançant i el desenllaç encara no està clar.
Dotze hores esperant davant del portal
L'espera s'allarga fins a la tarda. Els concentrats que queden davant del número 74 hi són des d'abans que sortís el sol.
Finalment, l'Ajuntament va anunciar que compraria l'edifici juntament amb la Generalitat. L'acord va permetre aturar el llançament després d'unes dotze hores de mobilització i va evitar que les famílies haguessin d'abandonar casa seva aquella nit. La notícia va canviar completament l'ambient davant del portal. " Tant de bo ho haguessin fet abans", diu en Pedro en relació amb l'anunci del consistori.
Però la història de Llenguadoc 74 queda lluny de ser senzilla. En poques hores, davant de la mateixa porta, s'han creuat els qui intentaven evitar que unes famílies fossin expulsades, els qui asseguren que fa anys que reclamen una alternativa i els qui recorden haver-hi viscut durant dècades abans d'haver de marxar.
Un edifici que torna a parlar d'habitatge
En Pedro mira l'edifici des de fora i recorda que els seus pares hi van entrar el 1974. Cinquanta anys després, el número 74 de Llenguadoc torna a parlar d'habitatge.
Només que aquesta vegada, a l'altra banda de la porta, hi ha una història diferent.