Barcelona defensa la rehabilitació de la Capella dels Segadors de Sant Andreu: "És històricament correcta"
Entitats veïnals i municipals asseguren que s'ha respectat la versemblança de l'edifici i s'ha seguit de manera escrupolosa el projecte elaborat per Patrimoni de la Generalitat
Relacionada: La capella dels Segadors de Sant Andreu es convertirà en un nou museu després de la seva rehabilitació
Notícies relacionades
L'Ajuntament de Barcelona i entitats veïnals de Sant Andreu defensen la rehabilitació de la Capella del Crist dels Segadors després de la polèmica sorgida a les xarxes pel seu resultat. La capella, els murs de la qual han requerit apuntalament els darrers anys, ha viscut una transformació que no ha agradat a tota la ciutadania.
No obstant això, que no agradi no vol dir que sigui incorrecta, expliquen a aquest mitjà des del Centre d'Estudis Ignasi Iglesias (CEII), associació especialitzada en la història del poble de Sant Andreu, una localitat que es va transformar en barri el 1897 quan Barcelona la va annexionar.
El president del CEII, Jordi Petit, explica en declaracions a Metrópoli que s'han utilitzat els materials correctes i s'ha respectat la planificació elaborada per Patrimoni de la Generalitat. Aquesta planificació, al seu torn, compta amb una comissió de seguiment formada per l'Arquebisbat de Barcelona, propietari de l'immoble, la Parròquia de Sant Andreu del Palomar, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el grup de treball d'arquitectes de Sant Andreu, l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i el districte de Sant Andreu, detallen fonts municipals.
Però el resultat és a la vista. On abans es veien antigues parets en ruïnes --la data de les quals no queda clara ja que des del segle X ja hi havia un edifici religiós que va patir al llarg de la història incendis, destruccions i reparacions-- ara es veu una paret allisada i blanca, d'aspecte enguixat o emblanquinat, i amb una teulada renovada. Era així la capella d'on van sortir els pagesos que van participar al Corpus de Sang que donaria peu a la Guerra dels Segadors, episodi històric que dona lletra a l'himne de Catalunya?
Cercant la versemblança
Tant Petit com el president de l'associació de veïns de Sant Andreu, Miquel Ruiz, expliquen que sí o, si més no, s'hi assembla força. A causa de les repetides destruccions que va patir la capella, no queda cap arxiu documental o gràfic que detalli com era l'edifici. Què s'ha fet? Cercar la versemblança. "El que sí que es conserven són fonts històriques que detallen com es construïa a l'època" i en això s'ha recolzat el consistori, en fer-ho el més versemblant possible.
Interior de la Capella del Crist dels Segadors abans de la seva rehabilitació /
"Les teules no són idèntiques a les que es podien fabricar al segle XVII, però s'ha buscat unes que respectin la forma original i que siguin funcionals per evitar que s'hi filtri l'aigua de pluja a l'interior", exemplifica Ruiz.
"Gust per la pedra"
Petit, per la seva banda, considera que la polèmica va poder sorgir en un primer moment, quan la reforma de les façanes no estava completa i tenia un "aspecte grisós, com embadurnat en ciment". "Faltava l'emblanquinat". I tots dos assenyalen que, als ulls de qualsevol, entenen que a alguns "pugui no agradar" el resultat final pel "gust per la pedra" que la gent ha desenvolupat amb el pas dels segles. "Tendim a pensar que un edifici antic era de pedra vista, ens hi hem acostumat i ens agrada, però la realitat és que a l'època no tenien aquest aspecte", coincideixen.
Durant l'estiu, es va produir un desajust de les reunions de la comissió de seguiment perquè coincidien en data amb la visita del Papa Lleó XIV a Barcelona. Aquestes s'han celebrat finalment al setembre i apunten que els resultats estan sent bons. A més, "com a CEII vam sol·licitar veure l'interior de la capella perquè ens preocupava com podia quedar --la primera fase se centra sobretot en la façana--", afegeix Petit, qui s'ha mostrat, per ara, molt satisfet amb el resultat.
La Capella del Crist dels Segadors, annexa a la parròquia de Sant Andreu BARCELONA
Ruiz assenyala que la capella reformada alberga al seu interior un tresor ocult: un antic arc que s'ha preservat de la primera capella, documentada per primera vegada l'any 966 dC. Aquesta estructura connecta per dins la capella amb l'actual església, la més gran de Sant Andreu de Palomar i que data del s.XIX. I explica que, aquest arc, l'element més antic preservat a la zona, també s'ha "reconstruït fidelment".
Una reivindicació històrica
"Les obres de rehabilitació de la Capella del Crist dels Segadors, annexa a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, van començar el març de 2026 i estan a punt d'acabar. Les obres tenen l'objectiu de reformar la coberta i consolidar els elements de la façana per evitar la degradació de la capella i garantir-ne la conservació", concreten fonts municipals contactades per aquest digital.
La Capella del Crist dels Segadors, annexa a la parròquia de Sant Andreu BARCELONA
Propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, la reforma de la capella "respon a una reivindicació veïnal històrica que permet recuperar una part del patrimoni de Sant Andreu de Palomar. Un cop finalitzada aquesta fase de l'obra, se'n garantirà la preservació i contribuirà a preservar la memòria col·lectiva i la identitat del barri", afegeixen.
I insisteixen que "tractant-se d'un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de 'lloc històric', el projecte de remodelació s'està fent de manera escrupolosa d'acord amb els informes de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya".
