La històrica estació de mercaderies de la Sagrera s'enfronta a la seva imminent desaparició. L'antic edifici ferroviari serà enderrocat, després que ADIF, l'entitat pública propietària dels terrenys, hagi obtingut l'informe favorable de l'Ajuntament de Barcelona necessari per executar l'obra.
El Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Andreu ha donat finalment llum verda a l'operació, després d'acreditar el compliment de tots els requisits legals.
Aquest permís arriba després de superar dos mesos d'entrebancs burocràtics que havien alentit l'avanç del projecte. Com a mesura preventiva, l'estació ja tenia tapiats tots els seus accessos des de finals del mes de desembre.
Edifici de l'antiga estació de mercaderies de La Sagrera
Actualment, l'activitat sobre el terreny s'ha reactivat. A la zona ja operen diversos equips de treball immersos en les tasques de neteja i buidatge de l'interior de l'estructura.
Aquesta fase constitueix el pas previ i indispensable abans que la maquinària pesada accedeixi al recinte per començar a abatre els murs del complex, un edifici que durant els seus últims anys d'activitat va acollir oficines del gestor ferroviari.
L'entrebanc urbanístic
L'argument tècnic principal que sustenta la destrucció de l'immoble rau en l'aplicació del Pla General Metropolità (PGM).
La planificació urbanística definida per a la futura macroestació i tot el seu entorn contempla la necessitat de elevar la cota actual dels terrenys prop de set metres.
En quedar l'edifici original molt per sota d'aquesta nova rasant projectada, les administracions implicades han determinat que la seva conservació resulta arquitectònicament incompatible amb la nova fisonomia de la zona.
Obres a l'àmbit de l'estació de la Sagrera / BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT
Davant d'aquesta postura, la posició de diverses agrupacions en defensa del patrimoni urbà, com el Fòrum pel Transport Català (FTC), es fonamenta en la viabilitat tècnica de salvar aquesta diferència topogràfica. Com a precedent d'integració urbana, les plataformes posen sobre la taula el cas del 'caixó de Sants', una obra d'enginyeria barcelonina que en el passat va aconseguir integrar amb èxit desnivells d'entre 6 i 12 metres.
La resistència veïnal i el valor patrimonial
La imminència de l'enderroc coincideix amb la mobilització de diferents col·lectius per intentar preservar aquest espai d'arquitectura industrial.
L'edifici està considerat per aquestes plataformes com un dels últims vestigis històrics del barri i l'antiga porta d'entrada a la ciutat per a les mercaderies provinents de la resta d'Europa.
El context actual genera preocupació entre les entitats per la possibilitat que l'avanç ràpid dels treballs provoqui danys irreversibles a l'estructura a curt termini.
Per frenar la desaparició del recinte, les agrupacions veïnals han articulat un manifest que agrupa quatre demandes fonamentals.
En primer lloc, sol·liciten la paralització immediata de les tasques d'enderroc. A més, reclamen la catalogació urgent de l'edifici per dotar-lo de protecció patrimonial, l'elaboració d'un estudi tècnic independent sobre les seves opcions de rehabilitació i, finalment, l'obertura d'un procés de participació ciutadana destinat a reconvertir l'estació en un equipament d'ús per al barri.
Notícies relacionades
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "La futura estació serà la nova plaça Catalunya a escala europea"
- Així avancen les obres de la Sagrera: vista aèria de la futura estació més important de Catalunya
- Collboni aposta per la Sagrera per potenciar el creixement de Barcelona: 260 milions per a una nova centralitat metropolitana