L'esquizofrènia pot canviar la manera com una persona percep la realitat, pensa, sent i es relaciona amb els altres. Detectar-la a temps i comptar amb un tractament i un entorn adequats resulta clau per afavorir l'estabilitat i mantenir, en la mesura del possible, l'autonomia.
Es tracta d'un problema que afecta el 3,7% de la població i sol manifestar-se amb més freqüència durant l'adolescència o els primers anys de l'edat adulta, segons dades del Ministeri de Sanitat.
Alteració de la realitat
Aquest trastorn sol aparèixer a l'adolescència o a l'inici de l'edat adulta, precisament quan alguns dels seus primers símptomes poden confondre's amb canvis propis de l'etapa. Fins i tot pot irrompre a la vida d'una persona quan encara està construint el seu projecte personal, acadèmic o professional.
Els primers canvis no sempre són fàcils d'identificar: aïllament, apatia, alteracions del son, irritabilitat o una davallada del rendiment poden atribuir-se inicialment a problemes emocionals o a les pròpies dificultats de l'adolescència.
Tanmateix, darrere d'aquests canvis pot haver-hi un trastorn psicòtic que altera de manera profunda la manera de pensar, percebre la realitat, gestionar les emocions i relacionar-se amb l'entorn.
Les primeres senyals poden passar desapercebudes
“Més enllà dels símptomes, un dels reptes importants en esquizofrènia és ajudar la persona i el seu entorn a entendre què està passant. Quan el diagnòstic i l'acompanyament arriben a temps, és més fàcil sostenir el tractament i treballar l'estabilitat i l'autonomia en el dia a dia”, explica el doctor Antoni Arumí, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya, pertanyent al Grup Quirónsalud.
La malaltia forma part dels trastorns psicòtics i pot fer que la persona tingui dificultats per diferenciar el que passa realment d'allò que està condicionat pel propi trastorn. Les al·lucinacions i els deliris són algunes de les seves manifestacions més conegudes, però no són les úniques. També poden aparèixer problemes de pensament, canvis en la conducta, dificultats per relacionar-se o una pèrdua progressiva de motivació.
Aquesta diversitat fa que els primers signes no sempre resultin evidents. En adolescents i adults joves, per exemple, el retraïment social o una caiguda del rendiment acadèmic poden interpretar-se com a manca d'interès, problemes de conducta o malestar emocional. Una cosa semblant passa amb alguns símptomes negatius, que poden presentar similituds amb els d'una depressió.
Ni manca de voluntat ni una causa única
Tampoc no existeix una explicació senzilla sobre per què apareix l'esquizofrènia. L'evidència científica apunta a la interacció de diferents factors, entre ells la predisposició genètica, determinats factors ambientals i alteracions en neurotransmissors i circuits cerebrals. També poden influir algunes complicacions durant les primeres etapes del desenvolupament.
En persones predisposades, el consum de determinades drogues psicoactives pot incrementar el risc, especialment durant l'adolescència i la joventut. Es tracta, en qualsevol cas, d'un trastorn d'origen multifactorial que no pot explicar-se per una única circumstància.
“Comprendre aquest origen multifactorial és important per evitar explicacions simplistes. L'esquizofrènia no respon a una única causa ni pot reduir-se a una qüestió de voluntat, caràcter o entorn familiar. Precisament per això, l'abordatge ha de ser clínic, continuat i adaptat a cada pacient”, assenyala l'especialista.
Un tractament que va més enllà dels fàrmacs
L'abordatge de l'esquizofrènia sol combinar tractament farmacològic amb antipsicòtics, suport psicològic, intervenció psicosocial i rehabilitació. L'estratègia s'adapta a la situació de cada pacient i a l'evolució dels símptomes. En els episodis de més gravetat o quan hi ha una descompensació important, pot ser necessària la hospitalització.
Però controlar els símptomes és només una part del procés. “El tractament no es basa únicament en la medicació. L'acompanyament psicològic, l'estabilitat de l'entorn i el suport social són fonamentals per afavorir l'evolució del pacient i la seva autonomia”, destaca el doctor Arumí.
Des de l'Institut Integral Ment i Salut de l'Hospital Universitari General de Catalunya es planteja una atenció individualitzada que permeti ajustar el tractament i afavorir-ne la continuïtat. L'objectiu és acompanyar el pacient també en aquelles qüestions que queden fora de la consulta: les relacions personals, els estudis, la feina, les rutines i la recuperació progressiva de l'autonomia.
L'estigma també pesa sobre la malaltia
A la pròpia complexitat del trastorn s'hi suma un altre problema: l'estigma. La imatge social de l'esquizofrènia continua associada en moltes ocasions a prejudicis i estereotips que no reflecteixen la diversitat de les persones que hi conviuen.
Aquesta percepció pot tenir conseqüències reals. La incomprensió de l'entorn pot dificultar que una persona demani ajuda, mantingui el tractament o pugui desenvolupar amb normalitat la seva vida social, acadèmica o laboral. Per això, reduir l'estigma també forma part de l'abordatge.
Explicar què és la malaltia i què pot implicar permet que tant el pacient com el seu entorn tinguin eines per afrontar millor les dificultats. L'acompanyament de la família i de les persones properes pot ser especialment important per detectar canvis, afavorir la continuïtat del tractament i evitar que la persona hagi d'afrontar sola el procés.
“Part de l'abordatge consisteix també a ajudar la persona a entendre el que li passa, reduir l'impacte de l'estigma i oferir-li eines per conviure amb la malaltia d'una manera més estable. Quan aquest acompanyament existeix, és més fàcil sostenir el tractament i afavorir la integració social”, conclou el cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya.
L'esquizofrènia, per tant, no es limita als episodis psicòtics ni pot entendre's únicament des dels seus símptomes més visibles. Detectar els canvis a temps, iniciar un tractament adequat i mantenir una xarxa de suport estable pot marcar la diferència en l'evolució i en la qualitat de vida de la persona.