Resulta difícil de justificar que, en plena Barcelona del segle XXI, una escola pública amb tot just dues dècades de vida es converteixi en una piscina cada cop que cauen quatre gotes.
Tanmateix, aquest és el calvari diari que travessen els alumnes i docents de l'Escola Fort Pienc, obligats a esquivar passadissos inundats, bosses d'escombraries improvisades sobre el material escolar i un ambient viciat per la presència de floridura a les parets.
Al centre de l'huracà per aquesta situació insostenible es troba Isaías Táboas Suárez, president d'Infraestructures.cat, l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya responsable de l'edificació i el manteniment estructural d'aquest equipament.
Les famílies del centre han dit prou després d'una dècada de pedaços inútils, tancaments parcials i una indignant deixadesa institucional. Cada episodi de pluja retorna a les aules d'Infantil imatges lamentables que comprometen directament la salubritat i la seguretat dels menors.
I mentre la comunitat escolar exigeix desesperadament una inspecció tècnica integral que talli d'arrel les esquerdes de l'edifici, la resposta des de l'organisme que presideix Táboas ha estat l'immobilisme més absolut.
Passar la pilota a la teulada aliena mentre els nens perden hores de classe perquè les instal·lacions es tornen impracticables és una falta de respecte a l'educació pública. Com a màxim responsable de la titularitat i reforma dels immobles públics catalans, Táboas té l'obligació moral i executiva d'actuar de manera immediata.
Permetre que una escola de la capital catalana es descompongui per les filtracions i la inseguretat no és només un fracàs de gestió; és una irresponsabilitat política que deixa al descobert les vergonyes de l'administració autonòmica.
