Hi ha decisions que desacrediten la política democràtica i refermen la idea que és millor confiar en altres models. És el cas de Miquel Santiago, el regidor de Tiana, que ha deixat el grup del PSC.
Havia de ser l'alcaldable dels socialistes per al 2027. Tanmateix, ha decidit deixar el grup i postular-se per Aliança Catalana.
Es pot discrepar –i s'ha de fer quan així es consideri— del partit al qual pertanys. S'ha de debatre amb contundència i defensar les idees davant possibles imposicions. Però cosa molt diferent és abraçar una força política que no té res a veure amb el que s'ha defensat fins aquell moment.
Miquel Santiago ha aparegut en actes amb els cartells de Salvador Illa. Com pot explicar que desitgi ser ara el cap de files del partit d'Orriols, després de les dures crítiques que el mateix Illa ha formulat a Aliança Catalana al Parlament?
No sembla que hi hagi més arguments que l'oportunisme més descarnat. I, de fet, a això juga Aliança Catalana, que podrà oferir llocs a les llistes i futurs càrrecs segons el que indiquen les enquestes.
Santiago no pot passar del socialisme democràtic, d'una de les forces polítiques que més han fet per la construcció d'una societat cohesionada i més justa a Catalunya, a una altra que ha fet del rebuig a l'immigrant la seva raó de ser.