Àngel Martín: "A Barcelona hi ha prou gent amb ganes de programar i actuar per revitalitzar el Paral·lel"

Àngel Martín (Barcelona, 1977) és un exemple de creixement professional, però també personal. Iniciat en la comèdia en petits locals de la capital catalana, va fer un salt televisiu que el va apropar al gran públic i va facilitar la posada en marxa d'exitosos projectes amb els quals el còmic va recórrer teatres repartits per tota la geografia nacional.

El 2017, un brot psicòtic el va obligar a aturar-se. D'aquesta experiència va néixer Per si les veus tornen, un best seller que va superar els 300.000 exemplars venuts i va suposar un punt d'inflexió en la manera d'abordar la salut mental a Espanya.

Després de recopilar diversos èxits literaris i escènics, Martín tornarà a la seva ciutat natal els dies 9 i 10 de maig amb l'espectacle Som micos, una crítica a la fe cega en la tecnologia que ha adoptat una societat esclava dels algoritmes.

Com van ser els seus inicis en la comèdia?

Vaig estudiar interpretació a l'escola 15 d'Octubre, a prop de l'Arc del Triomf. Paramount Comedy muntava nits de comèdia en locals com la Cova del Drac, el Jamboree... Sales clàssiques de Barcelona que havien decidit introduir comèdia. Vaig començar a fer monòlegs amb Paramount i, arran d'una gravació que vaig fer per a televisió, vaig passar a ser guionista de la sèrie Siete Vidas. A partir d'aquí, vaig centrar la meva vida professional en la comèdia.

Quin va ser el projecte que va donar un major impuls a la seva carrera?

Hi va haver un gran canvi quan vaig començar amb els monòlegs. El programa Sé lo que hicisteis va ser el projecte que em va donar més visibilitat. Vam ser molt transgressors i vam tenir molt de desvergonyiment, cosa que va servir per arribar al gran públic. Però el moment en què em vaig adonar que les coses canviaven va ser quan vaig començar amb els monòlegs a la Cova del Drac. Vaig descobrir que pujar a un escenari a explicar les meves coses al públic em satisfacia molt.

Quines diferències nota entre l'escena cultural barcelonina dels seus inicis i l'actual?

No visc a Barcelona, però sí que he tingut la sensació, a través de companys que viuen a la ciutat, que hi va haver un moment en què semblava que desapareixien els locals per fer comèdia en un format reduït. Quan era a la ciutat, hi havia locals com el Laboratori del carrer Balmes i el local del Mag Magí.

Quan vaig tornar a Barcelona, fa uns 15 anys, vaig tenir la sensació que estaven desapareixent aquells locals que permetien investigar el tipus de comèdia que volies fer i tot es centrava en teatres, en formats més grans. Necessitaves un nom per poder actuar. Tanmateix, els darrers anys el format dels micros oberts s'ha reactivat a Barcelona i comença a ser més senzill trobar locals per a la comèdia, com la Cova del Drac.

L'Ajuntament ha anunciat una inversió superior als 20 milions d'euros per transformar el Paral·lel. Creu que aquest eix pot recuperar la seva condició de referent cultural de Barcelona?

Hi ha gent que ho vol fer. I si hi ha aquesta predisposició, revitalitzar certes coses no és difícil. El Molino va reobrir les portes i ha començat a fer comèdia amb la gent del Cruïlla, estan programant. Seria absurd voler comparar-ho amb fa 20 anys, però hi ha prou còmics i gent amb ganes d'actuar i programar per revitalitzar el Paral·lel.

Va patir un brot psicòtic el 2017. En algun moment previ es va adonar que les coses no anaven bé?

En ser un brot psicòtic, tothom se'n va adonar menys jo. Quan m'estaven ingressant a l'ala de psiquiatria pensava que entrava en un escape room, no era conscient del que estava passant. Jo era un paio que havia desxifrat com funcionava l'univers, no vaig ser conscient del que va passar fins que vaig sortir de psiquiatria.

L'any 2021 va publicar 'Per si les veus tornen', un llibre que narra el procés personal derivat d'aquest brot que es va convertir en un best seller nacional. Creu que el seu llibre va ser un punt d'inflexió perquè a Espanya es comencés a parlar obertament de salut mental?

Sí, tothom està d'acord que el llibre va marcar una mena de punt d'inflexió, almenys en la manera de parlar de salut mental. Fins aquell moment semblava que calia tenir molta prudència amb les paraules. Com que l'única intenció que tenia el llibre era explicar la meva experiència per si servia a altres, el vaig escriure amb el llenguatge que em venia de gust. El llibre va trencar la por a dir en veu alta que t'havien passat certes coses.

També va ajudar el podcast que vaig treure en paral·lel, on va venir gent com Dani Martín, Mercedes Milá o Lola Índigo a parlar d'històries que havien tingut al cap, i llavors la gent va començar a perdre la vergonya a esmentar obertament allò que li havia passat. Cal verbalitzar-ho, encara que també fer canvis per buscar un remei.

Creu que continua existint un fort estigma sobre la salut mental?

Vaig explicar la meva experiència, però no sóc un activista de la salut mental. Crec que, si la pregunta flota a l'aire, vol dir que encara hi ha estigma sobre esmentar certes coses, però no crec que sigui una qüestió a nivell social. És individual. Si tens por d'explicar al teu entorn què t'ha passat, potser el teu entorn no és l'adequat. Cadascú hauria de mirar-se el melic per veure com ho està fent, i construir a partir d'aquí.

Un altre dels seus projectes d'èxit va ser el seu informatiu matinal exprés. Com va néixer aquesta idea?

Va ser una broma que se'n va anar de les mans. Havia de ser un vídeo solt que vaig pujar un dia a xarxes en plena pandèmia. Després de passar hores llegint mitjans digitals, em vaig adonar que la notícia sempre era la mateixa. Llavors vaig decidir fer un vídeo com una ximpleria més a xarxes que desapareixeria i no veuria ningú. Va tenir molta més repercussió del que havia tingut qualsevol contingut que hagués compartit fins aquell moment, i vaig pensar a tornar-ho a fer l'endemà. Ho vaig fer, vaig veure que tenia la mateixa repercussió, i vaig decidir fer-ho durant 15 dies.

Al cap de dues setmanes, molta gent va començar a pujar vídeos amb el mateix format, però més concrets. Jo els feia com una cosa molt general, amb notícies molt ràpides, mentre altres persones els feien d'eSports, art, ciència... Aquest contingut funcionava molt bé, i el vaig convertir en un format. Va sorgir com una idea graciosa per resumir les notícies i ha durat gairebé cinc anys.

Ha pensat a recuperar-lo?

Els projectes tenen una etapa i una compatibilitat amb el teu projecte de vida. Tampoc és coherent tenir un discurs de preocupació pel consum del món digital i la sobreinformació i, de sobte, tenir un projecte que m'obliga a estar constantment hiperconnectat.

D'aquesta hiperconnexió va néixer el projecte 'Som micos', on critica que la societat s'hagi deixat arrossegar per internet i la tecnologia en general...

Hi ha una combinació de coses. Som micos neix de la sensació que estem apagant cada cop més el cervell, que tot el que fem està destinat a esforçar-nos cada cop menys. Em sembla absurda la fe cega en la tecnologia. D'altra banda, em venia de gust trencar aquesta barrera que hi ha al món digital, amb la qual sembla que parlar és un esport de risc, que no es poden dir les coses i que cal medir molt bé el llenguatge. Em venia de gust sortir a l'escenari i parlar sense filtres de moltes coses. D'aquesta combinació va néixer Som micos.

La seva gira, a més d'arribar a Barcelona i a moltes ciutats espanyoles, té dates internacionals. Han tingut una bona acollida?

Ho vam començar a fer amb Punt per als bojos, l'anterior show. Vam tocar algunes ciutats com Londres, Amsterdam, Dublín, Munic i Berlín, i ens vam adonar que hi ha molts espanyols fora del país que no poden veure espectacles que s'estan fent a Espanya. L'experiència va ser molt positiva i vam decidir repetir-la amb Som micos. Ja hem estat a París, Munic, Berlín i Londres, i marxem al maig a Brussel·les, Amsterdam i Dublín. L'acollida sempre ha estat molt bonica, la gent té trobades amb espanyols que viuen en aquella ciutat.

Hi haurà una ampliació de dates?

No està previst. Les funcions de Barcelona seran les més grans d'aquest espectacle, no hi haurà cap recinte més gran que el Fòrum. Les nits del 9 i el 10 de maig hi haurà 3.000 persones. La construcció d'aquestes dues nits té el meu cap tancat. No pensaré en res fins que passin aquestes dates.

Treballa en algun altre projecte en paral·lel o per a un futur proper?

Em centro en Som micos. Em vaig adonar que estava caient en la trampa de voler fer 20.000 coses alhora, i això suposa fer-ne 19.999 al 70%. Em centro en un projecte i no m'embarco en un altre fins que tinc la certesa que el primer va sobre rodes i només l'he de gaudir. Som micos té el 100% de la meva energia.