Ningú nega que l'Ajuntament de Viladecans havia d'aplicar la normativa europea sobre la gestió de residus per a aquest 2026. Tanmateix, escudar-se en Brussel·les no eximeix l'alcaldessa, Olga Morales, de la seva responsabilitat en la desastrosa aplicació de la nova taxa d'escombraries.
Per la seva manca de pedagogia i nul·la empatia ciutadana, l'edil socialista s'ha guanyat a pols les crítiques dels veïns.
L'anomenat 'escombrariazo' ha aterrat a les llars del municipi de la pitjor manera possible: per sorpresa i amb exigències econòmiques inassumibles. Pagar entre 100 i 200 euros de cop, com denuncien, ha generat una justificada sensació de doble imposició, ja que es percep com un recàrrec que se suma al que ja s'abona en el rebut de l'aigua.
La gestió de Morales suspèn clamorosament en transparència. L'Ajuntament ha fallat en la premissa més bàsica de l'administració local: el diàleg. Imposar de manera unilateral un nou rebut, notificant-ho mitjançant un enviament indiscriminat de cartes de pagament i sense debat previ amb les associacions veïnals de barris, és un error polític greu.
Però el major suspens de l'alcaldessa rau en la seva profunda ceguesa davant la realitat de les llars. En un moment on les famílies treballadores fan autèntics malabars diaris per arribar a final de mes, assestar aquest cop imprevist demostra una alarmant manca de sensibilitat social. Davant d'aquesta asfíxia, escudar-se en una tímida rebaixa del 4,5 % de l'IBI resulta gairebé anecdòtic.
Governar no consisteix únicament a quadrar els pressupostos de l'Ajuntament a cop de decret burocràtic; consisteix a garantir que els ciutadans també puguin quadrar els seus comptes a final de mes. I avui, a Viladecans, els comptes de les famílies no surten.
