Nadales a les fosques
"La tolerància amb els campistes de la plaça Catalunya implica la intolerància amb la resta dels habitants de Barcelona, als quals els sol agradar fer una volta pel centre de la ciutat per Nadal sense sentir que viuen al Berlín oriental"
Estimat conciutadà: si vostè és dels que gaudeixen passejant pel centre d'una Barcelona il·luminada durant les festes nadalenques, li aconsello que es traslladi a Badalona o a Vigo (així fa una mica de turisme), els respectius alcaldes dels quals, Xavier García Albiol i Abel Caballero, fa temps que competeixen per veure qui aconsegueix el Nadal més lluminós i per veure qui comença abans a penjar els fildurcis festius. Més que res perquè a Barcelona no està previst il·luminar la plaça Catalunya i zones properes perquè els de l'acampada no se'n van a casa ni a trets.
Confesso que no entenc gaire això de les acampades. En concret, la de la protesta contra les misèries de l'habitatge. He perdut el compte de les setmanes que porten els acampats a la plaça Catalunya, però encara estic esperant que el fons voltor que em va desallotjar del meu apartament a l'Eixample em truqui compungit per disculpar-se, tornar-me el pis o oferir-me'n un altre a un preu raonable.
Vull creure que la nostra acampada, com la de la Puerta del Sol madrilenya, feliçment desactivada, està plena de gent carregada de bona intenció (més els inevitables homeless, desocupats amb pretensions socials, aprofitats, lladres i cantamanyanes), però m'agradaria que algú m'expliqués en què afecta el seu sacrifici a l'actitud dels fons voltor i altres xucladors del món contemporani.
Així mateix, en què beneficia a la causa deixar a les fosques el centre de la ciutat per continuar amb l'acampada? Sí, ja sé que la campanya nadalenca és consumisme disfressat de bona voluntat i valors eterns i tal i tal, però, de debò, nois, you made your point (que diuen els gringos), així que, per què no feu el petate i aneu a casa, els que en tingueu, i a pastar fang, la resta?
Em sorprèn també (o no, francament) l'actitud de l'ajuntament davant les exigències dels acampats. S'han deixat una fortuna pública en les llums de Nadal i ara, se les hauran de menjar perquè amb els de l'acampada per allà, no hi ha manera humana de penjar-les?
El dret a ocupar l'espai públic ja és de natural discutible, però Barcelona és tremendament tolerant amb qui recorre a aquesta pràctica pel motiu que sigui. Recordem els jubilats lazis que es van passar mesos tallant la Meridiana per alguna cosa relacionada amb el procés que ja no recordo. Tothom n'estava fins als nassos, i desitjava veure'ls dissolts a cops de porra. Però els jubilators no es van moure del seu lloc.
Tornem a ser a les mateixes. Encara que l'acampada de la Puerta del Sol s'ha dissolt sense més problemes (només es va cometre una violació al recinte, un èxit!), la d'aquí segueix al seu lloc, i si li espatlla el Nadal al passejant, doncs què hi farem, el dret a la protesta és sagrat, (us foteu, fastigosos consumistes!). També estava sempre a les fosques Berlín Est i ningú es queixava.
No crec que Pedro Sánchez hagi donat instruccions a Salvador Illa, i aquest a Jaume Collboni, perquè es permeti tot als feliços campistes. Aquesta teoria era més versemblant a Madrid, on es podia fer la pasqua, mai millor dit, a l'alcalde Almeida i la presidenta Ayuso. Però aquí? Aquí no hi ha manera de treure rèdit polític de l'acampada de marras.
Es tracti d'okupes dropouts, jubilats que passen la tarda molestant a l'espera de veure el TN Nit, excursionistes urbans, islamistes que es posen a resar al mig del carrer o manifestants violents, a Barcelona sempre s'opta per un laissez faire, laissez passer mal entès gràcies al qual els nostres bàrbars, que abunden més del que pensem, acaben fent el que els surt del nap sense enfrontar-se a cap tipus de conseqüències.
La tolerància amb els campistes de la plaça Catalunya implica la intolerància amb la resta dels habitants de Barcelona, als quals els sol agradar fer una volta pel centre de la ciutat per Nadal sense sentir que viuen al Berlín oriental.
Es tractava de triar. I l'ajuntament ha triat els excursionistes urbans: amic Collboni, una cosa és protegir les minories i una altra, que se't pugin a les barbes.
