Soben els motius
"La Constitució empara tots els drets laborals, no només el de vaga. Emprar artefactes més o menys rebuscats per actuar com a comandos informatius sobre els qui no segueixen l'aturada també vulnera la Carta Magna"
Des de fa mesos a la major part de la Unió Europea es produeixen manifestacions de descontentament per la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, una pobresa especialment ostensible en l'accés a l'habitatge.
Algunes d'aquestes concentracions han revestit una violència en escalada amb episodis de saquejos i descontrol preocupants, com va succeir a Barcelona el 24 d'octubre.
Als nostres països veïns també s'han convocat jornades de vaga general com la que avui es desenvoluparà aquí. La manera com s'ha precipitat la cita espanyola deixa al descobert una competència per la capitalització de moments crítics poc edificant.
'Maricarmen sempre' resa el títol de la pintura que l'artista urbà Tvboy ha plasmat en un carrer de Barcelona Europa Press
El cas de Maricarmen Abascal ha estat objecte de disputa vergonyosa per part d'alguns protagonistes de primera línia que semblen no ser conscients del ridícul que fan quan utilitzen el seu nom per referir-se a una disposició legal en matèria de lloguers o una mobilització.
L'aprofitament del cas va portar el denominat Sindicat de Llogateres a promoure una vaga general en protesta per les dificultats d'accés a l'habitatge, una iniciativa a la qual es van sumar CCOO i UGT.
Els sindicats de classe, com eren coneguts antigament, han aconseguit el seu primer objectiu independentment del seguiment que avui pugui tenir la protesta. El Sindicat de Llogateres, promogut per forces a l'esquerra del PSOE, ha estat relegat als últims llocs de la llarga llista de convocants. Ha perdut protagonisme.
Aquesta lluita soterrada ha contribuït a embolicar les motivacions de l'aturada, de la mateixa manera que la desafortunada reacció del PP davant la seva convocatòria pot ajudar al seu èxit. En lloc d'enfocar la vaga com una reacció contra les polítiques governamentals –és el cas de França o Itàlia--, han mossegat l'ham acceptant que es tracta d'un moviment contra l'oposició.
És possible que sobrin els motius per anar a la vaga, sempre hi ha raons per a la protesta i la queixa dels menys afortunats. I en aquesta ocasió, com va succeir a principis de la dècada passada quan els treballadors europeus es van rebel·lar contra l'austericidi dictat per Berlín i Brussel·les, l'empobriment de la població és un fet.
Els salaris més comuns no permeten viure dignament.
Un centenar d'estudiants tallen la Diagonal de Barcelona 24 hores abans de la vaga general de l'11-N Europa Press
Un cop situats a l'11-N, només cal esperar que els sindicats i la resta d'organitzadors exerceixin el seu dret indiscutible a la vaga amb més responsabilitat de la que van emprar els dos primers dies de la setmana.
Els serveis mínims són d'obligat compliment, especialment en el transport, la clau de volta d'una mobilització com aquesta. No complir-los amb excuses com les que donaven ahir els maquinistes de Semaf, a més de ser un menyspreu cap als usuaris, frega el delicte, i com a tal ha de ser tractat.
La Constitució empara l'exercici dels drets laborals, però no només el de vaga. També inclou el d'acudir al lloc de treball sense traves forçades. Utilitzar artefactes més o menys rebuscats per exercir la mateixa pressió que els piquets informatius constitueix un clar atemptat als drets dels treballadors.
