El retorn de Hemingway a Barcelona
"Hemingway va tornar a Barcelona el 1959, cinc anys després de guanyar el Premi Nobel. Ho va fer per escriure el seu reportatge L'estiu perillós. Va acompanyar la gira dels llegendaris toreros Antonio Ordóñez i Luis Miguel Dominguín i va explicar la rivalitat entre tots dos"
Els vells reporters com Ernest Hemingway (1899-1961) mai moren i es tornen a editar encara que es reagrupin a l'infern. Ho demostra la recent publicació aquest mes de tres dels seus llibres.
Són: Festa. El sol també es lleva. (Ed. Lumen). Festa. (Ed. Reina de Cordelia) i Sol i ombra i Festa apunts per a la teoria d'una altra gran novel·la. Rodrigo Fresán. (Ed. Debate).
Un motiu és que Sol i ombra i Festa compleixen cent anys. I posats a commemorar-ho, cal recordar les aventures del Premi Nobel per Barcelona. El 1932 va publicar la novel·la Mort a la tarda i va escriure el següent sobre la capital de Catalunya i els catalans.
“Els catalans tenen un país ric, almenys en gran part, són bons conreadors, són bons homes de negocis i són bons negociants; són els escollits del comerç espanyol”.
En les seves cròniques de guerra Enviat especial (1937), va relatar: “Quan l'avió militar que ens va portar de Tolosa a Barcelona va volar sobre la zona comercial d'aquesta ciutat, els seus carrers van aparèixer desolats com els comerços de Nova York el diumenge al matí”.
Per la seva banda, el també reporter barceloní, Víctor Fernández, ha seguit les passes de Hemingway les dues vegades que va visitar Barcelona. La primera va ser el 1938, en plena guerra civil. Llavors va enviar el següent telegrama al seu diari als Estats Units.
“Era un bell fals estiu quan vam partir cap al front aquest matí. Stop. Ahir a la nit en arribar a Barcelona tot era gris i boirós i brut i trist però avui estava radiant i càlid…”
Contrasta amb un altre text que va publicar el diari soviètic Pravda a l'abril de 1938, quan l'aviació italiana bombardejava Barcelona. La duresa del relat encara esgarrifa la sensibilitat.
“Veus nens morts amb les cames entrellaçades i els braços estranyament estesos i amb les carones cobertes d'estuc. Veus dones mortes a causa de les contusions. Veus morts que semblen un munt d'andròmines. Veus trossos de carn humana…”
Aquesta descripció i aquestes escenes coincideixen exactament amb el que va passar i es va veure quan va caure una bomba sobre la parada del tramvia de la plaça de Sants.
Hemingway va tornar a Barcelona el 1959, cinc anys després de guanyar el Premi Nobel. Ho va fer per escriure el seu reportatge L'estiu perillós. Va acompanyar la gira dels llegendaris toreros Antonio Ordóñez i Luis Miguel Dominguín i va explicar la rivalitat entre tots dos.
Va ser quan va trepitjar la plaça Monumental de Barcelona, actualment tancada a pany i forrellat. A prop hi havia un bar famós per les seves tertúlies i debats sobre tauromàquia. Allà es va posar a gust de toreries i begudes d'alta graduació.
Un altre testimoni de la seva afició per la beguda va ser el Bar Marsella, que segueix en peu al Barri Xinès des de 1820 i és freqüentat per escriptors, artistes, turistes i una mica de la bohèmia.
La seva especialitat és l'absenta. Beguda de moda des de la Belle Époque francesa i que pot arribar als 89,9 graus d'alcohol, perquè els 90 estan prohibits a la Unió Europea.
Entre els seus noms originals en francès, Fada verda i Dimoni verd. Pels seus efectes, era la beguda preferida de Hemingway. Allà va passar molt de temps i es va inventar un còctel d'absenta amb xampany. El va batejar Mort a la tarda.
Dos anys després, es va volar el cap. Lluny de Barcelona.
