El repte de l'educació: aprendre a aprendre en temps d'IA
"El que la IA no ha de fer és estalviar-nos temps en tasques que requereixen pensar; no ha de fer-nos els deures, ni un esquema, ni un subratllat"
La intel·ligència artificial està inundant tot el que fem, incloses les aules i l'aprenentatge. Quan la IA (anomenada ChatGPT, Gemini o Claude) et resol qualsevol dubte i qualsevol exercici de deures (o d'examen), per a què fer l'esforç? Quin és el paper del pensament humà?
De moment, les institucions educatives no estan reaccionant al canvi, i els caldran anys per adaptar-s'hi. Alguns centres han prohibit l'ús de la IA, esperant mantenir el seu model educatiu intacte, però els alumnes la fan servir a casa i amb això apareix la preocupació del copia-enganxa, el “deute cognitiu”, “la IA farà ximple el meu fill”.
Aquesta preocupació, que comparteixen pares i educadors, té sentit: a qualsevol edat, si deleguem el nostre pensament en una màquina, deixem d'aprendre. Un estudi de David Strömberg i Victor Lei, de les universitats d'Estocolm i Hong Kong, va seguir 27.000 estudiants xinesos de 12 a 18 anys i va observar que, en usar la IA per fer deures, els deures es feien més ràpid i millor, però el rendiment en exàmens queia entre un 18% i un 24%.
Sona terrible, però hi ha un raig d'esperança: en el mateix estudi, els alumnes que dedicaven el mateix temps a fer deures que abans de tenir accés a la IA van mantenir les seves notes. Un altre estudi de Kestin et al. a Harvard, amb alumnes de primer any de Física, va mostrar que amb una IA dissenyada amb principis pedagògics pot millorar el rendiment.
Llavors, què ens diuen aquestes dades, aparentment contradictòries? Que la IA és una eina, com ho és l'ordinador, i que hem de fer-la servir correctament perquè ens sumi i no ens resti.
La pregunta que segueix és, indubtablement, com fer-la servir bé. A efectes pràctics: hem de fer-la servir com un assistent, pensant nosaltres primer, contrastant amb ella després.
La IA ens aporta quan és el nostre tutor: pot oferir-nos correccions, fer-nos preguntes per repassar, crear flashcards del que no recordem… El clàssic “Mama, papa, pregunta'm el tema 6” pot convertir-se en “IA, explicaré el tema 6; corregeix-me si m'equivoco en alguna cosa”.
També pot substituir-nos en tasques administratives i mecàniques i alliberar-nos temps; per exemple, pot passar uns apunts fets a mà a l'ordinador o agendar al nostre calendari exàmens i repassos.
El que no ha de fer és estalviar-nos temps en tasques que requereixen pensar; no ha de fer-nos els deures, ni un esquema, ni un subratllat. Sembla obvi quan comparem la IA amb el nostre “amic llest”: tots sabem que, si li copiem els deures, no traurem bona nota a l'examen.
Al final la història es repeteix: la impremta, el PC, internet, i ara la IA han canviat la nostra manera d'aprendre.
La clau no és rebutjar aquestes eines, sinó aprendre a aprofitar-les, i per això necessitem aprendre a aprendre: entendre com aprèn el cervell, quines tècniques d'estudi fixen el coneixement… Perquè només si dominem el nostre propi aprenentatge, podem aprofitar el que la IA ens ofereix.
